Els Règims Totalitaris: Feixisme i Nazisme
catalán con un tamaño de 4,55 KBRegims totalitaris: El Feixisme
La crisi que hi havia a Europa va permetre que els líders feixistes convencessin el poble que podien solucionar els problemes del país. Després de la Primera Guerra Mundial, hi va haver seqüeles humanes i econòmiques molt greus, acords de pau, irredemptisme, inestabilitat política, tensió social, moviment vaguístic i revolta social.
L'accés de Mussolini al poder
Va sorgir la figura de Benito Mussolini que, el 1919, va crear els fasci di combattimento, els anomenats «camises negres». El 1921, els fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista, que es presentava com el recurs més eficaç per frenar els moviments revolucionaris a Itàlia. El seu programa es basava en la construcció d'un estat fort que garantís la propietat privada i una política exterior expansionista.
El nou partit va comptar amb el suport de la petita burgesia, el finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials, i amb la tolerància de l'Església catòlica i del mateix monarca Víctor Manuel III. En les eleccions de 1922, el partit feixista només va aconseguir 22 diputats d'un parlament de 500.
Origen del terme feixisme
El feixisme italià va voler emular les glòries de la Roma imperial. El terme deriva de la paraula italiana fascio, que es refereix al símbol format per un feix de vares al voltant d'una destral. Aquest emblema ja s'utilitzava a la Roma antiga com a representació de l'autoritat. Mussolini es va anomenar Duce, que deriva del llatí dux (guia o conductor), la denominació dels cabdills militars romans.
La dictadura feixista
Des de 1925-1926, Mussolini va desenvolupar les anomenades «lleis fascistíssimes», que incloïen:
- La creació d'un tribunal de delictes polítics i una policia política secreta.
- L'eliminació dels altres partits polítics i els sindicats obrers.
- La implantació de la censura de premsa.
Els poders de Mussolini van ser il·limitats, conduint a un règim totalitari de partit únic. El partit va quedar reduït a un òrgan burocràtic encarregat de la propaganda i el control ideològic. Els Pactes de Laterà amb l'Església catòlica van posar fi al litigi que s'arrossegava des de la unificació.
El Nazisme
La instauració del nazisme a Alemanya
El 1918, a punt de finalitzar la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar i es va proclamar la República de Weimar. Molts alemanys van considerar humiliant el Tractat de Versalles. Els anys de postguerra van ser d'una gran crisi econòmica, misèria i atur, fet que va propiciar moviments revolucionaris d'esquerra (com l'aixecament espartaquista) i intents de cop d'estat de l'extrema dreta.
El partit d'Adolf Hitler
Adolf Hitler, soldat de la Primera Guerra Mundial que no havia acceptat la derrota, va fundar el 1920 el Partit Nacionalista dels Treballadors d'Alemanya (NSDAP). Va adoptar la bandera vermella amb la creu gammada i les seccions d'assalt (SA). La seva ideologia va ser recollida en el llibre La meva lluita (Mein Kampf).
Programa del partit nazi
- Unió de tots els alemanys en una gran Alemanya.
- Abolició dels tractats de Versalles i Saint-Germain.
- Obtenció de territoris i colònies per a l'alimentació i l'excés de població.
- Exclusió dels jueus de la nació.
- Abolició dels ingressos no derivats del treball.
- Nacionalització de les grans companyies.
Ideologia i mètodes
Hitler va expressar menyspreu envers la democràcia i odi al bolxevisme. Defensava l'antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi. Va utilitzar la demagògia, prometent treball i millores salarials, mentre culpava de la crisi els jueus, els comunistes i els demòcrates.
Trets de la dictadura hitleriana
- Superioritat de raça: Persecució i extermini dels no aris.
- La dona i la joventut: Rol marginal de la dona (Kinder, Kirche, Küche) i control de l'educació mitjançant les Joventuts Hitlerianes.
- El terror: Creació de camps de concentració i policia política.
- Economia autàrquica: Prioritat a la indústria d'armaments.
- Expansionisme: Orientació de l'economia cap a la guerra per expandir-se per Europa.