L'avantguardisme literari: característiques, moviments i autors clau

L'avantguardisme: característiques i moviments

L'expressió avantguardisme al·ludeix a un conjunt de manifestacions artístiques que es van desenvolupar a Europa i a Amèrica al començament del segle XX.

Principals moviments d'avantguarda

• Cubisme: Rebutja la còpia directa de la realitat i prova de representar-ne l'estructura per mitjà d'un llenguatge formal geometritzant.
• Futurisme: Exalta les innovacions de la societat industrial. En literatura, es proposa la ruptura de la unitat tipogràfica del vers, la destrucció de la sintaxi i l'eliminació de la puntuació.
• Dadaisme: Expressa l'oposició a tots els valors socials i estètics, i planteja la destrucció per la destrucció com una manera de crear confusió.
• Surrealisme: Reivindica com a espais òptims per a la creació artística l'estat de somni i els moments dominats per l'espontaneïtat.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit fou un dels principals introductors de l'avantguardisme en la nostra literatura. La seua obra va marcar l'evolució de la poètica avantguardista en català.

La seua producció comença amb el poema (1917). El seguiren els dos llibres més avantguardistes de l'autor: Poemes en ondes hertzianes (1919) i L'irradiador del port i les gavines (1921), que contenen elements del cubisme i del futurisme.

Però en L'irradiador del port i les gavines, Salvat-Papasseit va començar a distanciar-se de l'avantguarda: d'aleshores ençà, la seua poesia es va acostar a les formes i als recursos del cançoner popular.

L'obra poètica de Salvat-Papasseit consta de quatre llibres més:

• Les conspiracions (1922): És un recull de poemes d'inspiració patriòtica.
• La gesta dels estels: mostra de poemes (1922): En aquest llibre, Salvat, malalt, mitifica la realitat que no pot viure plenament.
• La rosa als llavis (1923): És un poema unitari de tema amorós, en què l'autor canta l'amor amb una forta càrrega eròtica.
• Óssa Menor: fi dels poemes d'avantguarda (1925): Aquest llibre pòstum expressa l'angoixa per una mort cada vegada més propera.

Carles Salvador

Carles Salvador (1893-1955) va ser mestre, poeta, assagista, narrador i gramàtic, i un dels impulsors de la normalització ortogràfica valenciana. Va escriure opuscles gramaticals decisius per a la introducció de l'obra de Pompeu Fabra a terres valencianes.

Amb la seua obra poètica, Carles Salvador va introduir l'avantguardisme en el món literari valencià.

En la seua obra poètica es poden distingir dues etapes:

• Primera etapa: Es caracteritza per l'acceptació d'un cert avantguardisme, per l'ús renovador de la metàfora, per la incorporació de tècniques futuristes i per la influència de la poesia eròtica i amorosa de Joan Salvat-Papasseit. Destaquen obres com Plàstic (1923), Vermell en to major (1929) i Rosa dels vents (1930).
• Segona etapa: Després de la Guerra Civil, la poesia de Salvador esdevingué més tradicional i austera, molt més íntima. Hi destaquen obres com Nadal flor cordial (1923), Dins l'aire net (1955), etc.