Avantguardisme i Joan Salvat-Papasseit: Guia Completa

L'Avantguardisme i Joan Salvat-Papasseit

L'Avantguardisme

L'avantguardisme va incloure un conjunt de moviments literaris i artístics que volien trencar amb el passat. Va sorgir al començament del segle XX i defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals. Un dels detonants més directes va ser la Primera Guerra Mundial.

• Futurisme: nascut a Itàlia, va tenir com a teòric principal Filippo Tommaso Marinetti. S'interessava pel maquinisme i els conceptes que li són associats, i per l'oposició a l'academicisme i al classicisme.
• Dadaisme: va néixer el 1916 com a protesta contra la civilització que havia provocat la guerra a Europa. Defensava una expressió totalment espontània i la destrucció dels mitjans d'expressió tradicionals. Tristan Tzara va ser un dels principals teòrics.
• Surrealisme: pretenia copsar el món dels somnis i de l'inconscient. Influït pels estudis de Sigmund Freud, tingué com a principal teòric André Breton.

La poesia va ser el gènere més conreat pels escriptors avantguardistes. Característiques:

• Collage lingüístic: consisteix a incorporar en el text paraules, expressions... que no són pròpies de la nostra llengua.
• Collage icònic: en comptes d'elements lingüístics, fa servir elements gràfics.
• Ús de diversos tipus de lletra d'impremta.
• Eliminació de signes de puntuació i de majúscules.
• Espais en blanc o silencis amb la intenció de suggerir paraules o canvis de ritme.
• L'ús del cal·ligrama.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Fill de família obrera, va passar la infància en un orfenat. Des de jove, va col·laborar en la premsa anarquista. Amb els anys, l'entusiasme revolucionari de la primera època es va anar apaivagant i va derivar cap a la literatura des de posicions avantguardistes. Poemes en ondes hertzianes (1919), L'irradiador del port i les gavines (1921). La poesia d'aquests primers llibres està influïda pel futurisme. La seva poesia posterior se situa al marge de les intencions i la tècnica avantguardistes i incorpora temes relacionats amb la vida quotidiana de la classe treballadora amb una visió alegre i optimista. El poema de la rosa als llavis (1923). Va morir amb 30 anys.

Pronoms febles: Substitució pronominal

• Atribut: Ser, estar o semblar. Substitueix: Ho.
• Predicatiu: Contrari a l'atribut. Substitueix: Hi, En.
• CC: Complement que serveix per donar informació al verb. Substitució: Hi; en cas que tingui preposició de, En.

Taula resum:

• CI: singular (Li) // plural (Els)
• CD:
  • definit (El, La, Els, Les)
  • indefinit (En)
  • neutre (Ho)
• CC:
  • CC + de (En)
  • CC + altres preposicions (Hi)
• C. Atributiu: (Ho)
• C. Predicatiu: (Hi) // verbs fer-se i dir-se (En)

Ortografia: S, Z, SS, C, Ç, G, J, X, IX, TX, IG

S, Z

Hi ha dues grafies per a representar-les: S, Z.

Escriurem Z:

• En posició inicial: zinc, zebra, zero, zèfir, zelós, zodíac, zona, zoològic, zulú...
• Entre consonant i vocal: esmorzar, onze, donzella, senzill, pinzell, Alzira, aranzel, benzina, botzina, bronze, salze, alzina...
• Excepcions: trans-, derivats de dins- i fons-: transistor, endinsar, enfonsar.
• En posició final: brunz.

Escriurem S:

• En posició intervocàlica: casa, cosa, pesa...
• Excepcions: amazona, bizantí, trapezi, topazi, nazi, esquizofrènic...

S, SS, C, Ç

És important recordar que en una mateixa família de paraules, S alterna amb SS, mentre que C ho fa amb Ç. Heu de recordar que mai no es barregen. Exemple: pas/passar, comerç/comerciant...

Les grafies S, SS

Escriurem S:

• En posició inicial: sal, sofre.
• Entre consonant i vocal: cansar, pensar.
• Entre vocal i consonant: restar, piscina.
• Entre consonants: construir, instruir.
• En posició final: tres, pis.

Escriurem SS:

• Les formes de superlatiu s'escriuen amb SS: adequadíssima, boníssim.
• El sufix -essa, que s'aplica a títols, càrrecs, professions, dignitats, etc. Exemples: duquessa, jutgessa, metgessa, abadessa.
• Excepcions: marquesa, princesa i burgesa.
• Els acabaments -missió, -pressió i -gressió: comissió, impressió, regressió.
• Entre vocals: passar, clàssic.
• Excepcions: Quan afegim un prefix acabat en vocal a una paraula començada per s- i aquesta continua essent sorda, no hem de duplicar la s. Entre els prefixos acabats en vocal i amb possibilitat de combinar-se amb paraules començades amb s- trobem:
  • a- (amb valor privatiu): asocial.
  • ante-: antesala.
  • anti-: antisemític.
  • bi-: bisíl·lab.
  • contra-: contrasenya.
  • di- (amb valor duplicatiu): disíl·lab.
  • hipo-: hiposulfat.
  • mono-: monosíl·lab.
  • para-: parasíntesi.
  • poli-: polisíndeton.
  • sobre-: sobresou.
  • supra-: suprasensible.
  • tri-: trisíl·lab.
  • tetra-: tetrasíl·lab.
  • uni-: uníson.

Les grafies C, Ç

Escriurem C:

• Davant les vocals e, i: cel, cinc, races, edició, càncer, comerciant.
• Les paraules que acaben en -ància i -ència: elegància, València.

Escriurem Ç:

• Davant les vocals a, o, u i en posició final: cançó, raça, caça, vençut, torçut, braç.
• Els adjectius d'una sola terminació acabats en el so de s sorda: audaç, feliç, atroç, veloç, feroç...
• Les paraules que acaben amb els sufixos:
  • -ança: esperança, fiança, França.
  • -ença: coneixença, creença.

G / J

Davant e, i escriurem G: gep, gelós, regir, gimnàstica.

Davant a, o, u escriurem J: rajar, Jaume, joc, joventut, jugar, justícia.

Les mateixes normes aplicarem amb els grups tg, tj: fetge, platja.

Excepcions:

• Escriurem J davant e:
  • En totes les formes del verb jeure: jec, jeu, jeien...
  • En els grups -jecc- i -ject-: injecció, subjecció, projecte, objecte.
  • En les paraules: jeroglífic, majestat, jersei, Jerusalem, jerarquia i derivats.

X / IX

Escriurem X a principi de paraula (xarxa, xec), darrere consonant (panxa, orxata), darrere i (guix) i darrere u semivocal (bauxa, arrauxat).

Escriurem IX darrere les vocals a (caixa, faixa), e (eix, greix), o (coix, moix) i u (fluix, bruixa).

TX / IG

Escriurem TX a principi de paraula (txec), enmig de paraula (tatxa, fitxa) i a final de paraula sempre que tx surti en els derivats (despatx, despatxos; empatx, empatxat).

Escriurem IG només a final de paraula quan en els derivats apareguin j/g, tj/tg (passeig, passejar; puig, pujar; lleig, lletja).

Atenció!: la lletra X pot representar també aquests dos sons:

• so [ks]: taxi, luxe, explicar, excel·lent, text, reflex, fix.
• so [gz]: examen, exercici, exhibir, exili, exòtic, exuberant.