Teatre Català: Del Modernisme al Vitalisme (S. XIX-XX)

El Teatre Vitalista

L'any 1893 va ser clau per a la renovació del teatre català. Es va estrenar a Barcelona Un enemic del poble, del dramaturg noruec Henrik Ibsen, líder del teatre d'idees. Tractava temes de gran impacte social, com ara la veritat per damunt de tot, la situació de la dona a la societat, o el caràcter individualista de la llibertat. La influència d'Ibsen va cristal·litzar en un teatre vitalista, els màxims representants del qual van ser Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter.

Ignasi Iglésias (1871-1929)

D'origen humil, es va interessar pels problemes obrers i els va reflectir a les seves obres. Va ser acceptat al grup de L'Avenç i va fundar, amb Jaume Brossa i Pere Coromines, el Teatre Independent. El seu teatre està emmarcat en el corrent vitalista i molt influït pel teatre d'idees d'Ibsen.

Obra

El primer teatre d'Ignasi Iglésias se centra en les reivindicacions socials per reclamar justícia per als treballadors; la psicologia dels personatges és superficial i el desenllaç sol ser una concessió a la fibra sentimental del públic. Les obres més significatives d'aquest període van ser acusades d'immorals: L'argolla (1894) és la història sentimental de dos joves que descobreixen que són germans i decideixen continuar la seva relació amorosa, encara que sigui enfrontant-se a la moral establerta. En la mateixa línia va estrenar el 1897 Fructidor, La reclosa i El cor del poble (1902), Els vells, Les garses i Foc nou (1909). A partir del 1911, Ignasi Iglésias va abandonar els plantejaments del teatre d'idees que l'havien convertit en un autor reconegut. Però, va fracassar en l'intent de reorientar la seva carrera com a autor de teatre burgès.

Joan Puig i Ferreter (1882-1956)

Representant destacat del teatre vitalista. Fill d'un propietari rural que no el va reconèixer mai com a fill propi, un fet que es reflecteix a la seva obra. El 1899 es va traslladar a Barcelona i va mantenir contactes amb artistes i escriptors anarquitzants. Del 1903 al 1905 va viatjar per França, una experiència que el va marcar i que va deixar escrita a Camins de França.

Obra

Les seves primeres obres pertanyen de ple al teatre d'idees. Aigües encantades (1907) ve a ser el mateix que l'escriptor Ibsen planteja a l'obra Un enemic del poble, amb uns personatges que s'enfronten a la societat immobilista i a la ignorància de la massa popular. A La dama enamorada (1908), Ferreter parteix d'un conflicte amorós que ell mateix va viure durant la seva estada a França, i planteja una relació difícil d'una dona madura amb un noi jove. El Puig i Ferreter més característic és potser el d'El gran Aleix (1912), personatge vitalista, passional, sensual, reflex de l'autor, que intenta emmotllar-se a les normes d'una societat. A partir del 1914 mostra la crisi del teatre català. A partir d'aleshores pràcticament no va escriure cap més obra de teatre i es va dedicar plenament a la narrativa.

Teatre Alternatiu

Felip Cortiella i el Teatre Anarquista

Els intel·lectuals modernistes simpatitzants de l'anarquisme van dur a terme una tasca d'educació de les masses treballadores fent ús del teatre com a mitjà adequat per a aquest fi. Felip Cortiella (1882-1937), tipògraf que va treballar a L'Avenç, és el representant més típic d'aquest teatre, que tenia com a finalitat combatre la cultura burgesa amb la creació d'una cultura obrera. Felip Cortiella va escriure algunes obres de creació pròpia, entre les quals cal destacar Els artistes de la vida (1898), que presenta l'ideal anarquista, on gràcies a la fraternitat i a la llibertat els protagonistes arriben a la plenitud individual. El morenet (1905) reflecteix l'ambient de baixos fons.

Juli Vallmitjana i el Teatre dels Baixos Fons

Alguns artistes modernistes es van sentir atrets per ambients marginals i els van plasmar a les seves obres amb una finalitat de denúncia social. El representant més destacat és Juli Vallmitjana (1873-1937), orfebre i contertuli de la cerveseria Quatre Gats. Els zin-calós (1911) va ser una de les seves obres que va tenir més èxit, i Els jambus (1910), un quadre molt viu dels baixos fons barcelonins, on utilitza un tipus de diàleg ràpid de gran riquesa i vivacitat.

El Teatre Simbolista

L'any 1893 va tenir bastant impacte a Catalunya l'estrena de La intrusa, del dramaturg belga Maurice Maeterlinck. Maeterlinck no pretenia fer cap discurs ideològic. La intrusa no té cap argument i els personatges no duen a terme cap acció. El teatre simbolista, introduït per M. Maeterlinck, va estar representat aquí per Santiago Rusiñol i Adrià Gual.

El Wagnerisme

Influència especial en el teatre català: el wagnerisme. El compositor alemany Richard Wagner, considerat l'artista perfecte, va imposar un nou model de teatre musical basat en la unió de totes les arts (música, poesia, escenografia...). Òperes com Tristany i Isolda, Tannhäuser o La Walkíria en són exemples. A la Quarta Festa Modernista es va estrenar l'òpera La fada, amb clara inspiració wagneriana. El wagnerisme va tenir un pes molt important a Catalunya. La seva influència va arribar al teatre i a la poesia.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Artista polifacètic, model de l'artista modernista pur. Simbolista que va destacar sobretot com a dramaturg i pintor. Fill d'una família de fabricants tèxtils, va viure llargues temporades a París amb Ramon Casas, entre d'altres. Ell mateix es considerava un pintor que a vegades escrivia. Organitzador de les Festes Modernistes celebrades a Sitges.

Obra

Seguidor del corrent simbolista i molt influït per Maeterlinck, va publicar un llibre de narracions, Anant pel món, el 1896, i un altre de poemes en prosa, Oracions, el 1897. L'èxit li va arribar amb els primers monòlegs. Quan realment va destacar va ser amb la publicació de L'alegria que passa, el 1898. L'any 1900 va publicar una altra obra, El jardí abandonat, molt decadentista. El 1901 va estrenar Cigales i formigues. A partir d'aquest moment de compromís social, Rusiñol va abandonar la pintura i va començar a escriure només obres humorístiques i quadres de costums segons la demanda del públic.

L'auca del Senyor Esteve

L'obra que trenca definitivament la primera concepció de l'artista enfrontat a la societat. Creada primer com a novel·la costumista i reconvertida després en obra de teatre. Estrenada l'any 1917. L'ascensió d'una família de comerciants al llarg de quatre generacions, converteixen una botiga en un gran negoci, però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer, vol ser artista. Enfrontament artista-societat. Reconeixement de l'esforç i de l'aportació de les dues classes socials en conflicte.

Adrià Gual (1872-1943)

Dins del corrent simbolista. De formació pictòrica, home de teatre: autor i director d'escena. Va viure una temporada a París i allà va conèixer els corrents teatrals de l'època. Recollia l'aportació de Maeterlinck, defensava que el teatre havia de reflectir una vivència humana creïble, sincera, allunyada de qualsevol falsetat. Es va deixar influir per les obres de Wagner. El 1897 va fundar la seva pròpia companyia, el Teatre Íntim. El 1913, any en què va fundar l'Escola d'Art Dramàtic, va abandonar la carrera de dramaturg.

Obra

Va començar l'activitat teatral el 1892, i la primera obra simbolista que va escriure data del 1895. Per fer-se conèixer, va escriure Silenci (1898). Amb Blancaflor, va començar a utilitzar les llegendes populars com a font d'inspiració, això el va allunyar del simbolisme. Misteri de dolor n'és un altre exemple.