L'Avantguardisme: Cubisme, Futurisme i Dadaisme

L'avantguardisme i la crisi del llenguatge artístic

L'avantguardisme és el producte de la societat sorgida a la fi de la Revolució Industrial a Europa durant el segle XIX. Un dels seus detonants més directes va ser la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la tragèdia de la qual va provocar una profunda crisi que va afectar tots els àmbits socials.

El mot avantguardisme designa un conjunt de corrents estètics que palesen la crisi de les arts que va tenir lloc al món occidental a començaments del segle XX. Va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic, el canvi de valors morals i va provocar una crisi de la creació artística, com exemplifica l'obra Les senyoretes d'Avinyó de Picasso.

Va significar una ruptura total amb la concepció de l'art provinent del món clàssic grecollatí. Aquesta nova visió va penetrar ràpidament en tot el teixit social, ja fos per assumpció o per rebuig, i va afectar totes les formes de creació artística: música, fotografia, cinema, arquitectura, escultura i, sobretot, la pintura i la literatura, en concret, la poesia.

Els principals moviments avantguardistes

No tots els artistes van entendre l'aventura de la mateixa manera, i per això es parla de les avantguardes en plural. Partien de la base que l'art havia de canviar perquè la societat havia canviat. L'objectiu era crear un art nou que trenqués amb el passat i que incorporés els avenços tècnics de l'era de la industrialització. A l'hora de plasmar aquestes idees, van sorgir diferències que van provocar el naixement de diversos moviments, entre els quals destaquen el cubisme, el futurisme i el dadaisme.

El cubisme (1907)

Apareix de la mà de Pablo Picasso (amb l'obra Les senyoretes d'Avinyó) i Georges Braque. Es desenvolupa principalment en la pintura, però també té la seva expressió en la literatura. La seva premissa és pintar la realitat des de la concepció mental, no des de la percepció visual, descomponent els objectes en formes geomètriques. L'espectador ha de reconstruir mentalment l'objecte.

Tècniques destacades

• Pintura: Ús del collage.
• Literatura: Creació del cal·ligrama.

A Catalunya, Joaquim Folguera va ser el principal traductor i difusor dels artistes cubistes francesos.

El futurisme (1909)

Filippo Tommaso Marinetti va publicar el Manifest fundacional del futurisme, en què es proclamava l'èxit de l'atzar per damunt de l'intel·lecte, la destrucció de la sintaxi, la imaginació sense fils conductors racionals i les "paraules en llibertat", sense signes de puntuació.

Propugnava com a font d'inspiració artística:

• El perill, l'audàcia i l'heroisme.
• L'esport, la violència física i verbal.
• La guerra, la velocitat i la màquina.

Alhora, rebutjava el sentimentalisme, l'art tradicional, l'academicisme i institucions com els museus i les biblioteques, que considerava "cementiris de l'art". Per als futuristes, tot havia de reflectir el món modern i canviant, projectant-se cap al futur.

El dadaisme (1916)

Més tardà, el dadaisme (del francès dada, una veu infantil que no significa res) va sorgir en plena Primera Guerra Mundial, concretament l'any 1916, com una resposta caòtica i violenta contra la societat que l'havia provocada. Els seus capdavanters van ser Tristan Tzara i Francis Picabia. Aquest darrer, fugint de la guerra, va viure a Barcelona, on va fundar la revista 391, portaveu del dadaisme a Catalunya.

El moviment exigia la destrucció absoluta dels mitjans d'expressió tradicionals, que consideraven que havien encaminat l'home cap a la seva pròpia mort. En contraposició, defensaven una expressió totalment espontània. El seu esperit rebel propugnava l'autonomia del jo creador i un desig d'alliberament mental.