Comentari artístic: Els afusellaments del 3 de maig

1. Documentació general de l’obra

1.1 Nom de l’obra

Els afusellaments del 3 de maig de 1808.

1.2 Autor

Francisco de Goya.

1.3 Cronologia

1814.

1.4 Localització

Museo del Prado (Madrid).

1.5 Estil

Neoclàssic-romàntic. Es basa en el descobriment de l’antiguitat clàssica i el model artístic grec, seguint l'academicisme (normes establertes i art secularitzat). Tot i això, presenta una temàtica romàntica: individualisme, nacionalismes, historicisme i naturalesa.

1.6 Marc històric

Obra que pertany a la tercera etapa pictòrica de Goya, referent a la Guerra d’Independència. Període de trànsit durant el regnat de Carles IV, monarca que es deixava dominar per la reina Maria Lluïsa. Carles IV representa la caiguda de l’Antic Règim. L'abdicació en favor de Bonaparte va donar lloc a la Guerra d’Independència.

2. Anàlisi formal

2.1 Tècnica i suport

Oli sobre tela.

2.2 Dimensions

Grans dimensions: 2,68 x 3,47 m.

2.3 Tema

Els afusellaments del 3 de maig de 1808 a Madrid, quan el poble es va rebel·lar contra les tropes napoleòniques. El quadre reflecteix l'execució dels participants en l'enfrontament del dia anterior, 2 de maig, entre el poble i l'exèrcit invasor.

2.4 Composició

L'obra presenta dos grups diferenciats:

• Els opressors: A la dreta, un escamot d'execució arrenglerat. No se'ls veu el rostre, ja que el pintor els deshumanitza.
• El poble: A l'esquerra, un conjunt de persones (algunes ja mortes) que expressen dramatisme i desordre.

Al centre destaca un personatge amb els braços en creu. L'escena es completa amb un fanal que il·lumina el centre, la muntanya del Príncep Pío i uns edificis que podrien correspondre al Conde Duc d’Olivares.

2.5 Color

Predomini de tonalitats fosques o ocres. La gamma és reduïda per accentuar el dramatisme, destacant especialment el groc i el blanc.

2.6 Llum

Llum artificial produïda per un fanal central que il·lumina l'escena i augmenta la tensió dramàtica.

2.7 Altres

• Textura: Llisa i brillant.
• Dibuix: Predomina el color sobre la línia.
• Ritme: Moviment marcat pels soldats i el braç en creu.
• Temps: Captació d'un instant (temporal) amb desig d'eternitat, convertint-se en símbol i crítica a la guerra.
• Profunditat: Generada per la muntanya i els edificis del fons.

3. Interpretació

3.1 Significat

La postura dels braços en creu del personatge central s'identifica amb la crucifixió de Jesús. Els colors groc i blanc al·ludeixen al papat i a l'església, mentre que la llum s'associa a la presència divina. L'obra mostra com la repressió afecta tot el poble (representat per una dona, un frare, etc.). Els personatges del poble simbolitzen tres estadis: el passat (els morts), el present (els que van a morir) i el futur (els que moriran). Els rostres dels afusellats mostren actituds humanes (horror, resignació, heroisme), mentre que els soldats, sense rostre, actuen com a màquines de matar. És un crit contra la irracionalitat i la crueltat de la guerra.

3.2 Funció

El quadre és una denúncia de la guerra, malgrat que l'encàrrec del Consell de Regència pretenia perpetuar les gestes heroiques de la insurrecció espanyola. Forma parella amb El dos de maig o La càrrega dels mamelucs.

4. Valoració i conclusió

Goya és el millor representant de la pintura espanyola del neoclassicisme, però la seva temàtica l'emmarca també dins del romanticisme. Aquesta obra va influir en L’afusellament de Maximilià de Manet i La Matança de Corea de Picasso.