Avaluació econòmica pública: costos, beneficis i criteris

Economía5,58 KB

Avaluació econòmica pública

Avaluar és un procés o acte de donar valors: jutjar si una situació, un estat, un comportament o un altre estat és preferible o no. Enfrontats al problema de l'elecció, ens permet calcular si una alternativa és o no preferida a una altra i establir, en tot cas, un sistema de prioritats entre diverses alternatives, situacions, estats, comportaments o estats. No és una tècnica de presa de decisions, sinó d'ajuda en la presa de decisions.

Avaluació econòmica

Avaluació econòmica: Identificació, quantificació i monetització dels costos i beneficis de les diferents alternatives d'acció.

Per què avaluar?

La tasca de l'economista no és la de decidir si s'aprova el projecte o la política objecte d'avaluació, sinó la de facilitar la tasca dels responsables. Ajudar a la bona gestió. L'avaluació, l'establiment de prioritats, el pressupost i la gestió pública (també afectaria les accions no pressupostàries).

Procés relacionat amb el sector públic

  • Formulada pel sector públic — avaluacions per diferents experts — informació sobre els valors ciutadans (preferències).
  • Els polítics prenen decisions — s'estableixen prioritats i s'assignen recursos financers — elaboració i aprovació del pressupost públic.
  • Altres activitats no pressupostàries: regulació pública — execució d'activitats i gestió pública.
  • Resultats de la gestió pública i informació derivada de la gestió — noves preferències ciutadanes sobre el sector públic.

Procés d'avaluació econòmica pública

Pregunta formulada o projecte que deu desenvolupar el sector públic: objectius que cal aconseguir + població + temps + restricció pressupostària. Diferents alternatives. Criteris d'avaluació econòmica: quins? Tècniques d'avaluació econòmica: quines? Elecció d'una alternativa.

Tipus de costos i beneficis

Directes i indirectes, monetaris i no monetaris, tangibles i intangibles, individuals i socials, interns i externs.

  • A) Amb el pas del temps sorgeixen costos i beneficis indirectes (col·laterals).
  • 2) Els costos i beneficis poden no suposar una entrada o eixida monetària (no monetaris).
  • 3) Els tangibles poden ser monetaris o no. Els intangibles són els més difícils de quantificar. Escapen a la comptabilitat de recursos i solen ser més difícils de mesurar.
  • Escapen a la comptabilitat de recursos i solen ser difícils de separar, perquè estan barrejats amb altres.
  • $) En l'avaluació econòmica pública ens interessen els costos i beneficis socials. Poden equiparar-se amb els públics, mentre que els individus s'equiparen amb els privats.
  • 5) Costos i beneficis socials inclouen interns i externs.

Criteris d'avaluació econòmica

Regles o pautes per a ordenar alternatives. Criteris diferents segons objectius i resultats; objectius = estats plantejats. Criteris = diferents relacions entre costos i beneficis.

Per a què s'utilitzen aquests criteris?

  1. Serveixen per a establir prioritats de valoració entre diferents situacions o alternatives.
  2. Són indicadors de les diferents dimensions dels estats.

Tipus de criteris

A) Metapreferencials

Anteriors a la formació de preferències. Criteris establerts en l'etapa en la qual es constitueix l'elecció de pautes per a establir preferències, sobre les quals poden estar d'acord tots els ciutadans (actualment presents i, potencialment, els futurs) quan no es coneix la posició de partida de cadascun d'ells.

Prioritats avaluadores:

  • Criteri de Pareto: absència de pèrdues per a qualsevol presència de guanys.
  • Criteri de Rawls: presència de guanys per als pitjors estats.
  • Criteris ideals, poc útils en la presa de decisions i subjectes a moltes hipòtesis i restriccions de partida. Es busquen criteris més pràctics.

B) Preferencials

a) Eficiència:

  • 1) Monetària: poder adquisitiu; grau en què es maximitzen els ingressos donades unes despeses, o grau en què es minimitzen les despeses donats uns ingressos.
  • 2) Tècnica: recursos: grau en el qual es maximitzen els efectes que se pretenen aconseguir donats uns recursos, o grau en què es minimitzen recursos per a aconseguir un efecte.
  • 3) Econòmica (valor segons preferències): grau en què els estats es corresponen amb les preferències dels usuaris i ciutadans.

b) Rendibilitat i equitat

  • Rendibilitat 1) Monetària: poder adquisitiu; saldo net entre tots els costos i beneficis diferents entre dos fluxos.
  • 2) Equitat: forma socialment acceptable de distribuir costos i beneficis de qualsevol actuació, comportament o política entre la població.

Criteris no econòmics

  • Eficàcia: grau en què s'aconsegueixen els objectius o els efectes planificats en condicions ideals o controlades.
  • Efectivitat: grau en què es produeixen efectes o conseqüències, buscades o no, però en condicions no controlades, no ideals; mirem els efectes veritablement produïts, incloent-hi els col·laterals o no planejats.
  • Productivitat: relaciona les variacions quantitatives d'un recurs amb les variacions quantitatives d'una modalitat de resultat: els outputs és una relació tècnica input/output.

Descargar

PDF Word HTML