L'Assaig Literari, Gèneres Periodístics i Autors Clau en Català

L'Assaig

L'assaig és un intent, una temptativa d'exposar les opinions pròpies al voltant d'un tema determinat (política, història, economia...). Es tracta doncs d'un text argumentatiu (deductiu o inductiu), amb totes les característiques que això comporta: subjectivitat, parcialitat i manca d'exhaustivitat. La funció que predomina és la comunicativa; l'autor pretén difondre les seues idees i fer-les arribar a tothom, i es diferencia per la seua voluntat literària.

La seua estructura consta d'un plantejament (que presenta el tema), un desenvolupament (a favor o en contra) i una recapitulació (conclusió).

Gèneres Assagístics

• 1. Article polític, sociològic...: Reflexiona sobre algun tema que haja cridat l'atenció de l'autor.
• 2. Glossa: Article breu de creació lliure, de to incitant i pedagògic, que qüestiona la realitat.
• 3. Article d'opinió: Assaig que publica la premsa escrita. Es diferencia per la seua voluntat literària expressa.
• 4. Epístola: Escrit en forma de carta.
• 5. Diari o dietari: Conjunt d'anotacions assagístiques datades per dies (diari íntim).
• 6. Aforismes: Assaig que inclou alguna mena d'ensenyament moral o ideal de saviesa sobre el tema del qual es parla (refrany, adagi...).
• 7. Memòries i autobiografies: Manifestacions literàries, anomenades "literatura del jo", incloses en el caràcter assagístic.

Recursos Lingüístics i Estilístics de l'Assaig

• 1. Llenguatge àgil i directe: Elaborat, però sempre comprensible, posat al servei de la comunicació efectiva i de la persuasió.
• 2. Varietat de modalitats oracionals: (Afirmació, negació, interrogació retòrica, exclamació...).
• 3. Procediments de cohesió: Els textos assagístics empren gran quantitat de connectors que ordenen les idees (en primer lloc...), expressen la causa (perquè, gràcies a...), la conseqüència (doncs...) i la concessió (però, malgrat que...).
• 4. Presència de la intertextualitat: (Citacions d'altres autors...).
• 5. Utilització conscient de la puntuació i la tipografia: Guions i parèntesis per a amplificar idees, i en cursiva o entre cometes les paraules que tenen un sentit especial.
• 6. Recursos expressius:
  • Ironia: L'escriptor no diu exactament el que pensa d'una manera clara, sinó que diu el contrari, confiant en els coneixements del lector.
  • Paradoxa: Consisteix a formar expressions aparentment contradictories.
  • Registre: El registre utilitzat en l'assaig és el culte, tot i que pot canviar de registre o emprar recursos d'oralitat al servei de la idea sobre la qual reflexiona.

L'Obra de Josep Pla

Les seues obres es classifiquen en:

• Narració: Contenia diversos contes i novel·les (El carrer estret).
• Assaig: Les hores, Els anys. Reculls de treballs d'extensió variable.
• Llibres de viatges: La Costa Brava.
• Biografia: Biografies de personalitats importants recollides en diversos volums.
• Dietaris i memòries: El quadern gris.

Pel que fa als temes, Pla reflexiona sobre la natura, la història... L'estil es caracteritza per la claredat i la senzillesa, amb la finalitat d'aconseguir una bona comprensió. Utilitza descripcions plenes de detallisme i una adjectivació molt cuidada.

Els Gèneres Periodístics

Gèneres Informatius

• 1. Notícia: Gènere informatiu prototípic, que pretén respondre de manera impersonal a les preguntes bàsiques: Què? On?
• 2. El reportatge: Permet a l'autor presentar la realitat amb un estil expositiu més personal i aprofundir en les causes, l'entorn i les repercussions dels fets.
• 3. La crònica: Gènere a cavall entre la informació i l'opinió, entre el relat expositiu i distant i la impressió personal de qui l'elabora.

Gèneres d'Opinió

• 1. L'editorial: És la interpretació i l'opinió que el periòdic té dels fets (editorial polèmic, editorial interpretatiu, editorial objectiu i analític).
• 2. La crítica: Recull el punt de vista i la valoració d'un periodista especialitzat o d'un expert sobre una qüestió (cultura). Altres gèneres inclouen el periodisme gràfic (vinyetes, acudits), l'entrevista i l'enquesta.

L'Article d'Opinió i la Columna

L'article pertany a l'anomenat periodisme d'opinió. L'autor expressa una opinió subjectiva, porta sempre la signatura d'un autor normalment especialitzat en el tema tractat i té una major extensió. Es caracteritza per una defensa raonada d'una posició, un discurs funcional i una estructura expositivoargumentativa.

La columna: És un tipus d'article d'opinió de caràcter personal que rep aquesta denominació per la forma que habitualment adoptava en el diari. Constitueix una secció fixa assignada a un col·laborador que opina sobre temes diversos. La columna sol ocupar entre 500 i 800 paraules (menys extensió que l'article). El columnista pot expressar-se amb total llibertat en l'elecció de l'estructura textual i no és necessari que adopte una posició ferma davant dels fets. Les columnes poden ser escrites com a contes curts, informacions o assaigs.

Estructura d'una Columna

1. Narració d'una anècdota real o imaginària.
2. Inclusió d'un comentari sobre un fet d'actualitat que suggereix la reflexió al columnista.
3. Justificació del motiu pel qual el columnista reflexiona i exposa la seua opinió.
4. Adopció d'un to clarament literari.

El títol: El de la columna suggereix més que no pas explica. No informa, sinó que al·ludeix directament o indirectament al tema.

Tipus de Diaris

• Els diaris sensacionalistes: Tenen l'origen als Estats Units arran de la batalla entre dos propietaris: Pulitzer i William. Pulitzer va dissenyar un diari que recollia les inquietuds dels sectors populars americans, incloent-hi en primera pàgina notícies de "sang i fetge", crims i successos. William va popularitzar un format molt més fàcil de llegir que captava immediatament l'atenció dels lectors.
• Els diaris interpretatius: O també anomenats analítics, tenen l'origen en The New York Times, que va aconseguir l'èxit a partir d'un estil oposat al sensacionalisme. Buscava un altre tipus de lector: intel·ligent i interessat per la política, la cultura i l'economia.

Joan Fuster

Advocat sense exercici i escriptor polifacètic, Joan Fuster és la figura clau de l'assaig en la història de la nostra literatura. Té alguns llibres de poesia, com ara Escrit per al silenci (1945).

Classificació de l'Obra de Joan Fuster

• 1. Els assaigs humanístics:
  • Assaigs llargs estructurats al voltant d'un únic tema central: El descrèdit de la realitat.
  • El diccionari sistemàtic a la manera de Voltaire: Diccionari per a ociosos.
  • La recopilació d'assaigs.
  • L'aforisme: consells, proverbis i insolències.
  • El dietari: Causa mort / Causar-se d'esperar.
  • Recull d'articles de premsa.
• 2. Els estudis d'història cultural:
  • Els clàssics: Jaume Roig i Sor Isabel de Villena.
  • La Decadència: La decadència al País Valencià.
  • La literatura del segle XX.
  • La biografia: Raimon.
• 3. Els escrits sociopolítics:
  • L'assaig llarg d'interpretació històrica: Nosaltres, els valencians (1962).
  • L'escrit marcadament polític: El blau de la senyera.
  • La guia turística interpretativa: El país valenciano.
  • Els articles de premsa: Combustibles per a falles.
  • El guió per a la televisió: Esta es mi tierra.