Art i Història de l'Antiga Grècia: Arcaic, Clàssic i Hel·lenístic

Contextos Històrics de l'Antiga Grècia

Grècia Arcaica (s. VIII-VI a.C.)

Aquestes obres escultòriques pertanyen a l’època arcaica, el període de naixement de les polis o ciutats-estat gregues, governades per oligarquies formades pels grans terratinents (aristòcrates).

En l’àmbit econòmic, la ramaderia i el comerç van tenir una importància creixent.

En l’àmbit social, les classes més pobres i els enemics polítics eren condemnats a l’ostracisme, cosa que va provocar un flux migratori important cap a l’oest del Mediterrani, afavorint l’expansió del comerç i l’intercanvi cultural.

Olímpia va ser la polis més important del moment.

A partir del s. VII a.C., les polis gregues van experimentar una crisi política deguda a les protestes de les classes camperoles contra les oligarquies, cosa que va promoure transformacions polítiques: a algunes polis es van instaurar tiranies, i en d’altres, aquestes tiranies van derivar en democràcies.

Grècia Clàssica (480-450 a.C.)

Període Sever

Les escultures dels Guerrers de Riace se situen en el Període Sever. Aquest període de l'escultura grega clàssica es va desenvolupar entre el 480 i el 450 a.C.

Es tracta d'una producció escultòrica gairebé exclusivament grega, a diferència del període arcaic, que també va arribar a les illes del mar Egeu i a les colònies mediterrànies.

Una bona part de la producció d'aquest període es va fer en bronze, i per això en períodes bèl·lics posteriors es va recórrer a la fusió de les escultures per fer armament. Per això la majoria de les obres d'aquest període, com les dels períodes posteriors, les coneixem només per les còpies romanes.

El segle V està marcat per les Guerres Mèdiques. Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues de l'Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L'any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina.

A partir d'aquí els perses es van retirar de Grècia i Atenes es va alçar sobre la resta de les ciutats, liderant la lliga de Delos. Aquesta hegemonia d’Atenes va durar fins a les Guerres del Peloponès (s. IV a.C.), en les quals Atenes es va enfrontar a una lliga rival de polis gregues liderada per Esparta.

La fi de les Guerres Mèdiques va suposar per Atenes l’inici d’un moment d’esplendor polític, econòmic, social i cultural sota el mandat de Pèricles. Pèricles va afavorir l'accés de les classes populars a la vida pública mitjançant canvis a la legislació. També va impulsar lleis que afavorien el comerç marítim, la principal font d'ingressos de la polis, així com un ambiciós programa de reconstrucció de l’Acròpoli. Totes aquestes mesures van fer que Atenes conegués una època d’esplendor sense precedents.

No obstant això, aquest moment d’esplendor es va anar apagant a finals del s. V i principis del IV, amb l’esclat de les Guerres del Peloponès.

Grècia Hel·lenística (323 a.C. - )

La mort d’Alexandre el Gran, el 323 a.C. i sense successors, va derivar en enfrontaments entre els generals dels seus exèrcits, que lluitaven pel poder. Aquestes lluites van afavorir la fi i el desmembrament polític de l’imperi amb què havia somiat Alexandre, i el començament d’una nova era. La mort d’Alexandre no només va donar pas a la fragmentació política del món hel·lènic, sinó també a la fi de la unitat cultural que el caracteritzava i a un panorama artístic divers en el qual van sorgir escoles ben diferenciades. El convuls mosaic del món hel·lenístic va causar un clima d’incertesa i una manca de confiança en els preceptes clàssics que havien dominat l’època anterior, com ara la cerca de la bellesa ideal, la proporció, l’harmonia o l’expressivitat continguda, i va afavorir que la cultura i l’art miressin cap a orient. Els models orientals responien millor a les necessitats d’ostentació legitimadora que buscaven les classes poderoses, que ara es van convertir en mecenes i col·leccionistes de l’art.

L’atomització política i cultural del món hel·lenístic va portar a l’aparició de nous centres culturals i artístics com Rodes, Pèrgam a l’Àsia Menor o Alexandria, al nord d’Egipte.

Ara va interessar més representar el que és concret que el que és abstracte o general. Va destacar un interès en representar les emocions amb intensitat, i per aconseguir-ho van treure el màxim profit dels grups escultòrics, que van ser molt abundants en aquesta època. La teatralitat, la grandiositat, el dinamisme i l’expressivitat (pathos) van ser característiques fonamentals de l’època.

En un d’aquests nous centres artístics i culturals, l’escola de Rodes, va ser esculpida la Victòria de Samotràcia el 190 a.C. L’Escola de Rodes es va caracteritzar pel gust per allò grandiós i pel recargolament dels cossos.