Art Gòtic: Escultura i Pintura, Estils i Característiques Clau

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB

L'Escultura Gòtica: Característiques i Evolució

  • Estava lligada estretament a la decoració dels edificis religiosos.
  • Va tenir l'origen a França, on durant els segles XII i XIII es van esculpir una gran quantitat d'obres.
  • Les escultures eren l'element principal d'ornamentació de les façanes.
  • Els temes són religiosos amb una certa intencionalitat didàctica.
  • Es va configurar el que s'anomena Portalada Reial, i els millors exemples els trobem a les catedrals de Chartres i de Reims.

Característiques de les Figures Escultòriques Gòtiques

  1. Estilització i arrodoniment de les línies.
  2. Elegància dels moviments.
  3. Captació d'un cert naturalisme en els gestos i en l'expressió dels rostres.
  4. Preocupació per la corporeïtat i la volumetria dels vestits i dels cossos.
  • També es veu un sentit narratiu molt accentuat en la composició i les figures.
  • Les temàtiques més recurrents van ser El Judici Final i La Mare de Déu.
  • Es feien també escultures exemptes utilitzades com a columnes.
  • Durant el segle XV, l'escultura es va fer totalment autònoma, sota la mà del francès Claus Sluter, amb l'aparició dels retaules escultòrics, imatges de devoció i els sepulcres.

Estils de la Pintura Gòtica: Un Recorregut Artístic

Podem distingir 4 estils en la Pintura Gòtica:

  1. Estil Francogòtic o Lineal (Finals Segle XII - Segle XIII)

    1. Nascut a França (París i Borgonya).
    2. Influència de l'art dels vitralls i de la miniatura.
    3. Predomini de la línia sobre el color.
    4. Presenten menys hieratisme que en el romànic.
    5. Figures sense volum.
    6. Traç negre gruixut que perfila el contorn de les figures i objectes (recorda a l'emplomat dels vitralls) i fa que els motius ressaltin més sobre el fons, que encara és daurat.
    7. Exemples d'aquest estil: Sainte-Chapelle (París), Catedral de Lleó (Espanya) i la Catedral de Canterbury (Anglaterra).

  2. Estil Italogòtic (1250-1400)

    1. Estil iniciat a Itàlia (com a herència de l'art bizantí).
    2. Trobem monumentalitat, simetria i hieratisme que es va anar barrejant amb un cert naturalisme.
    3. El resultat va ser una pintura de colors clars, amb predomini de la línia corba i sinuosa, amb la recerca del gest i la mirada.
    4. Primers exercicis de perspectiva.
    5. Combinació de decoracions arquitectòniques o paisatges molt simples.

  3. Estil Internacional o Cortesà (1375-1425)

    • Desenvolupat en l'ambient de les corts europees.
    • Aquesta pintura va saber equilibrar l'estil propi del gòtic lineal francès amb el sentit naturalista dels pintors italians.
    • El resultat d'aquesta conjugació va ser una combinació brillant de formes i figures elegants, amb detalls naturalistes delicats, amb fons daurats i ambients paisatgístics, amb gran intensitat cromàtica.
    • Els artistes més destacats són: Gentile da Fabriano (italià), els germans Limburg (francesos) i Robert Campin (flamenc).
    • A la Península Ibèrica trobem Ramon de Mur, Lluís Borrassà, Bernat Martorell i Nicolás Francés.

  4. Estil o Escola Flamenca (Segle XV)

    • Aquesta escola es refereix bàsicament als Països Baixos i Flandes.
    • Va derivar tècnicament del gòtic internacional.
    • Perfeccionament de la pintura a l'oli, que va permetre als artistes representar la realitat amb un grau excepcional de detallisme i obtenció d'una lluminositat inèdita fins aleshores.
    • Absència generalitzada del moviment.
    • Ús del simbolisme.
    • Els temes són religiosos i profans i amb un gran interès pel Retrat.
    • L'artista més important va ser Van Eyck.