Comentari hª del art casa kaufmann

Casa Kaufmann

FITXA TÈCNICA:

Autor:

Frank Lloyd Wright (1867 – 1959)

Cronologia:

1938

Estil:

Organicisme

Tipologia:

Casa unifamiliar

Materials:

Formigó armat, pedra, vidre i Alumini

Localització:

Bear Bun, Pennsilvania (Estats Units)

CONTEXT HISTÒRIC:

La casa Kaufmann es troba en un context de crisi, degut a la Gran Depressió que origínà El famós Crac del
29. L’atur a Estats Units va arribar a cotes altíssimes, però Amb l’elecció de Roosevelt com a president i l’execució del seu famós pla (el New Deal) la situació va remuntar una mica el vol.

El senyor Kaufmann, director d’un complex comercial de Pittsburg, fou qui encarregà la Casa a Lloyd, fet que entusiasmà molt a l’arquitecte ja que la seva economia Havia quedat tocada amb la crisi.

ANÀLISI FORMAL:

Espai Exterior:

La Casa de La Cascada compta amb tres plantes. La seva composició geomètrica contrasta els Plans verticals de la xemeneia i els murs (de pedra de l’entorn tots dos), amb Els horitzontals de les terrasses “flotants”, les quals es disposen sobre una Superfície rocosa. La construcció està dotada d’una gran plasticitat Estructural, i la manera en que s’aboca la cascada a la part inferior reforça El contrast entre verticalitat natural i horitzontalitat construïda.

La casa Mostra un “desordre” expressament, per tal d’integrar-se més en la natura, Desordenada per llei. Això ho aconsegueix amb l’encreuament d’uns volums sobre Els altres, la forma en que l’edifici és projectat de l’interior cap a L’exterior, i amb la asimetria i desplaçament del conjunt de volums, pisos i Blocs.

Espai Interior:

Cada una de Les plantes és de disposició lliure, i no tenen cap estructura que reguli els Espais. D’aquesta manera, l’espai s’adapta a les necessitats de cada zona de la Casa: a la primera planta trobem una gran sala d’estar, a la segona hi ha els Dormitoris, cadascun amb terrassa pròpia, i a l’última planta s’hi troba un Estudi i un dormitori, també amb terrassa.

Per L’arquitecte espai interior i espai exterior havien de formar-ne un de sol. És Per això que hi ha tan d’ús de vidre, així com el fet de que els espais Interiors s’estenguin cap al paisatge a través de les balconades. Aquesta Intercomunicació evita la sensació de tancament, i l’amplitud dels espais Relaxa l’esperit.

Estil:

L’organicisme és un corrent Arquitectònic sorgit als Estats Units, i que es desenvolupa a partir dels anys 30. L’autor de la casa de la cascada, Wright, n’és el màxim representant. L’estil es caracteritza per la recerca de la integració de les construccions en El medi natural. Per aconseguir-ho es recorre a la utilització d’elements del Propi medi en els materials per construir, entre altres coses.

INTERPRETACIÓ:

Significat:

La casa Kaufmann és un exemple D’aquest anhel d’integració arquitectònica en la natura. Qui hi visqui pot Viure enmig d’un entorn primitiu i bell sense haver de renunciar a les Comoditats que ens ha proporcionat l’evolució tecnològica. Conjuga ecologia i Progrés.

Funció:

Va ser construït per fer la funció D’una casa com qualsevol altra. Actualment és un monument nacional estatunidenc Que funciona com a museu.

Integració:

La casa està perfectament integrada Al seu entorn natural.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Frank Lloyd Wright beu mol del funcionalisme i del seu màxim representant Louis Sullivan. Ell va influenciar a arquitectes posteriors com Alvar Aalto amb la seva Arquitectura organicista.

Pavelló Alemany

FITXA TÈCNICA:

Autor:

Ludwig Mies van der Rohe (1886 – 1969)

Cronologia:

1929

Estil:

Modern, funcionalista, racionalista

Tipologia:

Pavelló d’exposició

Materials:

Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer

Localització:

Barcelona

CONTEXT HISTÒRIC:

Europa Pateix una gran crisi després de la Primera Guerra Mundial, i és agreujada pel Crack del 29, Alemanya necessita una reconstrucció. Hi ha tota una sèrie de Canvis polítics al continent, i s’originen nous moviments degut a una saturació Del pensament cultural i de les tendències artístiques passades.

A Espanya Estava sent finalitzada la Dictadura de Primo de Rivera.

El Pavelló Alemany va ser construït en motiu de la Exposició Internacional del 1929 Realitzada a Barcelona.

ANÀLISI FORMAL:

Vuit pilars Cruciformes i molt prims, fets d’acer inoxidable, són els encarregats de Suportar l’edifici. D’aquesta manera, els murs no han de fer la funció de Càrrega.

Espai Exterior:

El Pavelló Està aixecat sobre un podi, accessible per mitjà d’una petita escala i que També porta a la piscina, la qual és de planta rectangular i està situada a la Part esquerra de la plataforma. L’edifici presenta un predomini de la línia Horitzontal, amb un perfil molt baix i llarg. L’espai és centrífug, és a dir, Es va desplegant a la vista. La coberta del Pavelló Alemany és també molt plana I horitzontal, i sobresurt de la estructura inferior per un costat, ja que per L’altre deixa al descobert un pati amb un petit estany i una escultura.

Espai Interior:

La planta Del Pavelló és lliure i els seus murs només tenen la funció de delimitar espai. Són de marbre o de vidre.

Crida molt L’atenció la relació entre interior i exterior, no hi ha una delimitació clara, No hi ha cap espai tancat totalment

Estil:

L’escola e Bauhaus va ser fundada el 1919, i va ser un dels corrents amb més influència de l’arquitectura moderna. Les seves propostes i declaracions d’intencions participaven en la idea que Calia fer una reforma dels ensenyaments artístics, per tal de crear una base Per a la transformació de la societat de l’època.

L’arquitectura D’aquesta escola segueix la màxima funcionalista de “la forma segueix la Funció”.

INTERPRETACIÓ:

Significat:

El pavelló anunciava les noves Formes de l’arquitectura moderna i racional.

Funció:

Acollir la recepció oficial dispensada Al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes i per mostrar al món els Avenços del país germà.

Integració Urbanística:

Contrasta Molt amb els edificis de la mateixa Exposició, com el MNAC.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Mies van der Rohe segueix els principis de l’arquitectura funcionalista iniciada a l’escola De Chicaco, per Louis Sullivan. 

Museu Guggenheim de Bilbao

FITXA TÈCNICA:

Autor:

Frank O. Gehry (Toronto, 1929)

Cronologia:

1991-1997

Estil:

Deconstructivisme

Tipologia:

Museu

Materials:

Pedra calcària, vidre i titani

Localització:

Bilbao

CONTEXT HISTÒRIC:

Després de La gran crisi econòmica dels anys 80, la dècada dels 90 va suposar un període D’expansió, millora econòmica i, fet important, començament de la bombolla Immobiliària. El Museu Guggenheim es troba dins d’aquest context de recuperació I creixement. La fundació va escollir Bilbao com a la ciutat en la que hi volia Tenir la seu a Europa; una ciutat que en aquell moment era molt industrial, Bruta, gris i sense gaire atractiu. Gràcies al museu Guggenheim tota la zona Que l’envolta i la ciutat en general es van revalorar molt.

Els 90, També van suposar, a nivell internacional, la caiguda del mur de Berlín, els Inicis d’Internet i de l’era de la globalització, el gran boom dels avenços Informàtics...

ANÀLISI FORMAL:

Espai Exterior:

L’edifici Està format per tipus de volums interconnectats, concretament dos: els Ortogonals, els quals estan recoberts de pedra calcària i formen l’estructura, I els corbats i recargolats, coberts de làmines de titani (d’un gruix de mig Mil·límetre). Les làmines de titani van ser dissenyades per ordinador amb el Programa CATIA i cadascuna és única, especial per al lloc que ocupa. Per tal D’adaptar-se al lloc on pertanyen estan lleugerament encoixinades, i això crea Un efecte boatiné.

Els dos Tipus de volums es combinen i s’uneixen a través dels murs cortina de vidre, Que doten a l’edifici de transparència i fan que interior i exterior quedin Relacionats.

A la façana Nord trobem una marquesina exterior que cobreix la vidriera d’aquesta part, la Qual esta sustentada per una gran columna de pedra. L’entrada principal es Caracteritza per una escalinata descendent.

Espai Interior:

L’espai Interior està organitzat a partir d’un gran atri de 50 metres d’alçada. És el Cor del museu i està il·luminat amb llum zenital. Al voltant de l’atri és on S’hi troben els tres nivells de sales d’exposicions, les quals es connecten Entre si per mitjà de passarel·les, ascensors i torres d’escales.

En total hi Ha 19 galeries que sumen 11000 metres quadrats de superfície destinats a Exposicions. 10 tenen la planta ortogonal i són d’aspecte clàssic, mentre que Les 9 restants són de planta irregular. De les 19 cal destacar la gran sala o Sala del peix, de 30 metres d’ample per 130 de llarg. Gràcies al seu gran Tamany permet acollir grans peces.

Estil:

El Deconstructivisme és una escola Arquitectònica que neix a finals dels anys 80. Està caracteritzada per la Fragmentació, el disseny no lineal, la manipulació de les superfícies de les Estructures i per la no geometria, donada per l’ús de formes no rectilínies que Distorsionen o disloquen l’estructura de l’edifici.

Els edificis Deconstructivistes acaben tenint una aparença impredictible i amb un caos, però Controlat.

INTERPRETACIÓ:

Significat:

El museu Guggenheim ha sigut l’eix Responsable de la vertebració urbanística de la zona a la qual està situat. Ha Creat una zona extremadament bella i en una icona, per no dir la imatge, de Bilbao. El propi museu és una obra d’art.

Funció:

Museu d’art contemporani

Integració Urbanística:

Situat en un Dels marges del Nervión, el Museu Guggenheim, tot i els seus 50 metres D’alçada, no sobrepassa l’alçada de les construccions que el rodegen i malgrat El seu aspecte no és tan notori en l’entorn com un s’espera.

Composició IV

FITXA TÈCNICA:

Autor:

Wasily Kandinsky (1866 – 1944)

Cronologia:

1911

Estil:

Art abstracte

Tècnica i Suport:

Oli sobre Tela

Dimensions:

1,59 x 2,5 m

Localització:

Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf

CONTEXT HISTÒRIC:

Els avenços De la industrialització (Segona Revolució Industrial) van portar nous invents (cotxes, ràdio, telèfon...) que es traduïren en una societat eufòrica que en Plena Belle Époque no es feia ressò de les injustícies de les Explotacions que estaven portant a terme els imperis colonials. Això va portar A que es generessin tensions entre les potències europees, que buscaven el Domini colonial. Aquesta competència acabaria desencadenant en la Primera Guerra Mundial. Al període previ al conflicte es denomina com “Pau armada” i és On els països es prepararen per l’assalt, ja que eren coneixedors de L’inevitable.

ANÀLISI FORMAL:

Composició IV és una pintura abstracta, on aparentment no hi ha cap relació ni semblant Amb la realitat exterior. El conjunt de línies i colors independents formen un Revolt d’elements que mostren un violent moviment a la part esquerra del quadre I una sensació de tranquil·litat a la banda dreta. Al centre hi ha dues línies Negres que travessen el quadre de dalt a baix.

Dels Elements plàstics de l’obra criden molt l’atenció el predomini del color (total) I l’ús d’aquest en tons vius i contrastats. El domini de les tonalitats Groguenques es barallen amb els blaus, vermells i verds. La línia, negra, és L’altra protagonista del quadre. Destaca pels seus traços forts i segurs, que Marquen formes mig reals i mig abstractes. El predomini és de línies rectes, Tant verticals i diagonals, tot i que també n’hi ha de corbes, sobretot a la Banda esquerra del quadre. Aquest ús del color, escampat en taques vives com si Es tractés de notes musicals, i de la línia, doten al quadre d’un ritme i Moviment molt elevats: l’ull no pot parar quiet i va d’un costat a l’altre.

En quant a La composició resta clara la divisió del quadre en tres parts, esmentat fa un Moment: al costat dret trobem un entramat de línies esmolades que expressen, Juntament amb els colors, un moviment violent. Al centre hi ha les dues línies Que travessen el quadre verticalment i la gran forma blava. A la banda esquerra és on observem la tranquil·litat que proporcionen la suavitat de les formes Tractades i per l’ús d’una gamma cromàtica més harmònica.

Podem dir Que el pintor expressa la seva sensació al escoltar música (per exemple de Wagner), traduïdes en colors i línies que vindrien a ser les diferents notes.

Estil:

L’art abstracte és un estil sorgit Al voltant de 1910 i va ser una de les manifestacions més significatives de L’esperit del Segle XX. L’art abstracte deixa de considerar la representació Figurativa, tendint a substituir-la per un llenguatge visual independent i Dotat del seu propi significat.
És construeix en base al fauvisme (color), L’expressionisme (abstracció lírica), o bé el Cubisme (estructuració).

INTERPRETACIÓ:

Significat:

No es pot cercar cap element Iconogràfic en l’obra de Kandinski ja que, intencionadament, l’autor va Eliminar tot element figuratiu. Per tant, l’obra és per a la pura contemplació De l’espectador, per tal d’incidir i impactar en la seva sensibilitat. Es diu Que la pintura de Kandinski no va a la vista sinó a l’ànima.

Tot i així, Hi ha hagut gent que ha interpretat el quadre com una lluita de cavallers al Costat d’un turó coronat per un castell.

Funció:

Estètica. Simbòlicament obre nous Camins al llenguatge pictòric.

MODELS I INFLUÈNCIES:

L’obra de Kandinski resta profundament influenciada per la música (gran admirador de Wagner). La veu com un art de gran llibertat compositiva, i és precisament el Que ell intenta plasmar en la seva pintura. Per això a les seves obres el tema Passa a segon pla o desapareix directament.

Per altra Banda a influenciat a tots els artistes posteriors que també han treballat en El camp no figuratiu, com Pollock o Kline. 

La persistència de la memòria

FITXA TÈCNICA:

Autor:

Salvador Dalí (1904 - 1989)

Cronologia:

1931

Estil:

Surrealisme

Tècnica i Suport:

Oli sobre Tela

Dimensions:

24 x 33 cm

Localització:

MoMA (Nova York)

CONTEXT HISTÒRIC:

La Persistència de la memòria es troba en un període històric marcat per la crisi. És el període d’entreguerres, a Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, I el Crac del 29 d’Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot Empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixismes europeus Comencen a ser escoltats i a alçar-se. L’inconformisme social genera tot un nou Corrent artístic avantguardista, del qual en sortiren molts estils trencadors Respecte a l’art del passat.

Espanya es Troba sota el període de la Segona República, on també hi ha una gran tensió Entre dretes i esquerres.

ANÀLISI FORMAL:

Amb un Paisatge realista de fons, trobem un total de 4 rellotges disposats en Diferents superfícies. Al primer terme hi trobem el dur cobert de formigues i Un dels tous. El tercer és en una branca d’una soca seca i el darrer l’observem Sobre una forma antropomorfa (sembla mitja cara tombada, dormint).

La Pinzellada i el dibuix, amb predilecció per la línia, són molt precisos tot i Les reduïdes dimensions del quadre. Els colors que dominen són càlids i Brillants, i presenta una gamma cromàtica variada amb contrastos entre els tons Càlids i els freds. La llum és brillant i nítida, presenta ombres allargades. Al fons hi ha molta llum, blanca i irreal, contrastant amb el tenebrisme del Primer terme, on els objectes són il·luminats suaument. Impera un ambient Crepuscular.

La composició és tancada, asimètrica, i presenta un equilibri perfecte entre la zona de les Roques i la zona dels rellotges tous. Les diagonals ascendents d’esquerra a Dreta guien la mirada de l’espectador. Les línies rectes de l’horitzó i del “moble” contrasten amb les corbes dels rellotges tous. Els objectes es troben En major nombre a la part esquerra del quadre.

La Perspectiva és lineal, aconseguida a partir d’un punt de fuga central i el Paisatge en segon terme. La línia alta de l’horitzó fa que es doni més importància A la part de sota que no pas a les roques.

El dinamisme De l’obra es tradueix en un moviment lent i tranquil dels rellotges tous, com Si s’estiguessin desfent a poc a poc. Això contrasta amb l’estatisme dels Objectes durs.

Estil:

El Surrealisme apareix l’any 1924 Amb motiu del seu primer manifest, elaborat per André Breton, l’ideòleg del Grup. L’estil es confecciona a partir de les teories psicoanalítiques de Freud, El qual donava molta importància al tema inconscient, descobert per ell mateix. Els surrealistes propugnen un esteticisme involuntari basat en l’automatisme (entre d’altres): es busca la representació del fet psíquic elemental i pur, i Trenca amb les convencions socials, cometent grans excentricitats. Pinten Formes allargades, espais buits, opressius...

INTERPRETACIÓ:

Significat:

El tema de l’obra és el pas del Temps i la persistència de la memòria: perdura el dur i el pas del temps va Esborrant la resta. Diem que evoca aquest etern problema del pas del temps Utilitzant una escena irracional que procedeix del món oníric irracional (el Rostre del centre del quadre que dorm sembla ser una aproximació del mateix Dalí).

Els Rellotges són els clars protagonistes de l’obra: relacionat a ells hi ha el Concepte de la memòria, és a dir, la capacitat que té l’home de fer que allò Que ja ha passat, encara visqui (records). Per això els rellotges són tous, ja Que també, essent de forma conscient o no, tendim a deformar els records. El Rellotge dur amb les formigues representaria el present, inamovible i Inalterable.

Funció:

MODELS I INFLUÈNCIES:

Dalí segueix Els pintors detallistes com H. Bosch, Brueguel el vell... La pintura metafísica De G. De Chirico, la minuciositat de Vermeer; i dins la modalitat objectiva i Figurativa del Surrealisme, Dalí es relacionà amb Magritte, Ernst i Dalvaux, Els quals empraven una tècnica de reproducció gairebé fotogràfica de la Realitat.

L'habitació vermella

FITXA TÈCNICA:

Autor:

Henri Matisse (1869 – 1954)

Cronologia:

1908

Estil:

Fauvisme

Tema:

Costumista

Tècnica i Suport:

Oli sobre Tela

Dimensions:

38 x 55 cm

Localització:

Museu de L’Ermitatge (San Petesburg, Rússia)

CONTEXT HISTÒRIC:

El context Històric que emmarca aquesta obra va ser-ne un de molt convuls. Destaquen la Rivalitat entre les potències europees pel domini de les colònies, la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa i el posterior naixement i ascens dels Feixismes. L’estat de crisi mundial va fer revitalitzar l’art, que reaccionava Contra les injustícies socials que envoltaven a l’artista. Neixen així les Avantguardes del Segle XX, que poc tingueren en comú amb els estils del passat. La pintura prengué un caràcter innovador.

ANÀLISI FORMAL:

Menjador Burgès amb una dona que para la taula. Hi ha una finestra amb un paisatge verd I a la llunyania s’observa una casa rosa.

L’aspecte Que més crida l’atenció del quadre és precisament el que li dóna nom a aquest: El color vermell. La gamma cromàtica és reduïda (vermell, blau, verd...) però Transmet una gran intensitat. Com a bon fauvista, Matisse coneixia la Teoria Del Color, i és per això que en el quadre trobem colors complementaris, Especialment el blau amb el vermell. La mancança de tot tipus de llum fa que no Es projecti cap ombra, cosa que priva al quadre de profunditat i d’efecte Tridimensional, tal com veiem a la finestra, que gairebé sembla un quadre. El Dibuix també té un pes important en la obra: es basa en línies corbes, sinuoses I gruixudes que donen dinamisme a l’obra. A més, descompon la forma, tornant-la Contrària al Naturalisme.

Per Matisse Un quadre és una qüestió d’ordre i d’unitat.

Estil:

El fauvisme va ser el primer Moviment d’avantguarda que començà a trencar amb la tradició. Va estar molt Influenciat per l’art negre africà i per les exposicions retrospectives fetes a París a inicis del XX.

Sorgeix com A reacció contra l’impressionisme, a favor del color i de l’objecte reduïts a Tonalitats lluminoses. Les característiques del fauvisme són: la no imitació de La realitat; el color, usat de forma apassionada, com a base dels quadres (és El protagonista, independent de l’objecte i aplicat en taques planes i extenses Per mitjà de pinzellades soltes i vigoroses); la simplificació dels objectes Representats; la manca de profunditat; i l’expressionisme (els colors i Objectes representats en funció d’un sentiment).

INTERPRETACIÓ:

Significat:

La habitació vermella apel·la la Part emotiva de l’espectador a través del color. L’esteticisme que presenta, Plasma una imatge tranquil·la i relaxada, adient per deixar de pensar en les Angoixes que es trobaven en el món real de l’època.

Funció:

Estètica.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Matisse rep Influències del seu mestre, Gustave Moreu, i dels postimpressionistes tals com Gauguin i Cezanne que ja mostraven indicis d’innovació. Matisse també es va Fixar en les miniatures perses i en l’art islàmic. Va estar sempre molt Inspirat pel món oriental.

Formes úniques de continuïtat en l'espai

FITXA TÈCNICA:

Autor:

Umberto Boccioni

Cronologia:

1913

Estil:

Futurista

Tipologia:

Escultura exempta dempeus

Dimensions:

1,11 x 0,88 metres

Materials:

Bronze

Tècnica:

Fosa

Localització:

MoMA (Nova York, Estats Units)

ANÀLISI FORMAL:

Figura d’una Persona distorsionada en posició de marxa. No copia el que veuríem a la Realitat, sinó que l’escultura es configura a partir d’una sobreposició de Volums, així com si es tractés d’una seqüència fílmica en què les imatges no Van apareixent una després de l’altra, sinó que queda rastre da cada fotograma. Això és el que dóna moviment i acció al personatge, sembla una bandera ondejant Al vent. L’autor no volia trobar la construcció del cos en si, sinó la Construcció de l’acció del cos. La sensació de dinamisme augmenta amb la gran Quantitat de llum que es reflecteix en el bronze polit i que també dota a L’obra de corporeïtat. A més, les plataformes rectangulars que té als peus Accentuen la sensació de lleugeresa. És la màxima exaltació de la velocitat i El dinamisme.

La Composició és centrífuga, oberta, i s’estructura en base a una línia diagonal (cama esquerra – tronc). Hi ha presència de forces contraries en les línies i Formes còncaves i convexes, perfils angulosos... Tot plegat serveix per augmentar Aquest dinamisme exacerbat.

El temps de L’obra presenta una clara voluntat d’eternitat. L’autor va més enllà de la mera Representació d’un home en marxa: Boccioni fa una representació simbòlica i Intemporal de l’energia i el dinamisme que caracteritzen a l’home modern, que Avança amb decisió cap al futur.

Estil:

El Futurisme és un dels primers Moviments d’avantguarda del Segle XX. Sorgeix a  Itàlia el 1909 fruit del Manifest Futurista redactat per Marinetti. Se l’anomena “Futurisme” perquè la Seva intenció es trencar absolutament amb l’art del passat i crear-ne un de nou Des de zero, d’acord amb els nous temps canviants. Les característiques del Moviment són: el rebuig del passat, L’exaltació del progrés, de la màquina, el Dinamisme, l’energia i la violència; i en quant a la tècnica utilitzen una Gamma de colors molt àmplia, cal destacar la manera que tenen d’expressar la Figura en moviment i la tècnica del divisionisme.

INTERPRETACIÓ:

Significat:

Boccioni fa una representació Simbòlica i intemporal de l’energia interna i el dinamisme que caracteritzen a L’home modern, avançant amb decisió cap al futur. El moviment com a sinònim de Progrés, transformació, canvi.

Funció:

Estètica i decorativa.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Tot i que el Futurisme en principi renega de les fórmules de l’art del passat, Formes Úniques de continuïtat en l’Espai comparteix una certa semblança amb L’escultura grega Victòria de Samotacia: les dues volen recrear el moviment Ràpid i decidit d’un cos en l’espai.

També es pot Considerar que rep influències del Cubisme analític de Bracque i Picassó en la Forma de descompondre els cossos i reduir-los a figures geomètriques.