Art, Estètica i Psicologia Social: Una Visió Històrica

Art, Estètica i Bellesa: Definicions i Evolució

Art: és la creació humana que expressa una visió sensible del món i que permet expressar idees, emocions, sensacions i percepcions. Estètica: prové del grec i significa sensació. És el coneixement obtingut a través de l'experiència sensible. La bellesa és concebuda com una condició objectiva del món que es percep mitjançant la raó: la perfecta percepció sensitiva, l'element sensible del coneixement, la bellesa com a harmonia i ordre, la bellesa com a perfecció. Bellesa: és una percepció subjectiva que ens causa una emoció i ens trasllada a un estat anímic diferent. Les formes concretes de la bellesa es presenten com la possibilitat de vinculació entre la natura i l'ésser humà.

L'Art com a Via de Coneixement

Hi ha un diàleg pendent amb l'art. A partir que la raó il·lustrada va començar a plantejar les pautes perquè alguna cosa pogués considerar-se coneixement, es van començar a desenvolupar dos camins: la ciència positiva i l'art. No s'entén l'art com una via de coneixement. Poc a poc apareix una preocupació permanent, repensar l'experiència estètica i l'art com una via de coneixement tan vàlida com l'experiència científica. L'art ens porta a conèixer la realitat per una via diferent, però ens desvetlla alguna cosa igual o més significativa.

Prehistòria: L'Art com a Imitació i Representació

A partir del coneixement que tenim de les pintures rupestres i de la relació que tenim amb la creació artística de l'ésser humà, veiem que és pròpia de l'ésser humà i natural. L'ésser humà visqui com visqui i tingui les necessitats que tingui, dedica un temps a l'art. El sentiment de la bellesa està unit a l'activitat humana com a imitació i representació. Els primers signes de l'art són la representació i imitació de l'activitat i l'entorn de l'individu.

Antiguitat: L'Art com a Imitació

L'art com a imitació és la criatura més mimètica del món i aprèn al principi per imitació. Inicialment, l'art és fonamentalment un acte d'imitació.

Renaixement: L'Art com a Reflexió

L'estètica del sagrat és substituïda per una consciència estètica que col·loca l'home i la natura en el centre de les seves preocupacions i admiracions. En el Renaixement l'art té un paper sagrat. L'home renaixentista té consciència del que és la creació estètica. Des de l'antiguitat fins al Renaixement es viu l'art com una reflexió, sistemàtica i conscient.

Segle XVIII: Inicis de la Psicologia Social

Resum històric: Dos enfocaments clàssics: l'allò social i l'allò individual. Els antecedents de la psicologia social els podríem trobar en els clàssics, ja que la seva filosofia ens diu que no tot en la vida col·lectiva és purament individual, però tampoc tot és social. Aleshores, en els clàssics, hi ha dues mirades legítimes:

1. Una mirada més individual.
2. Una mirada més social.

Això és per deixar constància que les dues mirades són uns clàssics que existeixen des que existeix el pensament. Aleshores, trobem dues arrels científiques de les disciplines modernes:

1. Psicologistes
2. Sociologistes:
   • Comte (s. XIX)
   • Durkheim (1897)
   • Darwin, Spencer → Segons Darwin les persones funcionen per adaptació (darwinisme social).

Inicis de la Psicologia Social Moderna

Una Tendència des de la Psicologia (Hewstone)

La psicologia com a ciència té les seves arrels a la fisiologia i a la filosofia. Aleshores hi ha psicòlegs que s'interessen més pel contacte humà, però hi ha sociòlegs que s'interessen més, òbviament, per allò social. Tant des de la psicologia com des de la sociologia, es veu que hi ha coses intermèdies, és a dir, que no són ni d'un camp, ni d'un altre, i és per això que sorgeix la necessitat de crear una psicologia social.

Anglaterra

Teoria dels instints de McDougall (1871 – 1938). McDougall és empirista, i parla de l'instint, i diu que tot instint perquè esdevingui conducta necessita un objecte, quelcom que l'ajudi a establir la relació.

Alemanya

Trobem una escola molt important que s'anomena Volkerpsychologie. La “volk” va ser l'ideal de la nació alemanya. Aleshores, més endavant aquesta filosofia va degenerar cap a una posició política exagerada. A la Volkerpsychologie s'estudia la conducta del poble. Llavors a partir d'aquí s'estableixen dues perspectives:

1. La conducta del poble s'intentarà estudiar científicament.
2. La psicologia social comença quan alguns científics diuen que el grup és més que la suma dels seus individus, és a dir, que veuen que es pot estudiar un grup com a una unitat.

Una Tendència des de la Sociologia

Alemanya

Simmel (1858 – 1918) va crear la teoria de les accions recíproques. El “jo t'influeixo a tu, i tu a mi”.

França

Tarde (1843 – 1904) parla i estudia la imitació → neurones mirall. Le Bon va ser el primer a estudiar com les masses hipnotitzen a les persones, és a dir, l'individu fa conductes influenciades per la massa perquè forma part d'aquesta massa. Lindner (1871) era un pedagog austríac que es va formar a França. Diu que l'educació no només és una instrucció individual, sinó que ha de ser una educació social, és a dir, que el nen s'ha d'educar en comunitat.

EUA

Ross (1866 – 1951) planteja el concepte d'associació humana, és a dir, si ens associem tenim més força. Cooley (1864 – 1929) planteja el concepte d'acció, self i group.

Desenvolupament de la Psicologia Social

El seu desenvolupament fonamental es dona a EUA.

Desenvolupament a EUA

Tripplet (1898) és el primer a estudiar la facilitació social. La facilitació social és la germana de la influència social, i és que les persones amb el seu comportament faciliten que les conductes dels altres millorin. G.H. Mead (1955) va ser el primer a proposar l'estudi de la problemàtica social. F. Allport (1924) reprèn els estudis de Tripplet, però comença a parlar d'influència social. K. Lewin primer a parlar dels grups i del lideratge, és a dir, de la psicologia dels grups. Thomas & Znaiecki (1918) un és sociòleg i l'altre és topòleg. Van ser els primers a fer l'estudi més car que s'ha fet en la història de l'estudi de la psicologia social. Van fer un estudi pioner en les actituds.

Desenvolupament a Europa

Les guerres a Europa van fer que hi haguessin pocs referents. Piaget la seva psicologia del desenvolupament es deriva d'una psicologia social a l'Escola de Ginebra. Barlett, Moede, Hellpach (abans de la Segona Guerra Mundial).

Crisi de la Psicologia Social (Anys 70 – 80)

Cap als anys 70 va haver-hi una gran crisi de la psicologia social. És important perquè ens apunta alguns punts crítics com que:

• S'acusava la psicologia social de tenir un baix psicologista. (Isrel & Tajfel 1972). La psicologia social havia tirat més cap a la part psicològica (especialment als Estats Units).
• Ambigüitat (Stryker 1983) → La complexitat de la vida fa que res sigui senzill.
• Dificultats metodològiques.
• Irrellevància (Gergen 1973): idea de tecnologia social (Varela) → Ser rellevant vol dir que és útil.

Activitat de la Psicologia Social

Per on van els estudis de la psicologia social?

• Psicologia social i personalitat (Society for personality and social Psychology).
• Psicologia social crítica (llatinoamericana) (M.Montero).
• Psicologia social post-modernes (Psicologia social construccionista).
• Psicologia social de la globalitat.
• Aplicació a la psicologia social:
  • Psicologia social ambiental.
  • Psicologia social de la salut.
  • Psicologia social cultural.
  • Psicologia social de la inclusió (minories socials, relacions intergrups).