Aristòtil vs. Hume: Causalitat, Canvi i els Límits del Coneixement

Aristòtil: Canvi, Substància i Visió Teleològica

Aristòtil presenta el problema d'explicar el canvi dels éssers, els quals es formen a partir d'una substància que ha de ser estable i permanent. Partint d'una visió teleològica de la natura, descriu l'ésser relatiu i absolut mitjançant la teoria del ser en potència i en acte, on el moviment parteix del mateix ésser.

La Causalitat Aristotèlica i l'Entelèquia

Els éssers canvien cap al que són en potència gràcies a quatre causes fonamentals, necessàries per assolir l’entelèquia (la realització plena):

• Causa Formal
• Causa Material
• Causa Eficient
• Causa Final

David Hume: Crítica a la Causalitat i el Principi de la Còpia

Hume inicia la crítica a la causalitat exposant que la connexió causa-efecte és una llei d'associació d'idees, una relació que atribuïm mitjançant processos mentals als esdeveniments. Per tant, les causes del moviment no resideixen en l'ésser mateix, sinó en el pensament del subjecte que observa.

El Principi de la Còpia i la Incoherència Teleològica

Hume aplica el Principi de la Còpia al concepte de causa i el rebutja com a fals. Aquest principi, com a criteri de veritat, indica que:

• No podem tenir cap coneixement sobre el futur perquè no existeixen les impressions de futur.
• És incoherent la visió teleològica del món i, per extensió, parlar de causa-efecte i potència i acte.

Concepcions del Coneixement: Necessitat vs. Probabilitat

Aristòtil: Essència i Causes

Per a Aristòtil, el coneixement es basa a saber què és una cosa, conèixer en què es convertirà i quines són les seves causes.

Hume: Creença, Hàbit i Costum

Hume nega aquest punt de vista completament. El coneixement proporcionat per associacions de fets no és, en rigor, coneixement, sinó una creença (belief) que prové de l'hàbit i el costum.

Malgrat això, Hume reconeix que no podem prescindir d'aquests principis, ja que són necessaris per construir qualsevol coneixement útil. L'error consistiria a prendre per absolutes les veritats obtingudes a través de les induccions resultants d'aplicar-los.

Diferències en la Concepció de la Ciència

• Aristòtil: La ciència tracta sobre el fet universal i té caràcter necessari. Tots els éssers es poden conèixer gràcies a la seva essència.
• Hume: La ciència s'ha de fonamentar en qüestions de fet. Les seves veritats tenen només caràcter probable i estan sotmeses a canvi.

Punts de Vista Similars en Epistemologia

Així i tot, els dos filòsofs comparteixen punts de vista similars en la teoria del coneixement, defensant un mètode inductiu on l'experiència té un paper fonamental. Ambdós rebutgen l'existència d'entitats de les quals no en tinguem experiència:

• Aristòtil: L’essència no pot tenir una existència independent ni estar separada de la seva substància.
• Hume: No pot existir un concepte o idea sense la seva impressió corresponent.