Anàlisi Comparativa: Descartes i Kant - Filosofia i Mètodes

Anàlisi del Coneixement i Mètode Cartesià

Anàlisi del Coneixement (Descartes): No hi ha veritats prèvies; s'ha de començar des de zero.

Moral Provisional: Obediència a les lleis del país, fermesa en les decisions, domini propi (evitar la mandra) i buscar la millor vida a través de la raó.

Principi del Dubte i Mètode Racional

S'utilitza la raó per al coneixement, seguint quatre passos:

• Evidència: Allò que es presenta de manera clara i distinta.
• Anàlisi: Dividir el problema en parts més simples.
• Síntesi: Ordenar el pensament, de fàcil a difícil.
• Enumeració: Revisar exhaustivament per no ometre res.

El Mètode Cartesià: Dubte Metòdic

Es basa en el dubte metòdic i la cerca de la Veritat fonamental.

Part Negativa: El Dubte

Es posa tot en dubte perquè:

• Els sentits ens enganyen.
• El món podria ser un somni.
• Existeix un geni maligne que ens fa errar fins i tot en les veritats independents de l'experiència (com les matemàtiques).
• Això porta a un dubte hiperbòlic, arribant a l'escepticisme.

Part Positiva: La Primera Veritat (El Jo)

El dubte es limita amb la primera veritat:

• Cogito, ergo sum (Penso, per tant, existeixo).
• La cera demostra que la raó és superior als sentits.
• Si algú dubta, necessàriament existeix. El Jo és una substància pensant (res cogitans).
• La primera veritat és el criteri d'evidència: el Jo. Això inicialment porta al solipsisme.

Classificació d'Idees

Les idees es classifiquen segons el seu origen:

• Adventícies: Provenen de l'experiència externa (ex: cavall).
• Factícies: Creades per la imaginació (ex: unicorn).
• Innates: S'imposen per elles mateixes, són clares i evidents (ex: la idea d'infinit).

Segona i Tercera Veritat

2a Veritat (Déu): Déu no enganya i no és el geni maligne; Déu és el criteri de veritat. L'error prové de la voluntat infinita que va més enllà del nostre enteniment (cal vigilar).

3a Veritat (El Món): Déu crea la ment i el cos. Substància: realitat que no necessita cap altra per existir.

• Déu: Realitat Infinita.
• Cos (Món): Res extensa (Substància mesurable).
• Ment (Jo): Res cogitans (Substància pensant).

Conceptes Clau i Comparativa Antropològica

Definicions

• Esperit: Ànima, entitat immaterial capacitada per la consciència, el pensament i la voluntat. És única i íntegra per a cada individu, indivisible.
• Sofisma: Manera de raonar que sembla correcta però no ho és.
• Enteniment: Facultat de la ment que permet la comprensió i el coneixement.

Paper de la Raó (Descartes vs. Hume)

Descartes utilitza el dubte metòdic per trobar fonaments. La raó és la facultat humana que permet distingir el cert del fals.

Hume posa èmfasi en l'experiència sensorial com a origen del coneixement; la raó té un paper secundari en la construcció de creences.

Ment i Antropologia

La Ment

• Descartes: La ment arriba a veritats indubtables. Defensa la dualitat ment (ànima) i cos.
• Hume: La ment és el conjunt de percepcions derivades de l'experiència, no una entitat separada del cos.

Antropologia Filosòfica

• Descartes: L'ésser humà és la unió de ment (font de raó) i cos.
• Hume: L'ésser humà és un ésser d'experiències i impressions.

Fonament Últim del Coneixement

• Descartes: La raó i la reflexió, mitjançant el dubte metòdic, per arribar a veritats indubtables. La raó és la font principal.
• Hume: La raó cau davant l'experiència sensorial. No hi ha fonaments indubtables; el coneixement prové de l'experiència, sense recórrer a la raó pura com a font de veritat.

L'Ètica Kantiana i la Moral

Objectiu de l'Ètica (Kant)

Objectiu: Una ètica universal i la raó pràctica com a guia dels actes. Les lleis morals han de ser vàlides per a tothom. La filosofia moral no es basa en l'experiència o els desitjos, sinó en seguir lleis morals universals.

Principi Formal Pràctic

Bona Voluntat: És bona en si mateixa i depèn exclusivament de la voluntat, guiada per la raó. És la condició primera de la moralitat.

Obrar pel Deure

Es distingeixen tres maneres d'actuar:

• Contra el deure: Per inclinacions egoistes, és immoral.
• Conforme al deure: Per inclinacions materials (l'acció és correcta, però no té valor moral intrínsec).
• Per deure: Aquesta és l'única que té valor moral. Es basa en la màxima (principi del voler) determinada per la raó respecte a la llei pràctica.

Imperatius

L'acció humana depèn de la voluntat. El coneixement objectiu es capta com una obligació (imperatius):

• Hipotètic: L'acció és un mitjà per aconseguir una finalitat.
• Categòric: L'acció és necessària en si mateixa, sense condicions externes.

Voluntat Autònoma i Postulats

La voluntat és autònoma quan és independent dels desitjos. Les màximes han de ser universalitzables. Si no són universals, la voluntat és heterònoma (determinada per quelcom extern a l'imperatiu).

Postulats de la Raó Pràctica:

1. Llibertat: Pressupòsit per poder decidir l'acció pròpia.
2. Immortalitat de l'Ànima: Necessària per donar sentit a la moralitat (assoliment de la santedat).
3. Déu: Última garantia de sentit, que assegura la felicitat final (bé suprem).

Comparativa Moral: Kant vs. Mill (Utilitarisme)

Moralitat i Avaluació

Kant: La moralitat es basa en el deure i la conformitat amb principis universals (imperatiu categòric). Es valora l'acció segons la raó pràctica (no importa el resultat: mentir és dolent sempre). Es respecten les lleis morals.

Mill (Utilitarisme): La moralitat consisteix en la maximització de la felicitat i minimització del dolor. Les accions s'avaluen pels seus resultats/conseqüències. Es mesura segons la quantitat de felicitat/plaer (mentir pot ser bo si produeix més felicitat). Prioritat a l'utilitat (benestar general).

Accions Prohibides

Kant: Una acció està prohibida si no es conforma amb els imperatius categòrics (no és universalitzable). Ex: Mentir és incorrecte.

Mill: Una acció està prohibida si produeix més dolor/malestar del que produeix plaer/felicitat. Ex: Si mentir produeix més felicitat, seria moralment correcte.

Conceptes Morals

• Imperatiu Categòric: Fórmula que adopta un mandat moral universal, basat en la raó i aplicable sense excepció.
• Llei Pràctica Universal: Regla que indica com ens hem de comportar com si la nostra acció esdevingués vàlida universalment.
• Màxima: Fórmula que adopta un mandat o principi d'acció individual.

Repetició: Anàlisi del Coneixement Cartesià

Anàlisi del Coneixement: No hi ha veritats prèvies.

Moral Provisional: Obediència a les lleis del país, fermesa en les decisions; domini (no mandra), millor vida (raó).

Principi del Dubte. Mètode racional: Ús de la raó per al coneixement. Evidència (clar i distint), Anàlisi (dividir), Síntesi (ordenar de fàcil a difícil), Enumeració (revisar).

Mètode Cartesià: Basa el dubte metòdic i la cerca de la Veritat fonamental.

Part - (Dubte)

Posem tot en dubte perquè els sentits, el món (somnis) i la V independent de l'experiència (mates) poden ser enganyats pel geni maligne. Arribem al dubte hiperbòlic. Escepticisme.

Part + (1a V/Jo)

Limitació del dubte: Cogito, ergo sum. La cera demostra que la raó (no els sentits) és fiable. Algú dubta, per tant, JO existeixo. Jo com a substància pensant. La 1a veritat = criteri d'evidència = JO. Solipsisme.

Classificació d'Idees

• Adventícies: (cavall).
• Factícies: (unicorn).
• Innates: S'imposen per elles mateixes (infinit).

2a i 3a Veritat

2a Veritat (Déu): Déu no enganya, no és el geni maligne (Déu és el criteri de V). L'error prové de la voluntat infinita (anem més enllà de l'enteniment i cal vigilar).

3a V: Món: Déu crea ment i cos. Substància: realitat que no precisa de cap altra per existir. Déu $\rightarrow$ R. Infinita /// Cos $\rightarrow$ Res Cogitans $\rightarrow$ S. Pensant // Món $\rightarrow$ Res Extensa $\rightarrow$ S. Mesurable.

Repetició: Conceptes i Raó

Esperit: Ànima, entitat immaterial capacitada per la consciència, el pensament i la voluntat. Única i íntegra: diferent per a cada individu i completa en si mateixa, indivisible.

Sofisma: Manera de raonar que sembla correcta però no ho és.

Enteniment: Facultat de la ment que permet la comprensió i el coneixement.

Paper de la Raó

Descartes utilitza el dubte metòdic per trobar fonaments. La raó és la facultat humana que permet distingir el cert del fals.

Hume posa èmfasi en l'experiència sensorial com a origen del coneixement; la raó té un paper secundari en la construcció de creences.

Ment

• Descartes: La ment arriba a veritats indubtables. Dualitat ment (l'ànima) i el cos.
• Hume: La ment són percepcions a partir de l'experiència, i no una entitat separada del cos.

Antropologia

• Descartes: L'ésser humà = ment (font de raó) i cos.
• Hume: L'ésser humà és un ésser d'experiències i impressions.

Fonament Últim de Coneixement

• Descartes: És la raó i la reflexió, utilitzant el dubte metòdic per arribar a veritats indubtables. La ment és capaç de conèixer a través de la raó (font principal de coneixement).
• Hume: La raó cau davant l'experiència sensorial. No hi ha fonaments indubtables i el coneixement prové de l'experiència, sense recórrer a la raó pura com a font de veritat.