L'Antic Règim i les Societats d'Europa: Estaments i Monarquies

L'Antic Règim: Definició i Context Històric

L’Antic Règim era inicialment el règim polític que hi havia abans a França. Conceptualment, es va convertir en l'organització econòmica, social, política i cultural que existia, no exclusivament a França, sinó a Europa abans de la Revolució Burgesa (una transformació d’acord amb les seves propostes). A nivell social, l’Antic Règim es caracteritzava per ser una societat estamental.

Societat Estamental vs. Societat Classista

Una societat estamental és una societat dividida en estaments, que venen donats per les agrupacions socials, és a dir, pel naixement. Si algú descendia d’un noble, era un noble, i així successivament. A França, al poble se'l coneixia com a Tercer Estat o Estat Pla. A Catalunya, era el Braç Reial o els Comuns.

Una societat classista és una societat dividida en classes socials, que són agrupacions socials segons la riquesa: la burgesia i la classe obrera.

L'Esquema de la Societat Classista Actual

La societat classista dividia la població en diferents classes socials segons la seva riquesa: burgesia i classe obrera. Així doncs, un pagès no pertanyia a la mateixa classe social que un noble o un rei. En l'actualitat, la societat classista es pot esquematitzar de la següent manera:

• Burgesia: Alta, Mitjana, Petita.
• Classe Obrera: White collars (treballadors de coll blanc), Blue collars (treballadors de coll blau).

La Societat Estamental: Estaments Bàsics (S. XVI-XVIII)

Aquesta societat va predominar entre els segles XVI i XVIII. Els estaments bàsics eren:

• El Poble o Tercer Estat.
• La Noblesa.
• El Clergat.

La Noblesa i el Clergat no pagaven impostos, rebien drets i gaudien de lleis particulars.

La Noblesa: Categories i Privilegis

Els nobles pagaven els serveis a la Corona (militars, polítics, administratius, necessitat econòmica...). El rei podia vendre els drets de la noblesa, encara que s’havien de complir certs requisits.

Es dividien en alta noblesa i baixa noblesa. Les bases de la seva riquesa eren les terres que posseïen. Tampoc pagaven impostos i tenien molts pagesos que treballaven per a ells als camps.

La Reserva Senyorial i el Domini Eminent

La reserva senyorial era la part més bona del feu que el senyor reservava per a la seva explotació directa, com a mitjà de treball obligatori realitzat per servents i camperols.

Les propietats de domini eminent: una mateixa terra podia tenir dos propietaris. Un senyor tenia el domini eminent i un pagès lliure tenia el domini útil.

Mètodes per Garantir el Patrimoni Noble

Deixaven totes les terres al primer fill home.

El Clergat: Categories i Riquesa

Es dividien en:

• Alt Clergat: Bisbes, abats de monestirs importants, tots fills menors de famílies de nobles.
• Baix Clergat: Rectors del poble, monjos, tots provinents del Tercer Estat.

Activitats i Fonts de Riquesa del Clergat

El clergat treballava en la religió (Església). Les bases de la seva riquesa eren el delme (un impost del 10%) i les propietats de terres.

Bases Polítiques i Socials del Clergat

No pagava impostos directes, rebia ingressos del delme i de les seves propietats urbanes i rurals (lloguers, rendes, collites).

L'Estament Popular: Noms i Característiques

L'estament popular rebia diferents noms segons el territori:

• Tercer Estat o Estat Pla a França.
• Cambres dels Comuns a Anglaterra.

A diferència de la noblesa i el clergat, els membres de l'estament popular havien de pagar impostos i no tenien els mateixos drets que els nobles o clergues. Tot i això, no tots eren pobres; alguns eren grans comerciants o banquers.

El Tercer Estat al Camp: Composició Social

La composició social del Tercer Estat al camp incloïa:

• Pagesos i propietaris útils sotmesos a règim senyorial:
  • Pagesos mitjans
  • Pagesos petits
• Arrendataris
• Jornalers
• Serfs (una minoria a Europa Occidental)

El Tercer Estat a les Ciutats: Professions

A les ciutats, el Tercer Estat estava format per:

• Professionals liberals
• Banquers
• Grans comerciants
• Grans industrials

Els Artesans i els Gremis

Els artesans s'agrupaven en gremis, amb les següents categories:

• Mestre
• Oficial
• Aprenent

Un gremi era una associació professional d’artesans que controlava la producció de manufactures i fixava unes condicions determinades per accedir a l’ofici i per elaborar els productes.

La Monarquia Feudal: Característiques i Evolució

La monarquia feudal va ser predominant durant l’Edat Mitjana. En aquest sistema, l’Estat era propietat del rei (que tenia el poder absolut), tot i que necessitava gent que l’ajudés amb la gestió de les terres. Quan una persona deixava un càrrec, també deixava les terres associades. Amb el temps, aquests càrrecs i terres es van fer hereditaris. Les terres es repartien entre els nobles i el clergat, mentre que les terres no repartides eren per al rei.

La Monarquia Absoluta: Poder i Teocràcia

La monarquia absoluta va ser característica de l’Edat Moderna (segles XVI-XVIII). En aquest període, el rei equilibrava el poder entre la noblesa i la burgesia.

El Poder del Rei en la Monarquia Absoluta

Sí, el rei podia canviar les decisions en última instància, o reformar les lleis segons la seva necessitat o desig.

Monarquia Absoluta Teocràtica

Un regnat o imperi que es basa en l’adoració del rei o emperador com a déu i totpoderós. No només és una figura governant, sinó també religiosa (per exemple, els faraons).

Assemblees de Representació Estamental

Les assemblees de representació estamental eren assemblees polítiques pròpies de cadascun dels regnes, en què participaven els diferents estaments (noblesa, Església i poble) dels diferents territoris.

Exemples d'aquestes assemblees inclouen:

• Corts (Castella, Aragó, Catalunya, València)
• Estats Generals (França)
• Parlament (Anglaterra)

Les seves decisions eren vinculants.

Òrgans de Govern Preferits pels Reis Absoluts

Els reis absoluts preferien els consells reduïts (secretaris, ministres).

Transició de Monarquia Absoluta a Parlamentària

El Cas d'Anglaterra: Revolució i Parlamentarisme

Anglaterra va passar a ser una monarquia parlamentària a través d'una revolució política burgesa.

• 1640: Proclamació de la República a Anglaterra.
• 1688: Revolució Gloriosa (canvi de branca dinàstica), que va establir la supremacia del Parlament sobre el rei.

Sufragi Censatari vs. Sufragi Universal

El sufragi censatari era un sistema electoral vigent en diversos països occidentals entre finals del segle XVIII i el segle XIX, basat en la dotació del dret a vot només a la part de la població que estigués inscrita en un cens electoral (segons la seva riquesa o propietat).

El sufragi universal és el dret a vot de tota la població adulta d’un estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Altres Països sense Monarquia Absoluta: Els Països Baixos

Els Països Baixos també van deixar de ser una monarquia absoluta.