L'Estat: Definició, Funcions i Tipus

Què és un Estat? Definició i Elements

L’estat és la unitat política i administrativa que regeix sobre un territori. Els habitants d’aquest territori estan sotmesos a l'autoritat de l'estat.

Estan delimitats per fronteres reconegudes internacionalment. Tenen un himne i una bandera comuns i, normalment, una moneda. Les fronteres delimiten:

• L’espai aeri
• Les aigües
• El sòl i el subsòl

El Territori

El territori és la superfície on l’estat exerceix el seu poder.

La Població

La població és el conjunt de persones que viuen en un estat. Els ciutadans tenen:

• Drets
• Obligacions

El Poder de l'Estat

Per regular el poder del territori, es crea un conjunt de lleis que els habitants han de complir. A més, es creen institucions com la policia, l'exèrcit i el cos diplomàtic.

L'estat:

• Estableix lleis.
• Vetlla pel compliment de les lleis, per mitjà del poder judicial.
• És responsable de l'ordre interior del seu territori i també de la seguretat exterior.
• Recapta impostos.
• Dirigeix l'economia.
• Administra els serveis públics (sanitat, educació).
• Gestiona les infraestructures de transport i els equipaments col·lectius.

Actualment, al món hi ha aproximadament 200 estats. Se'n van crear de nous, com per exemple Montenegro el 2006. N’hi ha que tenen molts anys d’història, com per exemple Anglaterra.

Hi ha estats molt grans i d’altres que són diminuts. Rússia és l’estat més extens del món; els més petits, en canvi, són Mònaco, Singapur i San Marino.

Com Interpretar un Mapa Polític

Quan analitzis un mapa polític, fixa't en els aspectes següents dels estats:

• Situació: a la vora del mar o a l'interior.
• Mida: gran, mitjà, petit, microestat.
• Forma: allargada, compacta, fragmentada...
• Fronteres: naturals (rius, muntanyes, etc.) o artificials. Normalment s'assenyalen amb línies i/o colors.
• Capital: té una capital o més. Se sol indicar amb un punt.

Funcions de l'Estat

Els estats duen a terme un gran nombre de funcions:

• Mantenen l'ordre públic dins del territori (policia).
• Defensen el territori i els ciutadans de les agressions exteriors (exèrcit).
• Estableixen relacions internacionals. Per fer-ho, funden ambaixades i consolats en altres estats i participen en reunions amb els representants d'altres països per tractar afers d'interès comú, com ara els intercanvis comercials, el trànsit de persones, etc. (Ministeri d’Afers Exteriors).
• Elaboren lleis que regulen el funcionament de l'estat i els conflictes que sorgeixen entre els ciutadans per tal d'assegurar la convivència (Parlament).
• Proporcionen serveis essencials, com ara l'educació, la sanitat, el transport... (Ministeris).
• Regulen l'economia i les relacions laborals (Ministeris d’Economia i Hisenda).

L'Estat del Benestar

Al llarg del segle XX, les funcions de l’estat s’han ampliat per intervenir en el desenvolupament de l’economia i proporcionar serveis bàsics a la població.

Hi ha un estat del benestar o estat social quan els governs desenvolupen polítiques socials per aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne i es redueixin les desigualtats.

Per aconseguir-ho, l’estat estableix serveis de salut i d’educació, concedeix subsidis als aturats, estableix pensions i fixa un salari mínim.

L’estat del benestar existeix actualment als països desenvolupats, sobretot als europeus. Als països desenvolupats hi ha un gran debat sobre l'abast que ha de tenir l'estat del benestar.

• Partits d'ideologia liberal: consideren que l'estat no ha d'intervenir gairebé en res, només en casos de pobresa extrema i desigualtat (Estats Units).
• Partits d'ideologia social: defensen que l’estat intervingui en la majoria de problemes i en l’economia.

La Democràcia

La democràcia és el govern en què el poble elegeix el seu governant, mitjançant vots en unes eleccions. Per considerar que un estat és democràtic, hi ha d'haver:

• Participació política dels ciutadans (mitjançant eleccions o referèndums).
• Separació de poders.
• Ha de ser un estat de dret (tot es basa en una llei, la Constitució).

Participació Ciutadana

Com que hi ha molts ciutadans, la manera d'elegir els seus representants es fa a través d'unes eleccions. Perquè unes eleccions siguin democràtiques, han de complir aquests requisits:

• Tots els ciutadans i les ciutadanes han de ser majors d’edat (independentment del sexe o la condició econòmica).
• S’han de poder presentar a les eleccions totes les persones i els partits que ho vulguin.
• Tothom que es presenta pot exposar el seu programa lliurement.
• Les eleccions s’han de celebrar periòdicament.
• S’ha de garantir la netedat dels resultats.

Els partits que perden les eleccions formen l'oposició; poden criticar el govern i proposar alternatives.

Els Tres Poders de l'Estat

L’estat es basa en tres poders:

• El poder legislatiu és l’òrgan encarregat d’aprovar les lleis i controlar les accions del govern (el Parlament).
• El poder executiu s’ocupa d’aplicar les lleis i d’administrar el país (el Govern).
• El poder judicial té la missió de vetllar perquè tothom compleixi les lleis (els jutges).

La separació de poders garanteix la protecció dels ciutadans.

En l'estat de dret, tothom ha de respectar les lleis. Als estats hi ha una llei suprema, la Constitució, en què es defineixen els drets i els deures que tenen els ciutadans i que posa límit al poder de les institucions.

La Dictadura

La dictadura és un govern on una persona o un grup de persones concentra tots els poders de l’estat. Molt sovint arriben al poder mitjançant un cop d’estat o un procés revolucionari. Els ciutadans no poden participar en la vida política; el govern marca la llei. Tampoc existeixen les institucions que defensen els ciutadans quan els governants vulneren els seus drets fonamentals com a persones.

Tipus d'Estats

• Els estats laics: no hi ha religió oficial; la política i la religió estan separades. Les lleis no es basen en cap escriptura sagrada. Hi ha estats laics que estableixen acords amb una religió per oferir-los diversos avantatges.
• Els estats confessionals: hi ha una religió oficial que gaudeix d’amplis privilegis. En els estats confessionals democràtics es permet una altra religió, però la majoria no són democràtics i es prohibeix qualsevol altra religió.
• Les teocràcies: hi ha una religió oficial i els llibres sagrats d’aquella religió marquen les lleis de l'estat. Moltes autoritats i institucions religioses formen part del govern o hi participen. Normalment no es permet una altra religió.
• La monarquia: el cap d’estat és el rei; no s’elegeix democràticament, sinó que el càrrec és hereditari. Poden ser democràtiques o dictatorials.
• La república: el cap de l'estat és el president i normalment s’elegeix democràticament.

Organització Territorial dels Estats

Normalment, els estats s’organitzen en unitats més petites per poder gestionar millor els seus recursos, el seu territori i la seva població, i també per facilitar l’acció del govern central.

Dins dels estats podem distingir diferents institucions:

• Les institucions estatals: són les que tenen competència o exerceixen el seu poder a tot l’àmbit de l'estat o a tota la població (ex.: els ministeris, el Congrés i el Senat, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional...).
• Les institucions regionals: són les que tenen competència o exerceixen el seu poder dins del territori de la regió o de la comunitat autònoma (ex.: la Generalitat, el Parlament, la Junta d’Andalusia...).
• Les institucions locals: són les que exerceixen el seu poder en un municipi (ex.: l’Ajuntament, les regidories...).

Estats Centralitzats i Descentralitzats

• Estats centralitzats: es caracteritzen pel fet que les decisions de poder més importants les pren sempre el govern central. Les institucions regionals i locals tenen molt poques competències i depenen del govern central (ex.: França, Polònia...).
• Estats descentralitzats: es caracteritzen perquè el poder i les funcions del govern central són delegades o traspassades a les institucions regionals (ex.: Espanya, Alemanya, Estats Units...).
• Estat federal: és un estat que es caracteritza per tenir estats territorialment més petits i que disposen d’àmplies competències, govern propi, un sistema judicial propi, però tots aquests estats estan sota les competències d’un govern superior (Estats Units, Alemanya, Brasil, Mèxic...).

L’Estat Espanyol

És un estat de dret, encapçalat per la Constitució, aprovada el 1978. La Constitució declara l’estat espanyol com un estat social, democràtic i un estat de dret. És declarat un estat social perquè vetlla pel benestar de la seva població i per una societat més justa; estat democràtic perquè els ciutadans escullen els seus representants; i un estat de dret perquè les lleis regulen l’estat i determinen els drets i obligacions dels ciutadans i institucions.

Principals Institucions de l'Estat

• La Corona: Espanya és una monarquia i el cap de l'estat és el rei.
• Les Corts o Parlament: format pel Congrés dels Diputats i el Senat. Tenen el poder legislatiu; també aproven els pressupostos i controlen les accions del govern. Són escollits pel poble.
• El Govern: té el poder executiu; governa segons les lleis de l'estat i està format pel president i els ministres.
• El Poder Judicial: és l’encarregat de fer complir les lleis; està format pels jutges, magistrats i fiscals. El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional en són els màxims òrgans.

L’Organització Territorial

Segons la Constitució, l'estat s'organitza en municipis, províncies, comunitats autònomes i ciutats autònomes. Hi ha 8.100 municipis.

El govern municipal està en mans de l'Ajuntament, constituït per l'alcalde i els regidors.

Els municipis estan agrupats en províncies. Hi ha 50 províncies. El poder el tenen les diputacions provincials.

A l’estat espanyol hi ha 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla. Cada comunitat té el seu govern propi. La llei que regula les autonomies és la Constitució.

Catalunya: Autonomia dins d'Espanya

Catalunya exerceix la seva autonomia dins de l’Estat espanyol sobre la base de la Constitució de 1978 i de l’Estatut d’Autonomia de 2006, que substitueix el de l’any 1979.

El juliol del 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar una nova llei d’organització territorial que disposa l’estructura bàsica del territori en municipis i vegueries. Així, Catalunya està formada per 946 municipis, 41 comarques, 7 vegueries i 4 províncies.

• El municipi és l’ens local bàsic de Catalunya.
• La vegueria, amb una llarga tradició històrica al darrere, és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per al govern intermunicipal de cooperació local que substituirà les províncies.
• La comarca és un ens local format per diversos municipis amb personalitat jurídica pròpia.

Com a conseqüència del creixement accelerat de les ciutats i del procés d’urbanització, es preveu crear altres ens supramunicipals, com les mancomunitats i les àrees metropolitanes.

Relacions Internacionals

Les relacions que s’estableixen entre els estats acostumen a ser pacífiques i amb un interès:

• Interès econòmic (importacions i exportacions de mercaderies).
• Degut a la població (tant per feina, com per estudis o per treball).
• Per l’ajuda entre països (educació, economia...).

Per facilitar les relacions comercials o d’un altre tipus, els estats signen tractats o acords (ex.: Tractat de Schengen, que permet viatjar lliurement per la Unió Europea). Amb tot, de vegades apareixen conflictes entre els estats. Els més comuns són els conflictes econòmics. En els casos més greus, poden esclatar conflictes militars. Per resoldre aquests conflictes, els estats recorren a altres estats o bé a la mediació d’organismes internacionals.

Les Organitzacions Internacionals

Són agrupacions o associacions d’estats que es creen per tractar interessos comuns i resoldre els diferents conflictes que hi pugui haver. La més important és l'ONU.

Hi ha organitzacions internacionals de:

• Àmbit econòmic (com la UE, l'OPEP).
• Organitzacions en què s’agrupen països d’una zona determinada (com la Lliga Àrab o els Estats Units).
• Organitzacions militars (com l'OTAN).

L'ONU

L'Organització de les Nacions Unides es va fundar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, quan els estats es van adonar que feia falta una organització que resolgués els conflictes de manera pacífica. La seva seu és a Nova York.

Institucions de l'ONU

• Secretari General
• Assemblea General

La formen 192 països. Té tres objectius principals: la defensa dels drets humans, el manteniment de la pau i el foment de la cooperació pacífica. Té organismes especialitzats:

• La FAO: per millorar els nivells de nutrició.
• La UNESCO: per contribuir a la pau i la seguretat a través de l'educació, la cultura, la ciència i les comunicacions.
• L’OMS: per aconseguir el màxim nivell de salut possible.
• La OIT: per millorar les condicions de treball.
• PNUD: per al desenvolupament.
• UNICEF: per a la protecció i la supervivència dels nens.

Té uns quants punts febles que en dificulten la tasca: cinc països (EUA, Rússia, Xina, França, Regne Unit) que poden vetar les decisions; i no té finançament propi ni exèrcit, depèn de les aportacions dels estats.