Socialisme utòpic i científic: Marx, Bakunin i més

Socialistes utòpics

Els socialistes utòpics tenien en comú diverses coses: el refús del liberalisme econòmic, la confiança en l'educació per a la transformació social, l'internacionalisme (en contraposició al nacionalisme, concepte considerat burgès), la creença en l'alliberament pel treball (per a un món més just) i l'esperança en l'urbanisme (per a construir ciutats més habitables). El terme "socialistes utòpics" va ser inventat per Engels, company de Marx, per a burlar-se'n.

Principals figures del socialisme utòpic

• Saint-Simon (1760-1825): Noble que va participar en la Revolució Americana. Proposava una reestructuració social i s'oposava al sufragi universal. Creia que l'estat havia de planificar i organitzar l'ús dels mitjans de producció.
• Charles Fourier (1772-1837): Comerciant petitburgès. Va idear els falansteris, petites comunitats independents basades en societats per accions, una societat harmònica, el disseny urbanístic, la diversificació de feines, un fons comú i salaris desiguals.
• Robert Owen (1771-1858): Industrial d'èxit. Creia en el canvi moral com a motor de canvis socials i polítics. Va millorar l'educació i va ser un industrialista. A la seva fàbrica de New Lanark, amb 3000 obrers, va reduir els beneficis empresarials, va augmentar els salaris i va crear una escola. Va tenir èxit econòmic. Va ser un dels impulsors del Labour Party, basat en un socialisme no marxista, amb conceptes morals i sense lluita de classes.
• Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865): Obrer. Imaginava una societat arcaica de petits burgesos i artesans. Creia que la clau del mal era la desigualtat absoluta i defensava l'esforç per al canvi moral. Va ser admirat pels llibertaris i criticat per Marx i Engels.
• Étienne Cabet (1788-1856): Precursor del comunisme. Va escriure "Viatge a Icària", on descriu una societat sense propietat privada, amb dret i deure de treball, igualtat estricta i el disseny d'una ciutat ideal amb diferents estils arquitectònics. Creia en l'evolució a través de l'exemple. Va fundar moltes colònies a EUA i Catalunya.
• Louis Blanc (1811-1882): Defensava l'estat dels Ateliers Sociaux, per a demostrar que la producció era viable. Creia que la revolució havia de servir per a crear les bases polítiques. Va impulsar els tallers nacionals.
• Auguste Blanqui (1805-1881): Revolucionari. Creia que una revolució política havia de precedir els canvis econòmics. Va impulsar la instrucció del proletariat a través de la Societat d'Amics del Poble. El seu plantejament era proper al de Marx.

Karl Marx i el materialisme històric

Marx es basa en el materialisme dialèctic. Anomena materialisme històric a la seva teoria que afirma que en totes les societats humanes hi ha dues classes socials contraposades. Les relacions entre aquestes classes són dialèctiques, és a dir, no es tracta d'un model estàtic, sinó d'un procés dinàmic. Hi ha diferents modes de producció:

• Mode de Producció Comunista: No hi ha propietat privada ni classes socials.
• Mode de Producció Esclavista: Una classe és propietària dels mitjans de producció (amos) i l'altra és explotada i s'hi oposa (esclaus).
• Mode de Producció Feudal: Una classe és propietària dels mitjans de producció (senyors feudals) i l'altra és explotada i s'hi oposa (pagesos).
• Mode de Producció Capitalista: Una classe és propietària dels mitjans de producció (burgesia) i l'altra és explotada i s'hi oposa (obrers).

Marx dedica la major part de la seva obra a l'anàlisi del Mode de Producció Capitalista. Hi identifica dues classes socials: els propietaris dels mitjans de producció (burgesia) i els que han de vendre el seu treball perquè no tenen accés als mitjans de producció (proletariat). La plusvàlua és la diferència entre el valor del treball dels obrers i el salari que se'ls paga. La transformació social s'aconsegueix a través de la lluita revolucionària.

Marx proposa el següent projecte de futur:

• Mode de Producció Socialista: No hi ha propietat privada, l'estat dirigeix la vida econòmica i no hi ha plusvàlua.
• Mode de Producció Comunista: Desapareix l'estat.

L'anarquisme

L'anarquisme apareix paral·lelament al marxisme, però no té una teoria ortodoxa establerta.

Principals figures de l'anarquisme

• Mikhaïl Bakunin (1814-1876): Aristòcrata liberal rus. Va ser empresonat a Rússia i desterrat a Sibèria, d'on va fugir cap a Japó, Nàpols i altres llocs. Defensava la llibertat, que implicava l'absència de propietat privada i d'explotació de l'home. Considerava que l'herència i l'estat eren la garantia de la supervivència d'aquest sistema. El camí cap a la llibertat havia de ser protagonitzat pels pagesos russos i havia de ser una proesa mundial, no individual. El futur, segons Bakunin, seria sense coerció, amb petites comunitats i federalisme.
• Piotr Kropotkin (1842-1921): Príncep rus, influït per Bakunin. Va estar a la presó i es va exiliar al Regne Unit, Suïssa i França. Va tornar a Rússia el 1917. Va ser molt respectat al Regne Unit. Defensava la cooperació mútua com a llei natural. Els seus tres punts principals eren: el comunisme llibertari, la revolució contra la propietat privada i l'absència de direcció estatal, substituint-la per la lliure associació de comunitats basades en la cooperació mútua.