Naixement i Consolidació de Catalunya: Del Comtat de Barcelona a la Independència

1. La Formació de la Marca Hispànica i els Orígens de Catalunya

Entre els segles VIII i X, neix la llengua catalana i els catalans s'independitzen del regne franc.

1.1 La Conquesta Carolíngia

Entre els anys 716 i 726, Catalunya va ser conquerida pels musulmans. L'any 732, l'exèrcit franc, comandat per Carles Martell, va derrotar els musulmans a Poitiers. Per evitar els atacs musulmans, Carlemany, rei dels francs, va establir una marca entre els Pirineus i l'Ebre: la Marca Hispànica. L'any 801, el rei franc va entrar a Barcelona.

1.2 La Creació i l'Organització de la Marca Hispànica

Els reis francs van organitzar el territori conquerit en comtats, governats per comtes designats. La revolta del comte Aissó d'Osona, ajudat pels musulmans de Saragossa, va ser un punt d'inflexió. Molts comtes francs ni tan sols s'acostaven als comtats. Carles el Calb va canviar d'estratègia i va designar grans propietaris de l'àrea pirinenca com a dirigents dels comtats catalans, cedint-los els comptats com a feus.

2. L'Època de Guifré el Pelós. El Naixement de Catalunya

L'any 870, Carles el Calb va nomenar Guifré I el Pelós comte de Cerdanya i Urgell. La dinastia fundada per Guifré s'anomena Casal de Barcelona.

2.1 L'Enfortiment del Comtat de Barcelona

L'atorgament dels comtats d'Urgell, Cerdanya i Conflent a Guifré va ser un premi per la seva fidelitat. A més, l'any 878, Guifré va obtenir els comtats de Barcelona, Girona i Osona. El comte de Barcelona esdevenia un governant fort. Per defensar el territori de les aceifes musulmanes, Guifré va impulsar l'ocupació del Berguedà, repoblant-lo amb pagesos procedents dels Pirineus i fortificant la zona amb una xarxa de castells.

2.2 La Mort de Guifré I

Malgrat la llegenda que afirma que Guifré va morir lluitant al costat del rei franc, la seva mort, l'any 897, es va produir lluitant contra els musulmans de Lleida. La mort de Guifré va tenir una doble conseqüència:

• Guifré va deixar els comtats en herència als seus fills sense demanar permís al rei, un primer pas cap a la independència de Catalunya.
• Des del segle XII, Guifré va ser considerat pare de la pàtria i els catalans van situar els seus orígens al voltant de Guifré, lligant-los a la creació del símbol nacional català: l'escut de les quatre barres de sang sobre fons daurat.

3. El Camí de la Independència de la Catalunya Vella

Catalunya es pot considerar independent a finals del segle X.

3.1 L'Enfrontament amb Còrdova

Malgrat les conquestes territorials, Borrell II, nét de Guifré, va signar una aliança amb el califat cordovès per protegir els comtats d'atacs musulmans i obrir Catalunya al comerç amb Còrdova. Els catalans intercanviaven esclaus procedents del centre d'Europa per or i productes manufacturats islàmics. L'any 985, les tropes musulmanes, dirigides per Almansor, van destruir Barcelona i van fer esclaus molts dels seus habitants. L'any 985 es qualifica com l'any en què va morir Barcelona.

3.2 El Trencament amb els Reis Francs

Al llarg del segle X, l'autoritat dels reis francs es va afeblir, permetent als successors de Guifré governar els comtats com si no depenguessin del rei franc. El darrer comte català que va retre homenatge a un rei franc va ser Guifré II Borrell l'any 899. L'any 987, el regne franc va canviar de dinastia i el nou rei, Hug Capet, va reclamar a Borrell II la prestació de l'homenatge com a vassall. Borrell no s'hi va presentar perquè es tractava d'un rei d'una dinastia nova. Com que la monarquia franca no havia protegit el comte català, Borrell va considerar trencat el pacte feudal. Aquesta decisió va marcar l'inici de la independència del comtat de Barcelona.

4. Una Societat de Pagesos Lliures

Quan els islàmics van envair Catalunya, molts habitants es van refugiar al Pirineu. Les terres despoblades eren difícils de defensar. Per això, a mesura que els francs ocupaven el país, l'anaven repoblant.

4.1 La Repoblació

Repoblar el territori era una feina molt dura. Els nous habitants havien de posar en conreu els camps, construir cases i aixecar castells de defensa. La repoblació es duia a terme a través de l'aprisió. Les terres desertes i ermes acabades d'ocupar es consideraven propietat del rei, qui les cedia a famílies pageses que s'hi instal·laven i les explotaven. Finalment, els pagesos es convertien en propietaris si, un cop passats trenta anys, ningú no les reclamava. Els comtes compensaven els qui hi anaven a viure amb privilegis, recollits en un document anomenat carta de població o franquícia.