Revolució Industrial: Transformació i Impacte en la Societat

Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser una transformació radical econòmica, social i tecnològica que va canviar la societat d'agrària i artesanal a urbana i industrial. L'economia d'autoconsum va donar pas a una economia de mercat. La primera revolució industrial va tenir lloc entre 1750 i 1840 a Gran Bretanya, i la segona entre 1840 i 1914. Les seves causes van ser la revolució agrícola (innovacions tècniques i tancament de camps), el desenvolupament del comerç, el creixement demogràfic i innovacions tècniques com la màquina de vapor, les màquines de filar i els telers mecànics a la indústria tèxtil, el mètode Cort a la indústria siderúrgica, i el vaixell de vapor i el ferrocarril com a mitjans de transport. Com a conseqüències, van sorgir la classe obrera, el creixement demogràfic, les migracions, la societat de classes (burgesia i proletariat) i el sistema capitalista.

Primera Revolució Industrial (1780-1850)

Aplicacions de la Màquina de Vapor

Es va aplicar a la mineria, la indústria tèxtil, la siderúrgia, i el transport terrestre (locomotora) i marítim (vaixell de vapor).

El Ferrocarril

El ferrocarril, un mitjà de transport terrestre, consisteix en una locomotora de vapor que arrossega vagons per vies o rails. Va començar a utilitzar-se el 1830 a Gran Bretanya gràcies a George Stephenson. Els seus avantatges respecte als vehicles anteriors eren la seva major velocitat, capacitat de càrrega i menor cost. Va facilitar la circulació de mercaderies i el desenvolupament de la siderúrgia i la mineria del carbó.

Organització de la Producció: Factory System

Durant la Revolució Industrial, el Factory System, o sistema fabril, va ser una nova forma d'organitzar la producció. Cal distingir entre fàbrica i indústria. La fàbrica, o Factory System, és un sistema d'organització de la producció amb les següents característiques:

• Ús de màquines com a eines.
• Concentració de tots els treballadors en un mateix local.
• Divisió del treball.
• Rendiment dependent de la màquina, a diferència de la indústria artesanal on depèn dels treballadors.
• El treballador ha de seguir el ritme de la màquina, a diferència de la indústria artesanal on el treballador marca el ritme.

Conseqüències:

• Augment de la producció i la productivitat.
• Augment de l'atur.
• Augment dels guanys de l'empresari.

Es va introduir durant la primera Revolució Industrial (1780-1850) a Gran Bretanya.

La Divisió del Treball

La divisió del treball és un mètode de producció que divideix la producció en fases, amb cada obrer encarregat d'una fase. Això augmenta la producció i la productivitat, i estalvia temps.

L'Obrer i les Màquines

En una fàbrica, l'obrer ha de seguir el ritme de la màquina, ja que aquesta funciona amb una energia independent. La màquina controla l'obrer, i tot i que simplifica el treball, el converteix en una repetició mecànica que inhibeix la creativitat de l'obrer.

Segona Revolució Industrial (1870-1930)

Organització de la Producció: Taylorisme i Fordisme

El Taylorisme i el Fordisme són sistemes d'organització de la producció basats en les idees de F.W. Taylor, que va estudiar els moviments dels obrers per determinar els mínims necessaris i eliminar els innecessaris, com els desplaçaments, gràcies a la cadena de muntatge. Els obrers rebien un sou proporcional a la producció. Les conseqüències van ser l'augment de la producció, la productivitat i els beneficis, i l'abaratiment dels costos, que va permetre que els automòbils fossin accessibles a una gran part de la població. Aquest sistema correspon a la Segona Revolució Industrial (1870-1930) a les fàbriques de Ford als Estats Units.

Organització de les Empreses: Empresaris Individuals i el Paper dels Bancs

Durant la primera Revolució Industrial, el capital de les empreses era individual o familiar, ja que eren petites i no requerien gaire capital per la senzillesa de la maquinària, i el baix cost de les matèries primeres i la mà d'obra. Els bancs feien préstecs petits amb interès. Amb la segona Revolució Industrial va néixer la gran empresa.

Societat Anònima

La societat anònima va aparèixer durant la segona Revolució Industrial als Estats Units, Alemanya i Gran Bretanya a causa de la necessitat de grans capitals. El capital es dividia en accions que les persones podien comprar, convertint-se en socis de l'empresa i obtenint poder segons el nombre d'accions. Els beneficis també es repartien proporcionalment al nombre d'accions.

Concentració Empresarial

Càrtel

Un càrtel és una concentració financera on diverses empreses es posen d'acord per controlar la producció, la venda i la distribució, i fixar els preus, mantenint la seva independència jurídica.

Trust

En un trust, diverses empreses es fusionen per controlar un sector de l'economia. Les empreses anteriors desapareixen i es crea una de nova amb un nou consell d'administració.

Holding

Un holding és una concentració empresarial on una empresa controla una altra comprant gran part de les seves accions.

Capitalisme

El capitalisme, un sistema econòmic sorgit de la primera Revolució Industrial a Gran Bretanya a finals del segle XVIII, es basa en la propietat privada dels mitjans de producció (fàbriques, màquines, matèria primera...). La burgesia, propietària dels mitjans de producció, controla la societat, mentre que el proletariat no en té la propietat. El motor del capitalisme és la recerca del màxim benefici propi. És un sistema no planificat, que no produeix segons les necessitats de la societat, i per tant genera crisis econòmiques cícliques que porten a la fallida d'empreses i a l'atur.

Capitalisme de Lliure Competència

Teoritzat per Adam Smith, el capitalisme de lliure competència postula que la llei de l'oferta i la demanda regula el mercat, i per tant l'Estat no ha d'intervenir i ha d'haver-hi llibertat econòmica. Els empresaris individuals competien lliurement buscant el màxim benefici propi, intentant produir més i més barat mitjançant la innovació tecnològica. Les empreses que no podien innovar feien fallida.

Capitalisme Monopolista

Sorgit durant la Segona Revolució Industrial a Gran Bretanya, el capitalisme monopolista és més moderat. Van aparèixer formes de concentració empresarial i del capital com el càrtel, el trust i el holding, amb l'objectiu d'eliminar la competència. La competència, abans entre empresaris individuals, ara es donava entre grups empresarials i estats, fet que va conduir a la Primera Guerra Mundial. El capitalisme monopolista va acompanyat de l'imperialisme i el colonialisme, és a dir, l'ocupació i explotació de territoris fora d'Europa.

Societat de Classes

La societat de classes, sorgida durant la Revolució Industrial a Gran Bretanya, es caracteritza per la seva divisió en grups socials segons les seves propietats privades de mitjans de producció, i no segons estaments com antigament. No és una societat tancada.

La burgesia, propietària dels mitjans de producció, es divideix en alta burgesia, amb molt capital i que esdevé la classe dominant, i petita burgesia, amb menys capital. L'alta burgesia no necessitava una gran instrucció i gaudia d'un alt nivell de vida, mentre que la petita burgesia necessitava instrucció per treballar.

El proletariat no té propietat privada, però sí capacitat de treballar. El proletariat industrial provenia de camperols que havien perdut les seves terres i havien emigrat a la ciutat, o d'artesans que no podien competir amb les innovacions tecnològiques. Vivient en condicions antihigièniques, sovint en una única habitació, tota la família havia de treballar per sobreviure, i els nens no rebien educació. Amb una alimentació deficient i indefensos davant la voluntat de la burgesia a causa del liberalisme econòmic, el proletariat va començar a mobilitzar-se per canviar la seva situació.