Àngel Guimerà i el Teatre Català del Segle XIX: Drama, Realisme i Renaixença

El Drama Romàntic i el Teatre Català del Segle XIX

Els dramaturgs romàntics van desenvolupar l’anomenat drama històric (A. Dumas, Zorrilla), basat en algun episodi del passat medieval, en què van mesclar tragèdia i comèdia, prosa i vers, bellesa i lletgesa, i versos de mètrica variada, plens de passions. Aquest tipus de drama va triomfar als teatres catalans durant la primera meitat del segle XIX, representat en castellà. Al costat d’aquest teatre culte, també es va mantenir la tradició del sainet, que va acabar desenvolupant el teatre burgès i que té com a màxim representant Serafí Pitarra (Frederic Soler).

Àngel Guimerà: Vida i Compromís

Àngel Guimerà (1845-1924) comença com a poeta, bàsicament amb poemes narratius i patriòtics. El 1877 va ser nomenat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals (va guanyar en les tres categories: fe, pàtria i amor). La seva popularitat no només es deu a la seva qualitat com a poeta i dramaturg, sinó també a la seva militància en el catalanisme polític i al seu compromís amb el moviment de la Renaixença. Fundador i director de la revista La Renaixença (1871), va ser president de l’Ateneu Barcelonès. És considerat el punt de partida del teatre modern (Shakespeare, V. Hugo). El seu teatre va començar sent romàntic i va acabar amb trets del Realisme.

Trajectòria Dramatúrgica d'Àngel Guimerà

Pel que fa a la seva trajectòria com a dramaturg, es pot dividir en tres etapes:

• 1879-1890: etapa més romàntica en què escriu tragèdies i drames històrics en vers decasíl·lab i ambientats en l’època medieval. La millor de totes és Mar i cel (1888), obra situada al segle XVII en què un corsari musulmà i una jove cristiana captiva viuen una història d’amor impossible fins que tots dos moren.
• 1890-1900: és l’etapa de plenitud, de síntesi entre els elements romàntics i els realistes. Són obres escrites en prosa i ambientades a l’època contemporània de l’autor: La festa del blat, La filla del mar, Maria Rosa, Terra Baixa.
• 1900-1924: en aquesta última etapa, ja a principis del segle XX, les obres de Guimerà no són tan reeixides i són majoritàriament per encàrrec.

Característiques de l'Obra de Guimerà

• Personatges marginats, apassionats, en la lluita entre ells mateixos i la societat que els envolta, normalment entre dues cultures.
• Relacions amoroses complexes i passionals.
• Ambientacions realistes tant geogràficament com lingüísticament.
• Llenguatge expressiu, registres adequats a cada grup social, que busca emocionar l’espectador (directe al sentiment).
• Gran domini dels recursos escènics amb la preparació de finals espectaculars.

Autors i Obres Clau del Segle XIX

• V. Hugo, El geperut de Notre Dame (Romanticisme)
• A. Dumas, Els tres mosqueters (Romanticisme)
• E. Brontë, Jane Eyre (Romanticisme)
• L. Tolstoi, Anna Karènina (Realisme)
• G. Flaubert, Madame Bovary (Realisme)
• C. Dickens, Oliver Twist (Realisme)
• É. Zola, Nana, Germinal (Naturalisme)