Literatura Catalana Anys 60: Poesia, Narrativa i Teatre

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,78 KB

Literatura Catalana dels Anys 60

Poesia Catalana dels Anys 60

Característiques de la Poesia

  • Denúncia de les injustícies
  • Demanda de la llibertat
  • Simbologia complexa
  • Llenguatge senzill

Autors Destacats de la Poesia

Salvador Espriu: Vida i Obra

Estudia dret i història antiga; la Guerra Civil va interrompre els seus estudis. Quan va acabar la guerra, va formar part de la resistència cultural. Abans de la guerra, va escriure El doctor Rip i Laia. Després, va escriure poesia i teatre. En el teatre, destaca Antígona, on denuncia la repressió i tracta l'horror de la Guerra Civil. A la poesia, evoluciona de l'existencialisme a la poesia realista amb obres com El caminant i el mur i Final del Laberint. L'any 1960, escriu Pell de brau. Els temes d'Espriu són la mort dels éssers estimats, el país, la llengua, i demana respecte i tolerància. A la seva poesia, hi ha un pessimisme en contemplar l'enfocament del món. Els símbols més usats són Sinera i Sepharad.

Pere Quart (Joan Oliver): Trajectòria Literària

Joan Oliver, de família benestant, va estudiar dret. Va començar amb el grup de Sabadell i va utilitzar el pseudònim de Pere Quart. Va ser republicà i va anar a l'exili a França. L'any 1970, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Converteix les anècdotes en poesia. La seva obra es divideix en etapes:

  • De compromís: Decapitacions
  • De l'exili: Saló de Tardor, Terra de Naufragis i Vacances Pagades
Gabriel Ferrater: Realisme Existencial

Obres realistes compromeses, amb un realisme existencial i individual. Els temes són el pas del temps, l'amor, la por, la solitud. La seva obra més coneguda és Les dones i els dies.

Narrativa Catalana dels Anys 60

Característiques de la Narrativa

No hi ha realisme social. Destaca la novel·la fantàstica de Manuel de Pedrolo, un autor perseguit per la censura amb més de 100 obres de temàtica variada, com Joc Brut i Manuscrit del Segon Origen. També hi ha narrativa psicològica, com Incerta glòria de Joan Sales, que presenta la Guerra Civil de forma realista, tractant el pas del temps, la soledat i el sentit de la vida.

Autors Destacats de la Narrativa

Mercè Rodoreda: Univers i Evolució

Autodidacta, comença escrivint contes i col·laborant en revistes i diaris. Les seves característiques són la introspecció, protagonistes femenins, relacions amoroses frustrades, un univers simbòlic i una expressió poètica. Diferents etapes:

  • Etapa de joventut: Aloma, el pas traumàtic de la joventut a la maduresa.
  • Etapa de maduresa: Exili a França i Suïssa. Després escriu Vint-i-dos contes i La plaça del Diamant.
  • Etapa de vellesa: Torna de l'exili i publica Mirall trencat.
Llorenç Villalonga: Societat Mallorquina

De família aristòcrata mallorquina, va estudiar medicina i tenia coneixements de psicologia. Va recolzar la Falange, però la va abandonar. La seva obra és extensa i mostra la societat mallorquina i l'aristocràcia. Passa del castellà al català amb Mort de dama, ja que dona més versemblança. Aquesta obra no va agradar a la societat mallorquina, ja que s'hi veien reflectits. Després de la guerra, va participar en tertúlies literàries, recuperant amistats. A la postguerra, destaca Bearn o La sala de les nines, on admira la literatura francesa. Va escriure contes breus i teatre (Desbarats).

Pere Calders: Fantasia i Absurd

Participa en l'exèrcit republicà, acaba en un camp de concentració, però s'exilia a Mèxic. Quan torna de l'exili, escriu Cròniques d'una veritat oculta i Invasió subtil. Va fer el muntatge teatral de Dagoll-Dagom i la pel·lícula La veritat oculta. Els seus contes es caracteritzen per la reducció a l'absurd, la vida monòtona i rutinària interrompuda per un fet inesperat. Calders superposa la fantasia a la realitat quotidiana.

El Teatre Català dels Anys 60

La censura va prohibir la representació d'algunes obres. L'any 1946, es van estrenar les primeres; només es permetien obres de Guimerà, Rusiñol, etc. Després, s'estrenen les primeres traduccions i les obres d'Espriu. A les Balears, el teatre era aficionat i regionalista, amb companyies estables com Artis. L'autor més destacat va ser Pere Capellà, amb el pseudònim de Mingo Revulgo; l'obra més destacada va ser L'amo de Son Magraner.