Anàlisi de la Narrativa Valenciana i Catalana: Postguerra fins a l'Actualitat

T1: Impacte del Context Sociopolític en la Producció Narrativa (Postguerra - Anys 70)

La pèrdua de la Guerra Civil va comportar l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Abolides les institucions democràtiques, declarats il·legals els partits polítics i anul·lats els sindicats, i sense llibertat d'associació, de premsa, de pensament ni d'expressió, la misèria intel·lectual de la postguerra va ser catastròfica. La cultura valenciana va patir aleshores un procés intens de castellanització.

La falta d'escriptors, d'editors i de públic lector va fer que la producció narrativa valenciana es mantinguera fidel als gèneres més tradicionals. Durant els primers vint anys de postguerra, en valencià només es van publicar nou novel·les que responien al model del realisme del segle XIX, presentaven un estil de novel·la rosa, melodramàtica, sentimental o transmetien inquietuds catòliques.

Represa Cultural als Anys Seixanta

Als anys seixanta, com a conseqüència de la recuperació econòmica, es va accentuar la represa cultural salvant una quantitat enorme d'obstacles. El franquisme va haver d'acceptar una lleugera liberalització en alguns àmbits de la vida pública i cultural.

T2: Característiques de l'Obra Literària d'Enric Valor

La producció literària d’Enric Valor consta de dues grans aportacions:

• Les rondalles valencianes.
• Cinc novel·les i alguns relats breus.

Tècniques i Estil d'Enric Valor

Valor utilitza la tècnica del narrador omniscient i subjectiu, escriu amb gran precisió i fa servir un model de llengua literària que inclou les peculiaritats valencianes.

Les Rondalles i els Relats Breus

Per a confeccionar les seues rondalles, Valor transforma el relat oral i proposa uns contes cultes, distints de les rondalles tradicionals. Els relats breus, peces amoroses i sentimentals, destaquen per la riquesa de llengua.

La Novel·lística

A la novel·lística aporta les seues experiències i coneixements, fent la crònica del que va viure. Usa la narració en primera persona per a augmentar la complicitat del lector, i l’espai literari és Cassana. Sense la Terra Promesa és la crònica dels primers anys del segle XX.

Enric Valor és l’home que ha sabut crear un riquíssim registre literari i representa la continuïtat de la tradició lingüística i literària valenciana d’abans i després de la Guerra Civil.

T3: Mercè Rodoreda i la Incidència en la Psicologia dels Personatges

Estic d'acord amb l'asserció. Les novel·les de Mercè Rodoreda són les grans novel·les de la literatura catalana moderna. La seua obra està marcada per la Guerra Civil espanyola (una guerra que trencà vides, amors i famílies i que conduí a la infelicitat, la destrucció i al desarrelament de l'exili). L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari. L'obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l'amor.

Evolució i Obra Clau

L’experiència de la guerra va capgirar profundament la vida de la jove periodista que entre 1933 i 1934 feia periodisme polític, publicava interessants entrevistes a literats del moment i escrivia les primeres novel·les, que no són les que li han donat fama, com per exemple, Aloma.

La Plaça del Diamant

La novel·la que li va donar fama fou La plaça del Diamant. La novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d'aprenentatge literari. A més, va escriure contes on reflexa la seua experiència a l’exili.

T4: La Narrativa dels Anys 70 fins a l'Actualitat

Context Sociocultural i Vitalitat

Al principi de la dècada dels 70 la producció novel·lística valenciana no presentava símptomes de vitalitat. Però a mesura que els joves escriptors valencians van poder conéixer altres models del nostre àmbit lingüístic, el panorama va començar a canviar. El 1974 van aparèixer dues tendències en la narrativa valenciana: la «novel·la del canvi» i la novel·la realista evolucionada.

H5: La «Novel·la del Canvi» i la Transgressió

La «novel·la del canvi» va alterar la norma narrativa utilitzant dos procediments transgressors:

1. La manipulació del codi textual.
2. La postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent.

Els temes van ser la crítica política i l’exigència de llibertat, el desig de modernitat i d'universalisme, etc.

H5: El Realisme Evolucionat

Altres narradors van optar per aprofundir en el llegat del realisme, contant històries comprensibles per a un públic lector normal. Van emprar un llenguatge intel·ligible i van estructurar la novel·la d’una forma més clara. En aquest grup tenim sobretot narracions nostàlgiques, que situen l'argument en els records de la infantesa perduda.