Anatomia i Biologia Fonamental del Cos Humà: Cèl·lules, Teixits i Organització
Regions i Estructura General del Cos Humà
El cos humà es divideix en tres regions principals: cap, tronc i extremitats.
Cap
Format per la cara i el crani.
Cara
- Zona orbitària: Es localitzen els ulls.
- Zona nasal: Es localitza el nas.
- Zones malars: Es localitzen els pòmuls.
- Zona mentoniana: Es localitza la barbeta.
- Zones mandibulars: A cada costat de la barbeta.
Crani
- Regió frontal.
- Regions parietals: Esquerra i dreta.
- Regions temporals: On es localitzen les orelles.
- Regió occipital: Crani posterior.
Tronc
- Tòrax: S'hi troben els pulmons i el cor, protegits per la caixa toràcica.
- Abdomen: S'hi troben les vísceres abdominals.
Extremitats
Estructures parells: extremitats superiors i extremitats inferiors.
Nivells d'Organització Biològica
- Nivell cel·lular: La unitat més simple capaç de realitzar funcions vitals és la cèl·lula.
- Nivell de teixits: Agrupació de cèl·lules per realitzar una mateixa funció.
- Nivell d'òrgans: Agrupació de teixits diferents que actuen de forma coordinada per a una funció concreta.
- Nivell d'aparells: Agrupació d'òrgans diferents que es coordinen per a una mateixa funció.
- Nivell de sistemes: Agrupació d'òrgans semblants coordinats per a una funció determinada.
Característiques dels Éssers Vius (Funcions Vitals)
Es considera ésser viu aquell que realitza les funcions vitals:
- Funció de nutrició: Obtenir matèria i energia a partir de nutrients.
- Funció de relació: Recepció d'estímuls i elaboració de respostes.
- Funció de reproducció: Multiplicació d'éssers vius semblants.
Composició Química dels Éssers Vius: Les Biomolècules
Les molècules que formen els éssers vius s'anomenen biomolècules. Estan formades principalment per quatre àtoms: hidrogen, oxigen, carboni i nitrogen.
Biomolècules Orgàniques (Amb Carboni)
Formades per àtoms de carboni (C):
- Hidrats de carboni: Funció energètica.
- Lípids o greixos: Magatzem de reserva energètica.
- Proteïnes: Poden tenir funció enzimàtica, facilitant determinades reaccions de l'organisme.
- Àcids nucleics:
- ADN (Àcid desoxiribonucleic): Dues cadenes de nucleòtids en doble hèlix. Transmet informació genètica.
- ARN (Àcid ribonucleic): Una cadena de nucleòtids. Sintetitza proteïnes a partir de la informació de l'ADN.
Biomolècules Inorgàniques (Sense Carboni)
- Aigua: Principal component dels éssers vius. En humans pot arribar al 75% del pes.
- Sals minerals: Es troben a l'organisme en petites quantitats. Són indispensables per a regular algunes funcions cel·lulars.
La Cèl·lula
Teoria Cel·lular
- Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
- La cèl·lula és la unitat anatòmica i fisiològica dels éssers vius.
- Les cèl·lules s'originen per una divisió a partir d'una altra ja existent.
Estructura Cel·lular
- Membrana cel·lular (Externa): Protegeix la cèl·lula de l'exterior i controla el pas de substàncies al seu través. Formada per una doble capa de lípids amb proteïnes intercalades.
- Membrana nuclear (Interna): Envolta el material genètic propi de les cèl·lules eucariotes.
- Citoplasma: Espai intern on es troben els orgànuls cel·lulars.
Orgànuls Cel·lulars
- Vacúols: Sàculs on s'emmagatzema tot tipus de substàncies.
- Mitocondri: Obtenció d'energia a partir de l'oxidació de matèria orgànica.
- Reticle Endoplasmàtic (RE): Sistema de membranes en contacte amb la membrana nuclear.
- RE Rugós: Té ribosomes adherits. Funció principal: síntesi de proteïnes.
- RE Llis: No té ribosomes. Funció principal: síntesi de lípids. Intervé en l'eliminació de substàncies tòxiques.
- Aparell de Golgi: Format per sàculs i vesícules de secreció. Funció: transportar productes sintetitzats al RE fins a la membrana cel·lular i a l'exterior.
- Lisosomes: Provenen de l'aparell de Golgi. Contenen enzims digestius per digerir la matèria orgànica.
- Centríols: Forma cilíndrica. En humans n'hi ha dos. Intervenen en la divisió cel·lular.
- Nucli:
- Cromatina: ADN en forma desenrotllada.
- Nuclèol: Corpuscle esfèric on se sintetitza l'ARN.
- Ribosomes: Formats per dues subunitats. Es troben en gran nombre a les cèl·lules. Intervenen en la formació de proteïnes traduint l'ARN.
Divisió Cel·lular
- Mitosi: A partir d'una cèl·lula s'obtenen dues amb la mateixa informació genètica.
- Meiosi: A partir d'una cèl·lula s'obtenen quatre amb la meitat d'informació genètica.
Els Teixits del Cos Humà (Histologia)
Un teixit és una agrupació de cèl·lules que realitzen una funció determinada.
Teixit Epitelial
Pràcticament no hi ha matriu extracel·lular.
- T. Epitelial de revestiment: Funció aïllant i protectora.
- T. Glandular: Les glàndules són agrupacions cel·lulars especialitzades en la fabricació i secreció de determinades substàncies.
Teixit Connectiu (Sosteniment)
Teixit de sosteniment que connecta diferents teixits.
- T. Conjuntiu: Actua de reblert. Les cèl·lules s'anomenen fibroblasts i sintetitzen fibres proteiques (col·lagen, elastina i reticulina).
- T. Adipós: Funció aïllant, protectora i energètica. Emmagatzema lípids. Les cèl·lules s'anomenen adipòcits.
- T. Esquelètic: Funció de sosteniment i protecció.
- Ossi: Cèl·lules: osteòcits. Hi ha vasos sanguinis i terminacions nervioses als conductes de Havers. Teixit dur.
- Cartilaginós: Cèl·lules: condròcits. No hi ha vasos sanguinis. Teixit resistent, però flexible.
Teixit Muscular
Les cèl·lules s'anomenen fibres musculars i contenen una gran quantitat de microfibril·les.
- T. Muscular Estriat: Envolta l'esquelet. Contracció voluntària i estimulat pel sistema nerviós.
- T. Muscular Llis: Forma part de la majoria d'òrgans i conductes interns. Contracció involuntària, estimulat pel sistema nerviós autònom o vegetatiu.
- T. Muscular Cardíac: Forma el cor. Presenta estries. Contracció involuntària, estimulat pel sistema nerviós autònom o vegetatiu.
Teixit Nerviós
Les cèl·lules que el formen són les neurones i les cèl·lules de la glia.
- Neurona: Forma estrellada, amb dues prolongacions: dendrites i axó.
- Cèl·lules de la glia: Protegeixen i defensen les neurones, proporcionen els nutrients necessaris i ajuden a eliminar les substàncies de rebuig.