Anàlisi d'El violí d'Auschwitz: Història i Supervivència

Anàlisi de la novel·la contemporània

Es tracta d'una novel·la contemporània. En l'estructura externa s'hi poden distingir vuit capítols.

Opinió personal i propostes de millora

El llibre m'ha semblat poc realista; la història, però, està bé per fer-se una idea del que va passar. Canviaria la part que està fora de la narració dels nazis, o sigui, que deixaria només la part del luthier. Crec que si el llibre fos més llarg i pogués donar més detalls i informació de la veritat, i no només de la història del violí, seria molt més interessant i atractiu. Així, la gent de la nostra època podria fer-se'n una idea millor, encara que fins que no es viu una guerra no se sap realment el que és.

L'ofici de luthier i el protagonista

He après a valorar més un violí i els luthiers. Un luthier és qui fabrica i arregla els violins. Es veu un noi amb moltes ganes de viure, ja que ell mateix es va donant ànims.

Context històric i ambientació

L'estil és realista. L'acció està situada a uns seixanta quilòmetres de Cracòvia, en un camp construït en un paisatge pantanós l'any 1940: Auschwitz I o camp central, durant la Segona Guerra Mundial.

Desenvolupament de la trama

Introducció al conflicte

La introducció ens parla de les seves condicions precàries de vida, fins que un dia, en un dels concerts que celebraven els caps dels diferents camps i al qual el Daniel, el violer, va assistir, un dels violins sonava malament. Quan els caps ja volien matar el violinista perquè deien que feia sonar malament l'instrument, el Daniel digué que el problema no era el violinista, sinó el violí.

El repte de Daniel

En Daniel acabà l'instrument dins del termini de temps màxim que tenia per construir-lo, el qual, val a dir, ell desconeixia. Si guanya Sauckel, se salva; si perd, el maten. Es va celebrar un concert per veure si l'instrument complia els requisits, en el qual el violinista i el violoncel·lista van actuar de meravella.

L'alliberament i el llegat del violí

Una noia li tira un paper que li diu que el traurà del camp en el concert de refugiats. El violinista és alliberat. Més tard, en un concert, interpreten la mateixa peça que interpretà ell al camp d'Auschwitz, i a ell el so li resultava molt familiar. En acabar el concert, la Regina li comentà que en Daniel havia sobreviscut a l'internament, però que havia mort feia ja uns quants anys. La Regina li regala el violí al violinista que fou company d'en Daniel a Auschwitz.