Anàlisi Textual de 'La idea de l'emigrant': Tipologia, Varietat i Modalització
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,85 KB
Anàlisi de La idea de l’emigrant
Un possible resum del contingut significatiu del fragment de La idea de l’emigrant podria ser el següent: A la Til·lera la vida continua igual que sempre, a excepció del servei militar de Basili.
Tipologia Textual
La tipologia textual predominant és la narrativa perquè es tracta d’un relat que conta uns fets en un espai concret i en passat, mitjançant un narrador omniscient que coneix no solament el present sinó també el passat dels personatges, així com les seues possessions, pensaments i valors. A més, el llenguatge també s’hi correspon ja que el seu registre és el literari amb la repetició de sintagmes (l.3), enumeracions (l.6), epítets (“dura terra”, línia 3). Una altra estructura textual és la descriptiva que ja apareix al primer paràgraf quan fa referència al treball de Vicent a la Til·lera, a les línies 2 i 3, així com al segon paràgraf quan dóna compte de propietats i estudis, tant dels pares d’Isabel com d’Àngel, des de la línia 13.
Tipologia textual:
- NARRATIVA: és la dels textos narratius, novel·la, conte... que tenen un narrador i uns personatges en un lloc i un moment determinat.
- DESCRIPTIVA: igual però en este cas centrada en una descripció d’un lloc o d’un personatge. Solen combinar-se.
- EXPOSITIVA: és la dels textos periodístics o de sociolingüística. Consisteix a donar una opinió sense opinar; com una notícia (informació objectiva).
- ARGUMENTATIVA: igual que l’anterior però consisteix en donar opinió i valoracions personals. Solen anar combinades.
Varietat Lingüística
Varietat:
- BLOC ORIENTAL: dialecte central o balear (meva teva seva, subjuntiu acabat en –i calli, vocabulari típic noi nen mirall)
- BLOC OCCIDENTAL: dialecte valencià o nord-occidental (meua teua, subjuntiu acabat en e/a calle dorma, vocabulari típic xic xiquet espill)
Registre Lingüístic
Registre:
- FORMAL: usa un vocabulari complicat i molt tècnic.
- ESTÀNDARD: és el típic dels mitjans de comunicació.
- COLOQUIAL: usa un vocabulari molt senzill i de carrer.
Veu del Discurs i Modalització
Veu del discurs: tots els textos tenen una veu del discurs que és la veu de l'autor o del narrador. A banda d’aquesta veu podem trobar-ne altres, que estan en boca de diferents personatges, en una cita indirecta, directa.
És la veu del narrador la que mostra un text molt modalitzat, aporta molta subjectivitat amb la seua presència, mitjançant els següents recursos lingüístics:
Modalització:
- VERBS MODALS I LÈXIC VALORATIU (substantius, adjectius, verbs, perífrasis obligació i probabilitat, adverbis -ment)
- QUANTIFICACIÓ: (més, menys, poc, molt, bastant)
- GRAU DE CERTESA (certesa/dubte)
- VERBS QUE EXPRESSEN SENTIMENTS DE L'EMISSOR (desitjar, merèixer, lamentar, criticar)
- ELEMENTS PRAGMÀTICS: (ironia, interrogació i exclamació retòriques, canvis de llengua, metàfora, comparació, hipèrbole.)
- SUFIXOS I PREFIXOS DIMINUTIUS, AUGMENTATIUS (diminutius, argumentatius, pejoratius, superlatius.)
- EXPRESSIONS QUANTITATIVES SUBJECTIVES (massa, molt, força.)
- Perífrasis verbals (deure+inf, caldre+inf, haver de+inf)
- CRIDES AL RECEPTOR mitjançant interjeccions: (au, ei, ah, vinga, atenció, alerta)
- FÓRMULES D’EXPRESSIVITAT DE L'EMISSOR (ai!, ui!, mare de déu!, fotre!)
- RECURSOS TIPOGRÀFICS: punts suspensius, cometes
Deixis
Deixis:
- TEMPORAL: adverbis de temps i expressions temporals que tinguen el referent fora del text.
- ESPACIAL: adverbis de lloc i expressió espacial.
- PERSONAL: marques de primera i segona persona (verbs, possessius, pronoms personals).
- SOCIAL: marques de segona persona.
Mecanismes de Cohesió Lèxica
Mecanismes cohesió lèxica: repetició, sinonímia, hiperonímia, mots generals, camps lèxics, antonímia (gros-prim), relació de complementarietat (viu-mort), oposició relativa (pare-fill).
Pronoms Febles
P.Febles:
- CD: -Definit: El, La, Els, Les. -Indefinit: En -Neutre: Ho
- CI: Li, Els
- CCLL: -Preposició de= EN -Preposició a=HI
- CCM: HI
Ordenació: Pronoms personals i reflexius-CI-CD-CCEN-CCHI
Fonètica: S sonora/sorda
S sonora/sorda: S + Vocal= sonora sempre (Les índies) // S + consonant sonora= sonora (Els nadius) // Quan S va entre vocals= sonora sempre (Llisa) // S + consonant sorda (p,t,c,f,s)= sorda (Els conqueridors) // Quan S inicia paraula= sorda sempre (Al segle) // Quan porta dues SS= sorda sempre (Tassa)
Fonètica: Sonores
SONORES: a final de paraula son sordes B D G (BoDeGa) L M R S (LliMoneRS) (B V –G J TG TJ – L LL – M N NY – R RR – s entre vocals Z TZ)