Bufar en caldo gelat eduard escalante

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,25 KB

 

EN EL TEATRE;

DISCUSIÓ ENTRE ELS RENAIXENTISTES ARCAÏTZANTS I POPULISTES PARTIDDARIS DEL CATALÀ QUE ARA ES PARLA .I ASTA EL Segle XX NO ES VA SOLUCIÓNAR I VA IMPEDIR UNA CONSOLIDACIÓ D'UN MODEL UNIFICAT DE LLENGUA LITERARIA.

EL TEATRE:

El teatre a causa de la seua àmplia difució popular, va tindre un paper important en la consolidació de la Renaixença.Durant la primera meitat del s XIX el teatre en català va ser una forma quasi explusiva de la literatura popular.En la segona metita es constituirà progressivament el teatre culte gracies a ÀNGEL GIMERÀ.

TEATRE DE TRADICIÓ POPULAR; EL SAINET:


El sainet es una peça curta de caràcter còmic construïda a partir d'unes situacions escèniques esquemàtiques i d'uns personatges arquetípics, va ser la forma teatral més característica del teatre popular. El sainets van obterni un apli ressò i es van convertir en l'expressió d'una lit pop allunyada dels temes i els procediments de la lit culta predominant.

EL PERILL DEL SAINET EN EL PAÍS ValencíÀ ERA LA REDUCCIÓ DEL TEATRE EN CATALÀ A UN GÈNERE EXCLUSIVAMENT CÒMIC DE CARÀCTER LOCAL QUE APAREIXIA COM A SUBSIDIARI DEL TEATRE EN CASTELLÀ.

A Catalunya:


JOSEP ROBRENYO va ser un dels autors i actors mes destacats n temes en les seuse obres de política al servei de la causa liberal.
FEDRIC SOLER , feia servir el pseudònim de Pitarra  va explotar sobretot les possibilitats pàròdiques del sainet amb obres com DON Jaume EL CONQUERIDOR , que es una burla bscena del rei tan mitificat per la Renaixé´ça o La botifarra de la llibertat , paròdia i crítica del patrioterisme espanyol que es va desfermar quan va esclatar la guerrra contra El Marroc. C

Cap al 1866 Soler va abandonar la prooducció de sainests i va començar a estrenar drames ROMàntiques que havia criticat. JOIES DE ROSER MACA UN CANVI I VA SER MOLT BEN ACOLLIDA PEL PÚBLIC.

AL PAÍS ValencíÀ:


El sainet té l'origen en els col·loquies del final del XVIII  i es va sonsolidar com a un gènere teatral a partir de l'obra de JOSEP BERNAT I BALDOVÍ.

Bernat i Baldoví , es va desvincular la Renaixença valenciana va escriure un teatre que sovint presentava episodis de caràcter eròtic a partir d'uns diàlegs plens d'expressions popular ben gràfiques com EL VIRGO DE VISANTETA O PARÒDIES COM LA QUE VA FER EN L'AGÜELO POLLASTRE DEL DON Juan TENORIO DE ZORILLA.

 En els seus sainets predomina la recerca d'efectes de comicitat verbal immediata.

El representat més important edel sainet valencíà va ser EDUARD ESCALANTE (1835-1895).
En els seus sainets mostra una gran destresa per aconseguir efectes còmics i els personatges hi apareixen molt ben caracteritzats amb una gran economia de mitjans. De la seua producció que consta de 46 peces se'n poden destacar obres com L'ESCALETA DEL DIMONI O BUFAR EN CALDO GELAT....

Va ser molt popular l'habilitat d'Escalante per a deformar el valencíà i el castella per a aparençar més categoria social. Però la sàtira de la castellanització que apareix en els sainets dell va ser una crítica superficial , que no posava en qüestió la subordinació del valencíà al castellà ni la resposabilitat de  les classes dominants valencianes.

LA NOVEL·LA REALISTA NARCÍS OLLER;


EN LA NOVELA;


Davant de la inexistència d'una novel·lísticva autòctona en castellà o en català es va recórrer a les traduccións .Ddespres de un temps va comnçar a aparéixer una novel·la autòctona pero s'escriurà en castellà . La manca de nov en català va ser compensada en part per l'abundant producció de la lit consumista amb autors com EMILI VILANOVA ROBERT ROBERT I GABRIEL MAURA . La nov en català apareixera ben entrada la segona meitat del sigle XIX i inicialment seguirà els models anacrònims de la nov històrica o de fulletó.

LA NOVELA

La novel·la va ser el gèner que va tardar mes en consolidar-se en la lit catalana del 19. Això s'explica per la manca d'una tradició novel·lística pròpia , des del Tirant lo Blanc no s'havia publicat cap nov en catala i d''un model de prrosa plenament normalitzat.

Fins ja la segona mitat del 19 la narrativa en català que es produia mostrava un desfasament respecte de la lit europea del moment.

NARCÍS OLLER portara a terme la transició del quadre de costums de petita escala a l'extensa novel·la social.

Oller va començar a escriure en castellà i després de participar en els JOCS FLOARS 1877 es va convéncer de la importancia del català com allengua lit.

Va publicar les primeres narracions CROQUIS DEL NATURAL I UNA NOV LA PAPALLONA.

  • Entre les raons que el van impulsar a escriure en català  hi havien destrictament literàries. A les acaballes del 70 va descoribrir l anarrativa realista i naturalista i no va verure cap altra manera de reflectir fidelment l'entorn que fent servir la mateixa llengua que parlava el món que volia descriure.
  • NOVELA NATURALISTA; Es basa en tres principis retrat realista i documentat , impersonisme fisiològic i ambiental , en definitiva la realitat seogns Zola prestentta un nombre de possibilitat d¡observació infinitament superios a les de la imgainació .

LA PAPALLONA;


Primera nov de Oller , una obra de transició i està molt lligada encara als esquemes ROMàntics. L'argument es fulletonesc i la visió de la ciutat Déu molt als models costumistes , pero ja hi apareixen aspectes propis de la nov realista, com la fidelitat en les transcripció dels diàlegs o l'explicació dels antecedents biològics i psicològics de la protagonita.

L'ESCANYAPOBRES:


Situada en un poble imaginari en via d'industrialització narra lahistòria d'una parella d'avars ; la passió pels diners els porta a tancar-se en ells mateixos mort tràgica del protagonista. Intenció analítica proòpia de la nov naturaalista

LA FEBRE D'OR;


NOV MÉS EXTENSA ESCRITA PER OLLER QUE ES VA LIMITAR A FER UNA DESCRIPCIÓ ESTRICTA DE LA VIDA CONTEMPORÀNIA PRESICIÓ DOCUMENTAL EN LA DESCRIPCIÓ DUNA SOCIETAT OBSESIONADA PER L'ESPECULACIÓ FINANCERA HI ES DETALLADA I CONVICNENT. DIVIDIDA EN DOS LA PUJADA I LESTIMBADA .

Oller narra la ràpida ascensió economica i social d'un home . Després vindra la davallada i el retorn a la situació social anterior. LA FEBRE D'OR ES TAT LA HISTÒRIA D'UNS PERSONATGES CONCRETS COM LA DE TOTA UNA ÈPOCA DE Barcelona, QUAN ES VA PRODUIR EL PAS D'UNA CIUTAT MENESTRAL A UNA DE BURGESA INDUSTRIAL I COSMOPOLITA.

LA BOGERIA;


1899 és l'estudi de la mallatia psicològica a què fa referència el títol de les cause sposiibles i de les conseqüències socials , en lloc de narrador omniscient de les altres nov fa serir un narrador testimoni que fa un paper secundari per destacat en lacció i la descpricpio perd relleu a favor que la narració i el diàleg. TEMÀTICAMENT és la més naturalistta doller ja que esls principis de determihisme del medi i l'herència són la matèria central de la discussió sobre les causes de la malaltia del protagonista

AQUESTA NOVELA OLLER VA TANCAR LA SEUA ETAPA MÉS CREATIVA EMMARCADA DINS DE LA LÍNIA REALISTA QUE VA DE BALZAC A ZOLA QUE Pretén REPRODUIR LA REALITAT DE L'ÈPOCA I DEL PAÍS EN QUÈ L'AUTOR VA VIURE.

PILAR PRIM1906;


Va ser la seua ultima nov abandona la fórmula realista i se centra en les reaccions dels personatges explou el Naturalisme , Pilar Prim narra la història d'una viuda encara jove que tracta d'estimar segons els seus desitjos íntims enfrontada amb l'ambienbt que l'envolta . ES UNA NOV PSICOLÒGICA APAREIXEN ELEMENTS DEL NOU MOV CULTURAL DEL Modernisme COM LÚS DEL Símbols ELS MONÒLEGS O LA CORRELACIÓ ENTRE PAISATGE I ESTAT D'ÀNIM DELS PERSONATGES.

TEMES TRACTATS PER NARCÍS OLLER;


  • Transformació socials produïda per l'ascensió de la burgesia mercantil i industrial
  • La influència del medi i de l'herència en la psicologia dels individus
  • L'avarícia en un medi rural en vies d'industtrialització
  • La salvació del sentiment dels perills que l'envolten.

PROPÒSIT LITERARI DE NARCÍS OLLER;


  • La recerca i la reproducció de la realitat .
  • era petit delicat i nerviós ple de sensibiltat davant dels altres i davant d'ell mateix , res no l'obligava a treballlar desenfrenadament i no tenia ni el costums ni la capacitat.
  • escriure li costava
  • Tendència que ell volia aconseguir feia propòsit més ambiciós.
  • Els temes que toca ho indiquen vida rural ciutat petita classes menestrals ambient deuna casa dispesa .
  • no hi ha molta imaginació, panorama de la època.
  • no predomina política pero hi apareix en la visió de l'annquilosament de les ciutat petites .
  • Trobem també la transformació social produïda per la creixença de la ciutat gran acesió de la burgesia mercantil i industraial que va escombrant les resetes de la vella aristogcàcia.

Entradas relacionadas: