Jardí vora el mar: Anàlisi de l'obra de Mercè Rodoreda

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,83 KB

Jardí vora el mar: Punt de vista

Narrador omniscient, que explica totes les visions que té el jardiner.

Estructura

Hi ha 6 capítols, cadascun dels quals explica els 6 estius al poble, i 1 hivern.

Espai

La història se situa en un poble a prop de Barcelona.

Temps

La història consta de 6 anys, explicant cada estiu i un hivern d'aquests. Deduint el quadre no molt conegut de Miró, podem deduir que la història va succeir en els anys 20 del segle XX.

Tema principal

El tema general entorn del qual gira tota la història és la vida de la família i del seu jardiner, durant els sis anys que es descriuen al llibre.

També hi hauria alguns subtemes, com ara l'amor, l'enveja, la xafarderia, la diversió, la pena per la pèrdua d'un ésser estimat, l'amistat, la soledat...

Resum de l'argument

Aquest llibre explica la història de la família Bohigues, que passen els estius a una casa d'estiueig de la costa. La Rosamaria i el Francesc (amos de la casa) passaven els estius amb uns amics, l'Eulàlia i el Sebastià (que festejarà amb la Miranda, una de les cambreres de la casa). La Rosamaria es queda embarassada, però perd el fill. Un tal senyor Bellom compra el terreny veí a la casa i s'hi construeix una, i posteriorment va a passar-hi també els estius. Un dia, els pares de l'Eugeni (un antic nòvio, amic i veí de la Rosamaria), la van a veure perquè no saben res del seu fill des de fa molt de temps, però no arriben a parlar amb ella i se'n van. Al final, resulta que la Maribel (una filla del Bellom, que s'instal·la a viure amb ell) es casa amb l'Eugeni, que acaba morint a la platja. L'hivern següent, la Rosamaria gairebé no surt de casa, a causa de la mort de l'Eugeni, i decideixen vendre la casa d'estiueig per no haver-hi de tornar. El Bellom s'acaba casant amb la Miranda.

Estil

Estil simbolista i també poètic.

Personatges principals

Jardiner

És el narrador i qui enllaça tots els personatges de l'obra. És una persona sociable, sincera i senzilla, que no es complica la vida. Li agrada que li expliquin les coses clares, sense anar-se'n per les branques. No confia en les xafarderies que li expliquen, i no li agrada sentir-les, encara que ell sap escoltar molt bé la gent. Crec que és una persona una mica reservada i solitària, i entregada a la vida de jardiner. És un amant de les flors, els arbres, el paisatge... Cuida el jardí amb molt d'amor. Li agrada molt passejar-s'hi de nit. Quan tenia trenta-cinc anys es va enamorar de la Cecília, que només en tenia setze. Va arribar a ser la seva dona, però va morir molt jove. Des d'això, ha estat amb altres dones, però mai amb cap tan especial com la Cecília, que la recorda i l'enyora. Amb ella no va arribar a tenir-hi fills. Li agraden molt els focs artificials, i no li agrada demanar que li regalin o que li donin alguna cosa, li fa molta vergonya. No li agrada anar al cementiri, i després de la mort del Sebastià, hi ha dies que recorda les xerrades que feien ells dos a les nits i ho enyora. Mai li ha caigut bé la Maragda, però en canvi sempre ha tingut simpatia per la Mariona. Ajuda sempre que pot, i ell mateix considera que té molta paciència.

Francesc

És el marit de la Rosamaria, i el senyoret de la història. És una persona una mica nerviosa, i fins i tot hi ha un moment que li agafa un atac de ràbia. Té molt geni, i quan l'Eugeni va a viure amb el Bellom, ell sembla que es posa una mica gelós d'aquest nou veí, ja que sap que la Rosamaria se'l va estimar molt, i que ell encara l'estimava. Al fons, és bona persona. Li agrada fumar puros. Sempre s'ha portat molt bé amb el jardiner.

Rosamaria

És la dona del Francesc, la senyoreta de la casa i l'amor platònic de l'Eugeni. Al principi del llibre es queda embarassada, però perd el fill. És una persona una mica susceptible, i les coses li afecten molt. Sembla una persona senzilla, que no dona mai gaires complicacions. La mort de l'Eugeni l'enfonsa totalment, i la fa transformar gairebé en una altra persona. Està trista, no vol sortir de casa, i serà a causa d'això que decideixin vendre la casa d'estiueig.

Eugeni

És el marit de la Maribel, una filla del senyor Bellom. Quan era petit era el veí de la Rosamaria, i sempre n'ha estat enamorat. A la seva habitació hi tenia escrit per les parets el nom de Rosamaria, i sempre va creure que era un error que ella es casés amb el Francesc. És una persona oberta i simpàtica. Quan s'instal·la a viure amb la seva dona a casa el seu sogre, es fa ràpidament amic del jardiner. No beu alcohol, però fuma. És alt i prim, sense panxa, amb les cames molt llargues i està una mica corbat. Té les mans també molt primes, amb els dits ossuts i llargs. Quan era més jove va anar a fer feina a les plantacions que el Bellom tenia a Cuba. Cap al final del llibre, mor ofegat a la platja, fet que causa una gran tristesa i trauma a la Rosamaria, cosa que desencadenarà a la venda de la casa d'estiueig i a la fi de la història.

Sebastià

Té trenta-cinc anys. És el marit de l'Eulàlia, i un amic de la família que també passa els estius amb ells. És un home molt dinàmic i sembla interessant. Viatja molt sovint a l'Àfrica i en un dels seus viatges mor. És ros i amb els ulls una mica grisos. Està molt prim i té una arruga molt forta a la cara.

Bellom

És el veí de la casa de la família Bohigues (la casa d'estiueig). Té molts diners i es compra el terreny veí de la casa, i s'hi construeix una torre. És un senyor de mitjana edat que quan era jove va anar a fer fortuna a Amèrica (a l'Argentina exactament), i ho va aconseguir. A Cuba es va casar amb la Zoila, que va morir al part. La seva filla és la Maribel. Creu que amb els diners pot arreglar moltes coses. És bona persona, i molt xerradora. Sembla que a vegades es senti una mica sol, sobretot després de la mort de l'Eugeni, que l'afecta molt. S'emborratxa cada tarda i ho passa molt malament, fins que es recupera i s'acaba casant amb la Miranda.

Feliu Roca

És pintor, però gairebé només del mar. Els seus quadres canvien depenent del seu estat d'ànim. Ha fet alguna exposició a París i a Barcelona. Al final de l'obra ja no pinta, perquè sembla que es senti com a superat i cohibit per l'Eulàlia, que ha tingut molt més èxit com a pintora que ell, amb molta menys experiència. És una mica idealista (hi ha un moment en què explica que vol pintar un darrer quadre de sis metres, cosa que finalment no fa).

Eulàlia

Amiga de la família que també passa els estius a la casa, amb el seu marit, el Sebastià (que mor). També pinta, com el Feliu, però ella té un estil més abstracte. Té molt èxit i acaba exposant a Estats Units, i poc a poc va agafant importància i protagonisme dins el món de l'art.