Anàlisi de 'Senyora Mort' i 'Preludi de Traspàs': Somnis i Por

Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues

Aquest conte és una carta dirigida a la Senyora Mort, escrita per Miquel Garrigues i dictada per Miquel Dalmau, «La Clenxa».

Miquel s'adreça a la Mort, assenyalant que la seva intervenció és imprevisible. Per això, vol escriure la carta immediatament, no fos cas que se l’emportés abans d’hora, que prou casos n’hi ha hagut. Tot seguit, es presenta, deixant clar que forma part dels Garrigues del carrer Nou. L’especificació del carrer es deu al fet que hi ha més Garrigues al poble, no tots tan nobles com ell.

Li diu que potser li recorda, i a continuació fa referència a la mort d’un senyor quan ell era barquer. Ell ha estat barquer tota la seva vida, tal com ho van ser abans d’ell el seu pare, el seu avi i tota la seva família. Però des que es va construir un pont per creuar l’Ebre, Miquel es va haver de recol·locar a la indústria minera. Ell desitja amb tota l’ànima tornar a ser barquer.

Un dia, veu un quadre de Teodor de Peris que tracta sobre el pas amb barca al món dels morts. Se li acut llavors demanar-li a la Mort que el deixi ser barquer, ja que l’actual barquer, el senyor Caront, ja deu estar tip. Aquest és el motiu principal de la carta.

Temes Centrals

El tema central d’aquest capítol és la força de l’ésser humà per lluitar pels seus somnis. Està escrit en primera persona, i Miquel narra els seus pensaments i desitjos.

Personatges Clau

• Miquel Garrigues: És el narrador de la història i qui escriu la carta. Ell mateix diu que sempre ha estat un sapastre per als estudis. Va ser barquer durant un temps, després que el seu pare emmalaltís. Ser barquer era el seu somni, però quan van construir un pont que creués el riu, tot se’n va anar en orris. Per això mateix va voler ser miner, per a portar llaguts de carbó. Miquel escriu una carta a la Senyora Mort perquè vol ser el barquer del món dels morts.
• Senyora Mort: És la destinatària de la carta.
• Miquel Dalmau, «La Clenxa»: És el barber del poble, apareix en diversos capítols. És descrit com un xicot repolit i d’allò més sabut en lletres.
• El senyor Caront: El barquer del món dels morts. Segons Miquel, és massa vell i li caldria un bon descans.

Preludi de Traspàs

Aquest conte tracta sobre els instants abans de la mort de l’àvia del narrador. Es veu que l’àvia es troba en un estat neguitós i intranquil. Tota la família acudeix per fer-li el tràngol de la mort més amè.

La causa de la seva angoixa, resulta ser una figuera. Així ho assegura la tia Ramona, cunyada de l’àvia, que se’n recorda de tot, i més en aquests dies. Resulta que un dia, l’avi volia plantar una figuera contra la voluntat de l’àvia, que li havia fet un sermó amb motius pels quals plantar-la no era bona idea. Però l’avi va fer oïdes sordes i allí que va plantar la figuera.

L’àvia es va callar, però va guardar la ràbia fins al dia de la mort de l’avi, quan va serrar la figuera. Ara té por de trobar-se l’avi al món dels morts, ja que el seu caràcter era molt fort. Per aquesta raó tenia por de morir, perquè sabia que el seu marit feia quinze anys que l’esperava a l’altra banda per demanar-li comptes.

Anàlisi i Moralitat

Els temes d’aquesta narració serien bàsicament la mort i la por, íntimament relacionats. En aquest cas, la por a la mort no és altra cosa que la preocupació o el temor d’enfrontar-se a les conseqüències dels nostres actes.

Per tant, la moralitat seria que qualsevol acte té la seva repercussió i que abans de fer res hem de pensar-nos-ho dues vegades, perquè més tard podríem penedir-nos. Aquest capítol, igual que la resta del llibre, està escrit tot en prosa.