Poema ; 4 estrofes , 4 versos i 4 síl·labes cadascun

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,78 KB

Menta Farigola Ruda i Romaní

El poema son 5 quartetes de versos d’art menor pentasil·làbics i isosil·làbics, rima assonant encadenada masculina al parells femenina als imparells.

 Una vella que evoca la seva infantesa mirant per la finestra. Aquest personatge té uns records tendres, que es poden interpretar des de la melanconia, des de la ingenuïtat d’una noia que no sap que el temps se’n va fins que és una anciana que recorda. Per tant, el tema d’aquest poema es pot englobar dins del tòpic literari “Tempus fugit”, el temps fuig, i se’n va irremeiablement.

La poma escollida

La obra està format per cinc quartets, i tots els versos del poema són alexandrins, és a dir de dotze síl·labes, dividit en dos hemístiquis de sis més sis amb una cesura al mig. Els versos són de art major. La rima és consonant i encadenada, menys en el tercer quartet que encreuada (ABAB,CDCD,EFEF,GHGH;IJIJ).

Com les maduixes

El poema diu que l’àvia vol menjar maduixes però només les que són collides per un infant. Aquest infant és la seva neta, Pandara. Descriu a Pandara que va creixent, que s’encanta a mirar les coses, que no parla amb claredat. L’infant cull les maduixes i es taca els dits de color vermell. Cada matí l’asseuen en la part de l’hort on no toca el vent, li agraden les plantes i creu que el cel s’acaba darrera del jardí. Pandara està contenta de treure les maduixes si en troba més d’una riu. Sempre està a l’hort amb bon temps no ha vist mal temps ni vent. Per ella el món és com les maduixes.

El tema del poema és  com una criatura innocent ingenua es pensa que el món és com una maduixa

Pel que fa a la seva estructura el poema es desenvolupa en vint-i-cinc versos sense divisió estròfica, majoritàriament alexandrins, excepte els versos nou i Déu que són decasíl.Labs i el vers dotze que és hexasíl.

lab

Versos amb rima consonant.


Les llimones casolanes

El poema ens parla d'una dona casada, que es diu Metimna, que es troba a la cuina fent dinar quan de cop apareix el seu marit a la cantonada. La segona estrofa explica com els seus dos fills, Licenci i Naïs, després d'haver fet de les seves (Licenci ha trencat un vidre), la mare (Metimna) torna a restablir la Pau. Després Carner explica com Metimna agafa una copa amb aigua a la qual li afageix un raig mesurat de llimona i que, a continuació, se la beu. El poema conclou amb la imatge de Matilde observant per a finestre, clocant els ulls després d'estar sotmesa a una cansanci continu.

El poema és una composició literaria formada per quatre cuartets de versos alexandrins, tot i que alguns siguin de 13 síl·labes, aquests s'han de pronunciar de manera que es contin només 12: fenomen que l'anomenem cesura. Els versos són encadenats i de rima consonant. Alterna rima masculina i femenina.

Canço d'un doble amor

En la primera estrofa parla que esta enamorat de l'amiga blanca i bruna

2ª estrofa: que s'estima a les dues a la vegada.

4ª estrofa: que esta envoltat de les noies que ell vol i aixo el fa sentir bé.

6ª estrofa: parla de que quan a esta a prop d'elles i les toca sent una alta atracció sexsual.

Les estrofes 3ª, 5ª i 7ª són tornades, és repeteixen

Simblos 1era estrofa: Compara a una noia amb el sol, per la seva bellesa, està situat a l'estació del tranvia.


2ona estrofa:



Descriu una dona grassa que està esperant que arribi el seu tranvia, però està inquieta perquè licostarà pujar el tranvia i li preocupa.

3era estrofa:



Arriba el tranvia i la dona està pujant però no pot ella sola, només ha pujat una cama i encara li queda l'altre i no pot així que necessitarà l'ajuda d'una minyona i d'uns quants nois.

4rta estrofa:



Explica pas per pas com ajudant a la dona i explica elesforç que han hagut de fer per pujar-la, donà a coneixèr més detalls de l'escena perquè sigui més senzill d'entendre ja que costa una mica


Camperola llatina

És un sonet petrarquesc d’art major, de rima consonant i de versos decasíl·labs, està format per dos quartets i dos tercets. La rima és la següent: ABAB ABAB CCD EED.

A la primera estrofa, Carner ens descriu la situació d’una camperola sembrant durant la tardor. En la segona estrofa fa una descripció física de la dona, descriu el cos, la boca i els llavis. En la tercera estrofa l’autor juga amb una comparació metafòrica i compara d’alguna manera l’acció de sembrar portada a terme per la camperola, amb el que faria una rei repartint almoina. En la quarta i última estrofa explica que hi ha algun element sota terra en el camp que inspira l’esperit treballador de la dona.    

Referent a les figures retoriques, trobem enumeracions (per exemple en els  versos 1-4 i 5-7)i metáfores en el versos 8,10, 13 i 14. En la meva opinió, el tòpic literari present al poema és l’anomenat donna angelicata, tòpic creat per Petrarca i que signifia dona de naturalesa angèlica, un ésser superior gairebé diví.

La bella dama del tramvia

La primera estrofa ens diu que hi ha gent de tota mena: rics, peixaters, i la protagonista és una dona sola i elegant.

La segona estrofa al•ludeix a el seu ermini, és a dir una pell  que l’hi cobreix el coll sinuosament. També s’imagina de on pot ser (és de París o Guatemala)La tercera estrofa la dona s’allunya dins el xivarri en un busLa quarta fa referència a que no la coneixem gaire, per tant val més que s’allunyi perquè si la coneixem ja no serà el mateix La cinquena diu que cal que marxi perquè si no deixarà de ser bella i ens dirà un pues i pot ser és una bastaLa sisena  aconsella als poetes anar a peu, no tinguin pressa per conèixer la bellesa duradora perquè no existeixI la última, adverteix al jovent de que a vegades les esperances d’haver trobat algú bell són com la bella dama del tramvia.És un poema de 7 estrofes de 4 versos cada una, les 3 primeres de 12 versos Alexandrins, i la última de 8 versos. És d’art major i té rima consonant i encadenada (ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN) i alterna versos masculins i femenins.


Vora la mar es nada

A la primera estrofa ens explica com la seva estimada va néixer vora la mar, que té la mirada profunda i que amb aquesta transmet emocions. A la segona estrofa narra les coses que veu que fa (p.Ex.: compta les veles) i diu que el seu amor no es correspost. A la tercera demana una nova veu més senzilla, intima i serena. No vol un amor exaltat. A la quarta i ultima estrofa recorda quan estaven junts al costat d’una barca escoltant el soroll del mar  a través d’una curculla.

Es tracta d’un sonet compost per versos decasíl·labs d’art major. Els tercets son encadenats i la rima es la següent:  ABAB-ABAB-CCD-CCD. Tema: Amorós

Cançoneta incerta

Aquest poema representa l'angoixa davant un futur incert. En aquest poeme es plantejen figures retoriques sopbre dilemes de la vida i l'incertesa del destí. La paraula camí es personificada i adquireix el siginificat de vida. Poema de tres estrofes de vuit versos octosi·labs i pentasil·labs.

Beat Supervivent

El poema esta format per quatre estrofes, una estrofa de 20 versos, una altra de 24 versos, una de dotze i finalment un quartet, encara que també podríem dir que es una tirada de quinze quartets de versos decasil·labs (art major) amb rima consonant i encadenada que segueix l’esquema ABAB fins que a l’ultim quartet canvia a rima creuada ABBA. Les quatre estrofes presenten alternança de versos masculins i femenins.

En aquest poema Josep Carner reflexiona sobre la juventut perduda, ens explica una anécdota: una nit d’insomni en el domicili familiar contempla la seva família adormida i això li fa prendre consciencia del pas del temps, s’adona que ara la responsabilitat, la previsió i la dependencia dels altres respecte ell mateix rep molta més importancia que en la seva juventut, ja que ara és el pare de família. El poema es resol amb la recerca de la nit i de l’espai exterior al domicili per part del poeta.


LA vida incerta

Primer descriu la tardor: les fulles cauen i el riu se les emporta. Amb mal temps i després arriba l’hivern amb la humitat de les fulles.

Després descriu el paisatge a la primavera concretament a l’Abril.

Torna a parlar de l’hivern relacionant-lo amb una espelma i la solitud i la nit.

Camins per on no passa la gent,  on hi ha menjar hi ha la guilla i el senglar se’n va de les serres per buscar menjar.

Es pregunta si s’anira ell tot sol, amb els ulls tancats i sense que la terra ni l’aire el trobin a faltar.

El tema del poema és la incertesa de l’existència.

El poema consta de cinc estrofes amb quatre versos. Versos decasíl•labs de rima consonant i masculins en els parells i en els imparells rima femenina.

Cant IV

Res no li fa nosa, i ara què està en un lloc tancat i fosc, el fa pensar. No desitja res, ja que Déu està amb ell.

Va des de l'arrel de les muntanyes, fins al punt més alt.

Déu està en tot moment i fa que tingui esperança.

Diu que no sap qui és Déu; l'única cosa que sap és què està al mar.

En l'abisme, el seu Déu, hi posa una llavor perquè reneixi; ell hi confia.

Està cansat i es queixa de que li fa mal tot el cos, ja que està en una posició com un nadó dins el ventre de la seva mare.

Diu que si pensa en coses il·lusionaries, serà enganyat i potser es pensen que mai ha existit.

Aquest poema està format per vuit quartets. Fent una cesura, els versos parells són alexandrins i els senars octasíl·labs, excepte alguns que són de 7 o 9 síl·labes (senars) o de 13 síl·labes (parells). La rima és consonant i d'art major.


Si em vaga

Aquest poema va ser publicat el 1957, durant l'exili de Carner a Bèlgica. L'objectiu d'aquest poema va ser la declaració dels seus principis.

El sentit del títol és posar enfasi al poema. El tema d'aquest poema és la vida com un camí dur, cruel i absurd,sense poder expressar el que sent en una societat tancada.

El poema es divideix en quatre estrofes de dos versos. Els versos són octosíl·labs d'art menor i rima consonant i femenina en els versos parells.

En aquest poema hi ha una anàfora (viuré, si em vaga, viuré amb la cella, viuré dreçant-me), una comparació metafòrica (com un jutge), un paralelisme (com la paret, com una pedra) i una comparació metafòrica (com una pedra). És un poema que conté ironia.

Bèlgica

El poema descriu el país de Bèlgica, on va tenir que exiliar-se. Per ell, Bèlgica és el model de país ideal que havia imaginat per a Catalunya. A més, al poeta li agradaria que Catalunya fos com Bèlgica (terra, gent, etc). També esmenta l’enyorança que sent per Catalunya.

El poema està estructurat en quatre estrofes d’una quantitat de versos desigual en cada una (12,13,14 i 7 respectivament). Al llarg del poema trobem versos alexandrins i decasíl·labs. La rima del poema és consonant.

L’esquema de rima és:

12A/12B/12B/12A/10A/10C/12B/12C/12B/10D/12E/10D.

Entradas relacionadas: