Anàlisi de Poesia de Josep Carner i Juli Vallmitjana

A un auró - Josep Carner

Aquest poema forma part del llibre Poesia. Al primer vers, observem com el jo poètic afirma haver estat mirant l'auró durant un any. Això ens fa connectar més enllà d'una simple observació, i ens adonem que ja ha entrat fins i tot al cicle de vida de la veu poètica. En parlar que el té al costat, diu que fins i tot el sent com a amic seu, i que és una part seva. Se sent acompanyat per l'arbre. Ens fa reflexionar quin és el moment de crisi que ha portat al jo poètic a fer-se amic d'un arbre (a crear un amic imaginari).

A la segona i a la tercera estrofa, veiem moments importants que descriu l'autor sobre l'arbre, a les diferents estacions, per tal de corroborar el fet que l'ha observat durant tot l'any. Això pot mostrar-nos el cicle de la vida humana i de la reflexió de la humanitat. A la quarta i cinquena estrofes, observem com es relaciona l'arbre amb dues aus del tot contradictòries: l'esmerla i el falciot. Hi ha molts elements que denoten aquesta contraposició (sol / carrers, la fosca). Simbolitzen les dues formes de vida humana: mentre que les esmerles representen la part més terrenal, sensual i amorosa, els falciots simbolitzen la celestialitat, l'ascètica i la part religiosa. Reforcen més l'element vertical de l'arbre gràcies a la comparació del campanar.

A partir de la sisena estrofa, observem com s'introdueix la part metaliterària. El jo poètic afirma que l'auró no és només qui és vist, sinó que ell també observa, i de fet, ha observat el poeta escriure. Això també és un procés d'autoconeixement, ja que al principi era el poeta qui observava l'arbre, i ara és a l'inrevés.

El jo poètic tenia dubtes sobre els seus pensaments i la seva obra, i els reflecteix amb l'arbre. Tot i així, observem com l'arbre mateix li diu: <>. Això fa referència a l'obra poètica de l'autor, que tot i que el jo poètic pensa que ja no pot escriure més, realment sí.

A la darrera estrofa, doncs, hi ha l'element d'autoreconeixement de l'obra mateixa, i pensa que si en un futur algú llegeix la seva poesia, que no es fixin només en això (<>), que es fixin més enllà, en l'amistat que ha pogut formar amb l'arbre (<>).

Coses vistes (1925) - La conversació de Saint James Park

Com sempre, juga amb la frontera realitat/ficció. Sembla que el que descriurà a continuació forma part de la seva biografia, però en realitat no.

Comença introduint la situació del protagonista amb un amic observant, en un parc, un pingüí. El pingüí representa l'alta societat humana, ja que és l'ocell gran i va "vestit". El pardal representaria la baixa societat humana. Socialment, els privilegiats s'alimenten de la classe baixa. Durant tota la descripció de l'escena, veurem molts eufemismes i moltes descripcions iròniques, adoptant així un to sinistre. Bàsicament dona lloc a una escena on el pingüí s'alimenta del pardal, fent descripcions molt precises però alhora suaus, per tal de suavitzar l'escena. Davant d'aquest fet, tothom al parc es queda immòbil, sense reaccionar. Davant d'una injustícia, ningú fa res (connecta amb la primera frase del text <>). Paral·lelisme amb la societat humana: nosaltres sempre tendirem a adoptar la situació més passiva per tal de no sortir afectats, tot i sabent que hi ha algú a qui li afecta. Els amics, després d'aquesta escena, marxen com si res. Això també mostra com els que són de classe burgesa (el protagonista ho és...) saben que hi ha una injustícia però no els hi fa cap mena de remordiment, ja que ells també són així.

Preguntes curtes

Sobre Sota Montjuïc de Juli Vallmitjana

Es pot plantejar que el protagonista serveix al lector com un mirall de com observar les pròpies debilitats o limitacions dels que vivim en un entorn confortable, normal. El personatge no és ridícul i patètic, sinó que provoca al lector que s'hi miri per les emocions, les angoixes... És un personatge que et qüestiona o et planteja un problema. La idea és crear un personatge ridícul que vagi creixent cada cop que s'acosta a la vida més dolenta, ja que les experiències que té són molt intenses.

Sobre les obres de Mercè Rodoreda

A l'examen, pot sortir un resum d'una de les obres de Mercè Rodoreda i hauràs de dir quina obra és (Aloma, La plaça del diamant...).

Sobre Pere Calders

A part dels llibres de contes, Pere Calders va publicar alguna novel·la destacable, com ara Ronda Naval sota la boira (1966). Aquesta és una versió de la història del Titànic; tota la novel·la passa dins d'un vaixell, però tindrà un accident que l'acabarà enfonsant.

Sobre Nas-ratat o Les angúnies del protagonista

Una pregunta d'examen pot ser si el personatge és conscient de si és un psicòpata o si el personatge és un psicòpata i té diverses personalitats. Aquella escena, que és un dels moments de crisi del protagonista, serveix perquè el lector s'adoni que no és un psicòpata i ell mateix és conscient que ha viscut una fantasia des de petit i estranya que sàpiga que és mentida, però ho sap.