Guia completa dels complements del verb en català

Els verbs copulatius

Els verbs ser, estar i semblar són copulatius i porten atribut.

El complement circumstancial (CC)

Indiquen les circumstàncies del verb (temps, lloc, quantitat, mode, causa, companyia, instrument, etc.). Es substitueixen pel pronom hi.

El complement agent (C. Agent)

Va encapçalat per la preposició per. És l'element que realitza l'acció en les oracions passives.
Exemple: La crònica va ser escrita per un mal periodista. (Un mal periodista va escriure la crònica).

El complement indirecte (CI)

Va encapçalat per les preposicions a o per a. És sempre un ésser animat. Si és singular es substitueix per li i si és plural per els. Indica la persona o cosa que es beneficia (o no) del significat del verb. Respon a la pregunta: a qui? o per a qui?

El complement del règim verbal (CRV)

Va encapçalat per preposicions com a, amb, de, en, per. Necessita la preposició per completar el significat del verb:

• Es substitueix pel pronom en si va encapçalat per la preposició de.
• Es substitueix pel pronom hi si va encapçalat per les preposicions a, amb, en, per.

Exemple: Desfés-te d’aquest jersei vell → Desfés-te’n.

El complement directe (CD)

Rep directament l’acció del verb. Respon a la pregunta: quina cosa? o quina persona?

• Si és un sintagma nominal definit, es canvia per el, els, les, l', la.
• Si va encapçalat per un quantitatiu o numeral, es canvia per en.
• Si va amb un pronom neutre (això, allò), es canvia per ho.

L'atribut

Són els elements introduïts pels verbs copulatius (ser, estar, semblar, esdevenir...) que indiquen una qualitat o característica del subjecte:

• Es substitueix per el, la, els, les quan l’atribut és un SN definit. Exemple: Aquest noi és el líder del grup → Aquest noi l’és.
• Es substitueix per ho en la resta de casos. Exemple: Aquest nen sembla un fideu → Aquest nen ho sembla. La mare està malalta → La mare ho està.
• Quan va introduït per mots amb valor quantitatiu, es recomana usar en. Exemple: Estic més content que mai → N’estic més que mai.

El complement predicatiu (CPred)

Complement que depèn alhora del verb i del subjecte, o bé del verb i del complement directe. Poden fer de predicatiu:

• Un sintagma adjectival (que concordarà en gènere i nombre amb el subjecte o el CD: La llet s’ha tornat agra. Els pagesos deixen abandonats els camps. • Un SN (sovint concordarà): Escolliren en Joan president de l’escala. • Un Sprep: Ens preneu per rucs o què?