Anàlisi Lingüística del Català: Morfologia i Fonètica

1. Paraules derivades: Sufixos, Infixos i Només Sufixos

A continuació, es presenten exemples de paraules derivades:

Paraules amb sufixos i infixos

• Carretó (sufix: -et, infix: -r-)
• Floristeria (sufix: -eria, infix: -ist-)
• Passarel·la (sufix: -el·la, infix: -rr-)
• Dissonància (sufix: -ància, infix: -ss-)
• Caloreta (sufix: -eta, infix: -or-)

Paraules amb només sufixos

• Dolçor (sufix: -or)
• Llibret (sufix: -et)
• Rapidesa (sufix: -esa)
• Nodridor (sufix: -dor)
• Llibreter (sufix: -er)

2. Sufixos lèxics o derivatius en paraules

Indica quins d'aquestes paraules derivades tenen sufixos lèxics o sufixos derivatius:

• Panxeta: Sufix -eta (derivatiu). Aporta un sentit diminutiu o afectiu.
• Imitació: Sufix -ció (derivatiu). Expressa el resultat de l'acció.
• Arrissada: Sufix -ada (derivatiu). Indica l'acció o l'efecte de fer arrissar.
• Peuets: Sufix -ets (derivatiu). Expressa diminutiu o afectiu.
• Cargolí: Sufix -í (derivatiu). També dona un sentit diminutiu.

3. Paraules amb prefixos i el seu significat

Escriu les dues paraules que tenen prefixos i quina informació aporta el prefix al lexema:

• Dissonància: Prefix "dis-". Aporta el significat de separació o oposició.
• Imitació: No s'identifica un prefix clarament separable com en el cas anterior. La base lèxica és "imit-", provinent del llatí "imitatio".

4. Anàlisi de la formació de paraules: "Panxeta" i "Floristeria"

A continuació, s'analitza la formació de les paraules "Panxeta" i "Floristeria". Cal destacar que ambdues són paraules derivades, no mots compostos.

Anàlisi de "Panxeta"

• Format per panxa + -eta.
• Lexema: panxa (nom comú).
• Sufix derivatiu: -eta (indica diminutiu).
• Categoria gramatical: nom (diminutiu de panxa).

Anàlisi de "Floristeria"

• Format per flor + -ist- + -eria.
• Lexema: flor (nom comú).
• Sufix derivatiu: -eria (indica lloc relacionat amb la venda o cura de flors).
• Categoria gramatical: nom (lloc o botiga on es venen flors).

5. Origen dels manlleus en català

Escriu la llengua de procedència d'aquests manlleus:

• Guanyar: Procedeix del francès antic "gagner".
• Albergínia: Procedeix de l'àrab "al-bāḏinǧāna".
• Tabac: Procedeix de les llengües indígenes caribenyes, probablement del mot "tabaco".
• Plano: Procedeix del castellà, derivat del llatí "planus".
• Croqueta: Procedeix del francès "croquette".

6. Sons vocals en català: Vocalisme tònic i àton

Les vocals en corba són aquelles que es representen amb sons mitjans o baixants en la pronúncia.

Vocalisme tònic (en síl·labes tòniques)

• /ɛ/ (oberta): Representada per la e oberta (com en terra).
• /ɔ/ (oberta): Representada per la o oberta (com en flor).

Vocalisme àton (en síl·labes àtones)

• /e/ (tancada): Representada per la e tancada (com en mare).
• /o/ (tancada): Representada per la o tancada (com en fort).

7. Transcripció fonètica de sons marcats

Transcriu els sons marcats en negreta:

• Jardi → /ʒ/
• Càrrec → /k/
• Guerra → /g/
• Llapis → /ʎ/
• Xicot → /ʃ/
• Pluja → /ʒ/

8. Fenòmens de contacte fonètic en sintagmes

Assenyala quin fenomen de contacte fonètic es produeix en els següents sintagmes:

• Llop adult: Hi ha assimetria de sonoritat. El so /p/ (sord) s'assimila a la /d/ (sonora), convertint-se en /b/. Això dona lloc a [ʎoβ aˈðult].
• Llop dolent: Hi ha sonorització del so /p/ (sord) que es converteix en /b/ per influència de la /d/ sonora. Es pronuncia [ʎob doˈlent].
• Març llarg: Hi ha un cas de geminació. El so final de /s/ de "març" provoca l'allargament del so /ʎ/ de "llarg". Es pronuncia [marʃ ʎaɾɡ].

9. Identificació del so lateral palatal sonor

Subratlla el so lateral palatal sonor:

Pel sort del papa has de saber dir velar.

El so lateral palatal sonor és /ʎ/, que correspon a la "ll" en català, com en "pell".

10. Reconeixement i recompte de sons oclusius

Subratlla tots els sons oclusius i escriu quants n'hi ha.

És fresqueta, va del cel, la fa caure el senyor de la barba que viu a dalt de tot amb pantalons de núvol i gorra de núvol i diu amen.

Els sons oclusius són: t, d, p, k, g, b. Hi ha un total de 18 sons oclusius.

“La meva Cristina” de Mercè Rodoreda, inclòs en el recull La meva Cristina i altres contes publicat l'any 1967.