Anàlisi de l'obra de Vicent Andrés Estellés i la poesia social

Trajectòria de l'autor i l'obra

Aquest poema és un dels màxims exponents de la poesia social de l'autor i, també, de la seua poètica en general. És una declaració de principis del component cívic de l'autor, que es mantindrà constant al llarg de tota la seua obra poètica.

Aquest poema de postguerra marcarà la trajectòria de l'autor com a poeta compromès des dels anys cinquanta fins al final de la seua obra, als anys setanta, amb Mural del País Valencià. En aquest sentit, «Assumiràs» és un poema de resistència en els anys en què es va escriure (1956-1958) i, posteriorment, en publicar-se el 1971, és un cant d'esperança en un futur fora del règim dictatorial.

Autors destacats en el context

Al llarg de la dècada dels 80 es va continuar, d'alguna manera, amb les mateixes regles que en la dècada anterior, però durant aquests anys sembla que el poeta mostra la seua interioritat i autobiografia. També hi ha una continuïtat simbolista i l'experimentació rupturista. Els poetes reafirmen el seu «jo» poètic dins d'uns paràmetres molt simples.

• Joan Barceló: destaca amb l'obra Diable d'escuma.
• Enric Casasses: destaca per ser un poeta més experimental.
• Vicent Alonso: a la Comunitat Valenciana, destaca amb Albes d'enlloc.

Evolució del gènere posterior al context

En la dècada dels 70, els poetes més veterans van continuar escrivint poesia realista i compromesa, com és el cas de Miquel Martí i Pol. També començaven a publicar uns poetes més joves que tenien en comú l'antidogmatisme.

A partir dels 80, el panorama poètic està dominat per l'eclecticisme. A partir dels anys 90, abandonen la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social. Tendeixen a l'autobiografia i a la intimitat, i sovint manifesten un acusat escepticisme.

Models i corrents literaris

En el context de l'obra, cal destacar dos corrents principals:

1. El simbolisme: postula l'ús sistemàtic del ritme de les paraules i dels símbols perquè aquests no remeten al sentit concret, sinó a les seues connotacions. El poeta ha de suggerir la realitat més que no anomenar-la.
2. La tendència avantguardista: durant la postguerra, alguns poetes que havien seguit abans de la guerra els corrents avantguardistes, sobretot el surrealisme, continuaren publicant en aquesta línia.