Anàlisi de "Aquest mirall em diu que sóc ben sola" i "La Brida" (M. M. Marçal)

Anàlisi del Poema "Aquest mirall em diu que sóc ben sola"

Aquest poema, treballat a partir de l’obra Bruixa de dol de Maria Mercè Marçal, és el tercer de l’apartat homònim. Destaca per la seva estructura clàssica, ja que és un sonet, a diferència d'altres poemes del llibre que provenen de la poesia tradicional (amb estructures de cançons o sense estructures estròfiques definides).

Característiques i Tema Central

El poema és un conjunt d’imatges surrealistes i metafòriques. A diferència d’altres, no és narratiu, és a dir, no narra uns fets destacats amb uns personatges, sinó que té la finalitat de suggerir opinions mitjançant les imatges. El tema principal és la solitud representada per l’autora.

Argument i Espais Simbòlics

L’argument del poema s’ha construït mitjançant l’enllaç de llocs externs i espais interns:

• Llocs externs: El camí cap a l’escola o el mar. Aquests indrets aporten un escenari determinat.
• Llocs interns: El pou. Representa l’estat d’ànim de l’autora, la qual metafòricament s’endinsa en aquest espai que simbolitza el seu propi ésser.

El poema, en general, expressa els sentiments de l’autora a través d’aquesta sèrie d’imatges.

Estructura Formal del Sonet

L’estructura externa es presenta en forma de sonet clàssic: dos quartets i dos tercets de versos decasíl·labs amb rima consonant.

Estructura Interna (Tres Parts)

1. Introducció (Primer quartet): Ens situa en un espai determinat i ens indica el sentiment de la poetessa.
2. Nus (Segon quartet): Ens indica, encara més profundament, com se sent l’autora i la seva lluita per no perdre’s interiorment.
3. Conclusió (Resta del poema): Fa referència a la lluita de la poeta per no enfonsar-se i continuar endavant.

Recursos Retòrics i Simbolisme Clau

Els recursos d’aquest poema, com en la majoria de Bruixa de dol, són la clau per entendre el que l’autora volia transmetre. Algunes de les figures retòriques que s’hi troben són:

• “i em marco, amb guix, entorn, els meus confins”: Hipèrbaton.
• “la lluna riu”: Personificació.
• “baixo al meu pou”: Metàfora.
• “et prenc el cor”: Metonímia.

Un dels elements clau són els elements màgics (el destí i les cartes) i també “el collaret d’agres estrelles”, que representen l’alliberament de l’autora davant d’aquesta solitud que l’ofega. Aquest poema es basa bàsicament en els sentiments de solitud de l’autora. Criden l’atenció elements com el mirall i la lluna (símbol de la dona). La nit o les cartes ofereixen al poema un cert surrealisme.

Anàlisi del Poema "La Brida" (Maria Mercè Marçal)

Què és la Brida?

La brida és una peça que serveix per controlar el rumb i la velocitat dels cavalls.

Temes i Simbolisme de la Llibertat

Ella està disposada a anar a la fira dels boigs. Els llavis oscats són un símbol de sensualitat. L’autora escriu traginer (en lloc de traginera, perquè les síl·labes sumin sis), que és una persona que va amunt i avall. Aquest traginer va en un cavall sense brida, és a dir, sense cap tipus de limitació.

L'Amor Amarg i la Confessió

L’autora ens explica que està atrapada per l'amor, està enamorada. Aquest amor és amarg perquè s'ha enamorat d'una persona que la fa patir. En dir que és de l'altra riba, està confessant la seva homosexualitat.

Fuga de les Normes Socials

Ella fuig de les cadenes que l'estan empresonant, les quals representen les normes socials. Fuig de les regles que li prohibeixen estar amb la persona que estima. S'escapa de la presó pel call dels Bandolers: sempre troba una sortida a les regles socials a les quals està sotmesa. Per tant, l'autora, si pogués, aniria a la fira dels folls, on es relacionaria amb qui volgués, fugint de les regles de la societat.

Mètrica del Poema

Hi ha versos d'art menor (de 4 i 6 síl·labes) que rimen en parells. Hi ha tres estrofes alternades amb dos versos que es van repetint al llarg del poema.