Víctor Català i Santiago Rusiñol: Anàlisi de Solitud i L'Auca del senyor Esteve

Víctor Català (Caterina Albert): Vida i Obra

Víctor Català és el pseudònim de l'escriptora Caterina Albert i Paradís. Va néixer a L'Escala el 1869, lloc que va inspirar l'escenari muntanyenc dels seus paisatges literaris. Pertanyia a una família de rics terratinents. La vida familiar li va despertar aficions artístiques i ben aviat va començar a dibuixar, a pintar i a escriure.

Inicis literaris i l'adopció del pseudònim

Com a escriptora, es va donar a conèixer, amb el seu propi nom, als Jocs Florals de 1898, on li van premiar el monòleg teatral La infanticida. El contingut de l'obra (la confessió d'una mare que ha mort la seva filla) va causar un gran escàndol, i més encara, quan es va saber que havia estat escrita per una noia. A partir de llavors, Caterina Albert va decidir adoptar un pseudònim per signar les seves obres: Víctor Català.

Quan va morir el seu pare, ella es va fer càrrec de l'administració de les propietats agrícoles. Això no li va impedir d'anar sovint a Barcelona, on va establir contacte amb l'ambient cultural i intel·lectual de la ciutat.

Obres clau del Modernisme

Poc temps després de la publicació d'Els sots feréstecs, Víctor Català va publicar un recull de narracions amb un títol significatiu: Drames rurals (1902). Tanmateix, l'obra més important d'aquesta escriptora apareixeria l'any 1905 amb el títol de Solitud, probablement la novel·la més representativa del Modernisme.

Anàlisi de la novel·la Solitud (1905)

Solitud és una novel·la escrita per Víctor Català i publicada en fulletons de vuit pàgines a la revista Joventut entre el març de 1904 i el 1905. Poc temps després, els fulletons, un cop relligats, van conformar la primera edició.

Temes i estructura simbòlica

Les tensions entre l'individu i l'entorn constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat molt ben estructurada i treballada. L'autora situa el lector en un escenari inquietant, la muntanya, que comparteix el protagonisme amb el personatge de la Mila.

L'obra tracta l'itinerari vital i interior de la Mila, la protagonista, fins que arriba a conèixer-se a si mateixa. És una història d'autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat.

El conflicte de la protagonista, Mila

• La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial.
• El seu marit és un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta.
• La profunda insatisfacció que pateix la porta a un desequilibri emocional que intenta oblidar a través de les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el Pastor.

El coneixement de la seva pròpia personalitat, que tindrà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.

L'Auca del senyor Esteve (1917) de Santiago Rusiñol

L'Auca del senyor Esteve és una comèdia molt coneguda, estrenada el 1917. Aquesta obra presenta, amb humor i ironia, els costums i els valors morals d'una nova classe (la petita burgesia catalana), representada per una família de comerciants de vetesifils del barri de la Ribera de Barcelona (els senyors Esteve).

El conflicte generacional i el Modernisme

Aquesta família, al llarg de quatre generacions, ha aconseguit fundar i ampliar el negoci de la botiga. Però l'hereu de la quarta generació s'estima més ser artista (escultor) i no vol continuar amb el negoci familiar. Aquest fet provoca una gran crisi familiar perquè trenca la tradició seguida per pares i fills durant anys.

Aquest conflicte entre el jove d'ideals elevats i el botiguer representa el tema clau del Modernisme: la relació entre l'artista i la societat. Tot i això, al final, quan el senyor Esteve es troba al llit de mort, es produeix una reconciliació entre ell i el seu fill.

Rusiñol i el teatre com a art total

En definitiva, L'Auca del senyor Esteve, que recull alguns aspectes autobiogràfics de l'autor, retrata humorísticament la petita burgesia catalana i planteja el conflicte entre l'artista i la societat burgesa, que es resol amb la reconciliació i el reconeixement mutus.

El teatre va ser el gènere literari que més va conrear Santiago Rusiñol: d'una banda, l'espectacle teatral li permetia provocar i sacsejar el gran públic amb els seus ideals modernistes, i, de l'altra, podia portar a la pràctica la seva idea de l'art total: la fusió de la literatura i la pintura, ja que totes dues expressaven l'amplitud artística del seu món interior.