Bonaventura Carles Aribau: 'La Pàtria' i l'inici de la Renaixença
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,87 KB
Bonaventura Carles Aribau i el poema 'La Pàtria' (1833)
Context i significació de l'obra
Bonaventura Carles Aribau va escriure aquest poema quan es trobava a Madrid, treballant per al banquer català Gaspar de Remisa. El va voler oferir pel seu sant, expressant l'enyorança de la pàtria, vista des de Madrid com a llunyana, gairebé com si fos des de l'«exili».
Aquest poema és el més important de la seva producció, ja que la resta de la seva obra es considera d'escàs relleu, breu i circumstancial.
Publicació i punt de partida de la Renaixença
El poema «La Pàtria» es va publicar a la revista El Vapor l'any 1833. Aquest fet és de gran importància per a les lletres catalanes per dos motius fonamentals:
- És considerat el primer poema romàntic en llengua catalana.
- Assenyala el punt de partida del moviment de la Renaixença.
Repercussió i influència en la poesia romàntica
El poema va obtenir una gran repercussió i va exercir una influència notable sobre la poesia romàntica posterior, principalment pels aspectes següents:
Model de qualitat: Mostra d'una manera exemplar que era possible escriure literatura culta i de qualitat en català.
Temes centrals: Anuncia, amb un to nostàlgic i alhora exaltat, els temes més comuns de la poesia catalana romàntica: l'enyor de la pàtria i de la llengua (com a representant de la pàtria).
Estructura temàtica per octaves
L'estructura temàtica del poema es distribueix de la següent manera en cada octava:
- Les dues primeres octaves parlen de l'enyor de la terra.
- Les tres següents octaves parlen de la llengua.
- La darrera octava serveix per fer l'homenatge al patró.
Justificació de la llengua: Justifica l'ús del català amb arguments basats en el passat esplendorós i en la llengua de la infantesa, dels somnis i de la sinceritat.
Model de llengua literària: Elabora un model de llengua literària que es mantindrà vigent fins a final del segle XIX. Aquest model es forma a partir de la rica llengua medieval i del llenguatge considerat més pur, que per als romàntics és el de les zones rurals del país.
Anàlisi mètrica de 'La Pàtria'
El poema consta de 6 octaves reials, formades per 8 versos alexandrins (12 síl·labes) amb cesura 6+6 i amb els dos hemistiquis masculins.
La rima és consonant, masculina i femenina. L'estructura de la rima és:
ABBA ACCA - DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO
Aquesta és una estructura creuada que manté la mateixa rima en les posicions 1a, 4a, 5a i 8a de cada octava.
Elements romàntics i concepte de pàtria
El poema conté molts elements propis del Romanticisme:
- La lira abandonada.
- La identificació del paisatge amb la problemàtica personal.
- El destí perseguidor.
- L'enyor de la pàtria perduda.
Cal destacar que el concepte de pàtria d'Aribau no es correspon amb Espanya, sinó amb Catalunya.
La recuperació de la narrativa catalana (segle XIX)
Dificultats inicials i manca de tradició
Els inicis de la recuperació de la llengua catalana en el camp de la narrativa van ser lents i especialment dificultosos en el cas de la novel·la. Una de les causes principals va ser la manca d'una tradició pròxima, ja que la producció narrativa medieval de les grans novel·les com Curial e Güelfa o Tirant lo Blanch s'hauria perdut durant l'Edat Moderna.
Tot i que la Renaixença tendia a buscar referents en el passat, els escriptors anaven recuperant progressivament la visió de la societat catalana més immediata.
Els primers intents (dècades de 1830 i 1840)
A partir de 1830, van aparèixer els primers escriptors catalans que produïen novel·les pròpies, però escrites en castellà. Es tractava principalment de novel·les històriques que tractaven temes de la història general espanyola i que adaptaven els models dels grans autors estrangers.
A la dècada dels quaranta, va aparèixer la novel·la de fulletó. Aquest gènere buscava l'èxit a partir de l'estimulació i l'excitació d'un públic popular per garantir-ne la fidelitat, ja que la novel·la es publicava per capítols.
La primera novel·la contemporània en català
L'any 1862, Antoni Bofarull va publicar L'orfeneta de Menàrgues, considerada la primera novel·la contemporània escrita íntegrament en llengua catalana.
L'auge del costumisme (a partir dels anys 60)
El costumisme va arribar sobretot a partir dels anys seixanta, principalment a través de la premsa satírica i humorística, que pràcticament era l'únic mitjà on es podia publicar en català de manera regular.
Característiques de la prosa costumista
La prosa costumista, tot i ser un producte del Romanticisme, va obrir una nova via respecte a la novel·la romàntica, ja que prenia la realitat immediata com a matèria literària. Els valors romàntics com la imaginació, l'emotivitat i el dramatisme van ser substituïts per:
- La capacitat d'observació.
- La descripció detallada.
- L'humor.
Els escriptors costumistes eren conscients que les formes de vida tradicionals estaven a punt de desaparèixer a causa dels canvis socials provocats per la industrialització. Per això, es van proposar reflectir en les seves obres un sentiment de nostàlgia, com si volguessin salvar aquestes tradicions de l'oblit.
El gènere més representatiu del costumisme és l'article o el quadre de costums.