Anàlisi Literària: Màrius Torres ("La Ciutat Llunyana") i Sagarra ("Aigua-marina")

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,9 KB

Anàlisi de Poemes Clau de la Literatura Catalana

1. Màrius Torres: "La ciutat llunyana" (1947)

Dades de l'Autor i l'Obra

Autor: Màrius Torres (Lleida, 1910 - Sant Quirze de Safaja, 1952). Metge, mort prematurament de tuberculosi. La seva obra, Poesies (1947), beu de la tradició simbolista.

Obra: "La ciutat llunyana", inclosa dins Poesies (1947).

Tema: La desfeta i la desolació provocades per la guerra civil.

Estructura i Forma

Estructura: Sonet. Els quartets expressen la desolació per la desfeta provocada per la guerra, mentre que els tercets aporten una esperança de llibertat.

Forma: Sonet de versos alexandrins (quartets encadenats i tercets creuats). El vers quart és de 3+9 (sinèresi a "Pà-tria").

Recursos Literaris i Simbolisme

  • Fúries: Divinitats violentes, metàfora de les tropes franquistes (v. 1).
  • Ciutat d'ideals: Ciutat noucentista (v. 2).
  • Personificació: De la terra (a partir del v. 4).
  • Encavallaments: Present al segon quartet.
  • Al·lusió a les generacions futures: "la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl" (reminiscències romanes) (v. 7 i 8).
  • La ciutat que s'enfonsa: Metàfora de la ciutat ideal noucentista (v. 10).
  • Represa anafòrica: "més llunyana, més lliure" (v. 10).
  • Una altra n'hi ha: Metàfora de la manca de llibertat durant la guerra i la postguerra (v. 11).
  • Batecs d'aire i de fe: Metàfora de llibertat i esperança (v. 12).
  • La duna veu de bronze: Metàfora de personificació (campanades) i metonímia (bronze de les campanades) (v. 12).
  • Torres altíssimes: Perífrasi de campanars (v. 13).
  • Camins i pelegrins: Simbolitzen l'exili i els exiliats (v. 14).

2. Josep Maria de Sagarra: "Aigua-marina" (1936)

Dades de l'Autor i l'Obra

Autor: Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Autor noucentista del segle XX.

Obra: "Aigua-marina", dins l'obra Àncores i estrelles (1936).

Tema: L'aprofitament de la vida (Carpe Diem) i l'acceptació del destí.

Mètrica i Estructura

Mètrica: 4 estrofes formades per 24 versos heptasíl·labs. Rima consonant (ABAB).

Estructura:

  • Primera estrofa: Expressa el desig de llibertat (ser lliure com una ala) i de romandre a la cala on es troba.
  • Segona estrofa: Reflexió sobre la incertesa després de la mort i l'atzar (referència a la fusta del rem).
  • Tercera estrofa: Obertura i acceptació del que pot succeir sense cap mena de vergonya.
  • Quarta estrofa: Comprensió i acceptació de la dualitat de la vida (allò bell i allò dolent). Exaltació i amor pel moment present.

Recursos Literaris

  • Comparació: Als versos 2, 23 i 24: "ésser lliure com una ala", "i el teu amor, transparent com una aigua-marina".
  • Anàfora: Als versos 21, 22 i 23: "i estimar aquest moment", "i aquesta mica de vent", "i el teu amor, transparent".
  • Metàfora: Als versos 5, 12 i 13: "i encendre el foc del pensament", "creure en la fusta del rem", "i en la fusta de l’escàlem".
  • Personificació: Al vers 11: "quan la mort ens crida tàlem".
  • Asíndeton: Al vers 9: "sense dubte, ni enveja, ni enemic".