Literatura Catalana: Autors i Obres Clau del Segle XX

Novel·la Realista i Naturalista: Influències i Característiques

La novel·la realista i naturalista va tenir un gran impacte en la literatura europea. Gustave Flaubert, autor francès de Madame Bovary, va portar fins a les últimes conseqüències les possibilitats de la novel·la realista. Seguint la idea de Stendhal, que deia que la novel·la era com un mirall, la ficció d'aquest tipus de novel·la es correspon amb el món contemporani, amb personatges influïts pel medi on s'han format i per la seva situació històrica i social. Dóna protagonisme a la burgesia i a la classe mitjana, i treballa seriosament l'objectivitat narrativa, intentant mantenir-se com a narrador impassible, sense fer valer la seva presència. Gustave Flaubert té un domini absolut del llenguatge i dels seus recursos. La novel·la naturalista, defensada per Émile Zola, segueix el mètode científic i les teories del positivisme determinista. A més, dóna protagonisme per primer cop als personatges del poble treballador, mostrant les seves males condicions de vida.

L'Estil Indirecte Lliure: Una Tècnica Narrativa

L'estil indirecte lliure és un procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament.

Àngel Guimerà: Poesia, Teatre i Catalanisme

Àngel Guimerà (1845-1924), nascut a Santa Cruz de Tenerife, va anar a viure a Catalunya als nou anys. És un poeta amb un món personal, que escriu sobre temes propis. Quan va venir a viure a Catalunya, no coneixia la llengua, però va començar a escriure en català i a identificar-se amb el passat de Catalunya. Alguns dels seus poemes tenen intenció patriòtica catalanista. Com que ell es va haver d'adaptar i buscar l'acceptació, escriu molt sobre personatges marginats. Es tracta d'una poesia molt argumental i narrativa, presidida pel domini de la mètrica. Àngel Guimerà sap expressar els sentiments més íntims, i té una actitud idealista i humanista, reivindicant posicions religioses o catalanistes. Un dels seus millors espais poètics és el de les grans ambientacions històriques o fantàstiques. Per aquest camí s'arriba a la teatralitat de la seva poesia, amb l'abundant aparició del monòleg i del diàleg. Tot el seu domini poètic el trasllada al món teatral amb l'obra Gal·la Placídia, la seva primera tragèdia. El van influir molt Shakespeare i Victor Hugo. El punt més important d'aquesta etapa és Mar i cel (1885), l'obra més ben construïda i més perdurable. A través de les seves tragèdies mostra ambició artística, que continua sent un teatre en vers.

Carles Riba: Poesia Reflexiva i Compromís

Carles Riba (1893-1959) va elaborar, des de l'experiència poètica del simbolisme, una poesia reflexiva. La seva trajectòria com a poeta i intel·lectual és exemplar, va saber estar a l'altura de les circumstàncies de la Guerra Civil. Tampoc es pot oblidar el seu treball de traducció (l'Odissea, Edgar Allan Poe...), que té una gran influència en la seva poesia. En els anys d'opressió de la postguerra, quan va tornar de l'exili, va saber assumir un paper fonamental d'orientador. Durant el període que va estar exiliat a França, Carles Riba va arrodonir la seva obra poètica de plenitud amb les Elegies de Bierville, un llibre destacat i complex. La necessitat de refugiar-se en el record i la meditació sobre la mort són característiques de la poesia de Salvador Espriu. La seva poesia constitueix el panorama de després de l'experiència de la Guerra Civil. No s'ha d'oblidar la faceta civil, reivindicativa, que té el poema La pell de brau, on en molts versos s'expressa el somni d'un futur de llibertat, de convivència i de pau per als pobles d'Espanya. L'orientació poètica de reflexió social i política té un gran ressò col·lectiu. Salvador Espriu aconsegueix molta representativitat com a poeta nacional català.

Joan Oliver: Realisme i Introspecció

Alguns poemes de Joan Oliver se situen en l'època del realisme històric o social que es desenvolupa als anys seixanta. En la seva poesia acull un tarannà individualista i insubornable, com una reflexió al voltant de les seves preocupacions metafísiques i de la pròpia història personal.

Josep Pla: Memòria, Observació i Prosa

Darrere de l'extensa obra de Josep Pla (1897-1981), escriptor i periodista, hi ha un dels projectes més ambiciosos de la prosa catalana contemporània. Treballava a partir de la forma autobiogràfica i tenia una concepció de la literatura entesa com un "esforç contra l'oblit". No es va qualificar mai com a novel·lista, més aviat es presentava com un autobiògraf o memorialista, i participava d'una visió de la literatura centrada en l'observació i en la descripció de la realitat. La seva escriptura és un exemple i una forma de prosa literària. Té dues obres destacades com Girona, un llibre de records (1953), que tracta dels seus records d'infantesa i d'adolescència, i El quadern gris (1966), que és com un diari dels anys 1918 i 1919 de la vida de l'autor. Josep Pla va elaborar molta de la seva obra dins del que hem anomenat com escriptures del "jo", formes que no deixen de banda el relat de ficció.

Pere Calders: Contes, Exili i Maduresa

Pere Calders (1912-1994) és un narrador important que ha fet una obra destacada en el camp del conte i de la novel·la. És conegut i apreciat com a contista, la faceta més popular i de més èxit de la seva producció narrativa. La Guerra Civil va interrompre aquest inici de carrera literària, i es va allistar a l'exèrcit per defensar la causa republicana i catalanista. Quan va acabar la guerra, va seguir el camí de l'exili. S'instal·là a Mèxic i va publicar el que és considerat un dels llibres fonamentals de la seva activitat com a contista: Cròniques de la veritat oculta (1955), una obra d'indubtable qualitat i maduresa.

Mercè Rodoreda: Guerra, Exili i Consagració

La trajectòria de Mercè Rodoreda (1908-1983) comença en el període de la Catalunya republicana. Publica un conjunt de novel·les. D'aquesta etapa anterior a la Guerra Civil, l'escriptora només salva la novel·la Aloma, que fa d'ella una autora de prestigi. Ha madurat el seu estil i té l'encert de transmetre l'atmosfera d'un temps històric que comporta canvis significatius en la consideració social de les dones. També s'aprecia a Aloma la càrrega poètica que l'escriptora sap donar a les seves paraules. No resulta estrany que la guerra aparegui molt en la seva obra i sempre estigui lligada al malson, a la crueltat humana. És una circumstància determinant que es reflecteix en els contes que escriurà. Després de viure a París, va a viure a Ginebra, on escriurà i elaborarà la novel·la definitiva que li permetrà tornar al món literari català. Recull les seves narracions i les presenta al premi Víctor Català, i guanya, amb el títol Vint-i-dos contes. Es destaca per la narració subjectiva i poètica, amb una escriptura parlada i acostada al monòleg interior.

La Plaça del Diamant i Mirall Trencat: Obres Mestres

La plaça del diamant (1962) és la novel·la que treballa amb intensitat a Ginebra. El seu company, l'escriptor Armand Obiols, ressegueix tot el procés d'escriptura de l'obra. L'escriptora té l'habilitat de reproduir el món interior de la Natàlia-Colometa, un personatge extraordinari i impressionant, una figura que té un enfocament universal. Si la novel·la es fa tan llegidora és per la gran feina d'estil i lingüística que hi va invertir. Una de les obres més aconseguides de la trajectòria de la novel·lista és Mirall trencat (1974), que des del títol vol fer-nos creure que el concepte realista de la ficció com a mirall ja es pot donar per acabat. La perspectiva triada pels autors del segle XX és la del punt de vista parcial i subjectiu; no és possible l'objectivitat. L'evolució novel·lística va de la iniciació vital a la ficció com a mite, de l'obra oberta a la tancada, de la realista a la màgica, de l'esperança al pessimisme.

Simbolisme i Influències en l'Obra de Rodoreda

Aquesta tendència és un factor més de la decantació estètica de l'autora cap a influències romàntiques i simbolistes, que s'expressa en un idealisme màgic, en l'apologia del somni, dels elements meravellosos i de la infància, en el retorn a la naturalesa...

La simbologia que apareix en les seves novel·les recull motius com el de la flor i el jardí, que es relacionen amb la infantesa.