Escriptors Catalans del Segle XX: Biografies i Obres

Eugeni d'Ors: Un Personatge Singular del Segle XX

Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) fou un personatge singular i complex del segle XX. Es va doctorar en Dret, va freqüentar els ambients modernistes i es va dedicar al periodisme. Va escriure articles a La Veu de Catalunya, com el Glossari, signat com a Xènius, on comentava l'activitat política i cultural. Va ser director general d'Instrucció Pública de la Mancomunitat (1917), però va ser destituït al cap de tres anys.

Pensaments d'Eugeni d'Ors:

• Exaltació del present
• Revisió del passat
• Imperialisme
• Arbitrarisme
• Classicisme i mediterranisme
• Exaltació de l'obra ben feta

Obra

La seva obra principal és la glossa, un gènere breu en què l'autor opina sobre els temes polítics i culturals del moment. Algunes de les seves glosses més conegudes són La ben plantada, Gualba, la de mil veus i Oceanografia del tedi.

Josep Carner: Un dels Grans Poetes Catalans

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és considerat un dels més grans poetes catalans del segle XX. Va escriure des de petit. Va estudiar Dret i Filosofia, i va treballar des del 1911 amb l'Institut d'Estudis Catalans. Va viure a Mèxic i va formar part del govern català a l'exili.

Obra

La seva trajectòria poètica passa per diverses etapes:

• Una primera etapa modernista (1906).
• Es converteix en el màxim representant del Noucentisme poètic (1924), amb obres com Els fruits saborosos i El cor quiet.
• Poesia de caire simbolista, com Nabi, que pren com a pretext la història bíblica de Jonàs dins el ventre d'una balena.

Pel que fa a altres gèneres, cal destacar les proses (Bèsties i homes, La creació d'Eva i altres contes) i el teatre (El giravolt de maig). També va fer de traductor.

J.V. Foix: Un Poeta Total i Sorprenent

J.V. Foix (Barcelona, 1893-1987) fou un gran autor del segle XX, molt difícil de classificar. Un poeta total, culturalitzant i sorprenent. Va ser propietari d'una pastisseria i un gran lector de clàssics. Va ser un dels primers a practicar l'aviació esportiva. Va col·laborar en revistes com: La Revista, Trossos, Monitor, La Publicitat, Revista de Catalunya i Quaderns de Poesia.

Obra

• Llibres de poemes en prosa: Diari 1918, Gertrudis, KRTU, L'estrella d'en Perris.
• Llibres de poesia pròpiament dits: Sol, i de dol, Les irreals omegues, On he deixat les claus...
• Reculls de textos en prosa: Catalans de 1918, Els lloms transparents, La Publicitat.

Va escriure en una llengua volgudament arcaica en alguns casos, i la seva obra suposà un punt de trobada amb la poesia medieval. Una de les seves frases més conegudes és: "M'exalta el nou i m'enamora el vell" (Sol, i de dol).

Joan Salvat-Papasseit: Vitalisme i Avantguardisme

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) va tenir una vida marcada per l'autodidactisme, la influència de les avantguardes, una evolució que anava del socialisme a l'anarquisme, i la presència d'una malaltia que el portà a una consciència de mort i a un intens vitalisme. El seu pare va morir en un accident de vaixell quan ell tenia sis anys, fet que el va marcar profundament. Va escriure articles d'agitació social. L'amistat amb un pintor el va introduir al futurisme. Va morir de tuberculosi.

Obra

La seva obra consta dels següents llibres:

• Poemes en ondes hertzianes
• L'irradiador del port i les gavines
• Les conspiracions
• La gesta dels estels
• El poema de la rosa als llavis
• Óssa Menor
• Poemes trobats sota el coixí després de la seva mort.

Destaca pel to directe, la sinceritat, el vitalisme i la força expressiva.