La Narrativa Modernista Catalana: Tipus i Anàlisi de Víctor Català

La Narrativa Modernista Catalana: Orígens i Característiques

Encara que situem els inicis del Modernisme al voltant de l’any 1892, pel que fa a la narrativa, aquests inicis es van endarrerir fins als primers anys del segle XX. Des de l’esclat de la Renaixença, la literatura catalana havia privilegiat la creació poètica. Dins la novel·la, es van desenvolupar tres tipus principals:

Tipus de Novel·la en el Modernisme Català

• La Novel·la Decadentista: Exploració Sensorial i Moral

  L’autor vol fugir dels models de la narrativa realista i, per aconseguir-ho, suggereix i juga amb el món sensorial, amb els sentits. Difumina les fronteres entre allò que és bo i allò que és dolent, allò que ens agrada i allò que ens avergonyeix. Mitjançant un joc de dicotomies (de contraris) intenta remoure el lector, tocant el fons de la seva moral, per tal de despertar una reacció. Destaca Josafat de Prudenci Bertrana.

• La Novel·la Costumista: Personatges i Ambientació

  Aplica el costumisme als personatges, que sovint esdevenien plans, i a l'ambientació, encara que la idea o el conflicte fossin totalment modernistes. Santiago Rusiñol és l’autor que més destaca per la seva novel·la costumista, i podem esmentar L’auca del Senyor Esteve, amb la cèlebre frase «tu podràs ser escultor perquè ton pare et paga el marbre», que afirma el missatge final que l’artista necessita la massa i viceversa.

• La Novel·la Simbòlica-Rural: L'Individu i la Natura Hostil

  És la més representativa del Modernisme. L'acció passa en un marc natural en què la natura esdevé dominant; però aquesta natura no té un sentit romàntic, sinó al contrari: és una natura hostil presentada d'una manera crua i pessimista que té com a finalitat presentar de manera dramàtica les preocupacions i les tensions entre l'individu i la societat. La natura, doncs, es converteix en un espai simbòlic. Els protagonistes de les novel·les modernistes són presoners de la lluita entre el seu ideal i la realitat, són la plasmació de l’heroi modernista, que s'enfronta a la seva sort.

Víctor Català (Caterina Albert): L'Autora de Solitud

Podem destacar Víctor Català, que és el pseudònim que va utilitzar una dona, Caterina Albert i Paradís (1869-1966), per poder publicar les seves obres. De formació autodidacta, la seva condició de filla d'una família benestant li va permetre dedicar-se a la literatura. La seva obra més coneguda és Solitud, considerada la novel·la més important del període modernista.

Anàlisi de Solitud: Símbols i Conflictes

Solitud narra la història de la Mila, la protagonista, i el seu marit, Matias. Es traslladen a viure a una ermita envoltada per un bosc, on la Mila arriba amb la intenció d'aportar energia positiva a l'entorn, mentre que el seu marit no comparteix les mateixes intencions. Allà coneix el Pastor, un personatge bo que viu en harmonia amb la naturalesa i és una força positiva en l'entorn hostil i amenaçador en què la natura es converteix ràpidament per a la Mila. També hi ha un altre personatge: l'Ànima, que viu al voltant de l'ermita i és perillós, salvatge i amenaçador. Representa el pitjor de la naturalesa (simbòlicament, la ciutat i la massa) i només tem el Pastor. Un dia, el Pastor cau mentre camina per la muntanya i mor (la Mila sospita que ha estat l'Ànima qui l'ha assassinat), deixant així carta blanca a l'Ànima, que intenta comprar la Mila i, quan ella es nega, la viola. Posteriorment, la Mila s'aixeca, es renta, i quan torna en Matias, el deixa i se'n va de l'ermita. Aquesta decisió és conseqüència de la seva presa de consciència personal. Quan surt d'aquell lloc tan violent, «les filtracions de la solitud havien cristal·litzat a la seva mirada».