Guia de Fonètica, Sintaxi i Dialectologia Valenciana

Fonètica: L'ús de la S i la L·L

L'essa sonora i l'essa sorda

L'essa sonora (fonema alveolar fricatiu sonor /z/) es representa amb les grafies s (entre vocals) i z (al principi de paraula o darrere de consonant). Es caracteritza per la vibració de les cordes vocals.

L'essa sorda (fonema alveolar fricatiu /s/) es representa amb les grafies:

• s: al principi i al final de paraula.
• ss: entre vocals.
• c: davant de e i i.
• ç: davant de a, o o u.

En aquest cas, les cordes vocals no vibren.

L'ela geminada (l·l)

L'ela geminada apareix en paraules d'origen culte. Tot i que no té regles estrictes, se sol trobar en:

• Paraules començades per: al-l, col-l, gal-l, il-l, mil-l, sil-l.
• Paraules acabades en: -el·la, -il·la, -il·lar.

Sintaxi: Oracions subordinades

Oracions subordinades condicionals

S'introdueixen mitjançant nexes com: si, a condició de, en cas que, sempre que, posat que, llevat que.

Oracions subordinades finals

• Amb verb en subjuntiu: s'utilitzen els nexes perquè, a fi que, per tal que.
• Amb verb en infinitiu: s'utilitzen les preposicions o locucions per, per a, a fi de, per tal de.

Ús correcte de les formes verbals

L'infinitiu

Es consideren formes incorrectes de l'infinitiu quan:

• S'usa com a substantivat sense article.
• S'usa de forma independent amb un verb davant.
• S'utilitza amb valor imperatiu per a donar ordres i prohibicions.
• S'usa amb valor condicional (la construcció de + infinitiu s'ha de substituir per una oració subordinada condicional).

El gerundi

Són incorrectes els usos de:

• Posterioritat: el gerundi ha d'expressar simultaneïtat.
• Valor copulatiu: quan s'usa amb un valor purament copulatiu sense matís de posterioritat.
• Especificatiu o modificatiu: quan actua com a modificador d'un substantiu.

El participi

Els morfemes de gènere i nombre del participi han de concordar amb el pronom feble de CD (la, les, el, els).

Dialectologia: Varietats del valencià

Valencià septentrional i de transició

Inclou el dialecte nord-occidental i el valencià general (els Ports, l'Alt Maestrat i el Baix Maestrat). Es caracteritza per:

• Pèrdua de la -r final.
• Caiguda de la -d- intervocàlica.
• Desinència en -o de la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
• Conservació dels articles lo i los.
• Desinència en -es, -is del passat imperfet de subjuntiu.

Castellonenc

Es parla a l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. Destaca per la supressió de la -t final en el grup -nt i la terminació en -e de la 3a persona del singular del present.

Valencià apitxat

Es parla al Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, Gandia i Xàtiva. Es caracteritza per:

• Ensordiment de la s sonora i dels fonemes g, j, tg i tj.
• L'ús de se en lloc de ens (nos) i us (vos).

Valencià meridional

Es parla a la Safor, la Ribera Alta i Baixa, la Costera, el Comtat, la Vall d'Albaida, l'Alcoià i la Marina Alta i Baixa. Característiques:

• Tendència a l'harmonia vocàlica.
• Substitució del pronom feble de 2a persona et per el o els (que esdevé es).

Alacantí

Es parla a l'Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà. Es caracteritza per:

• Tendència a l'harmonia vocàlica.
• Pèrdua de la -d- intervocàlica i elisió de la -r final.
• Obertura del diftong ou en au.
• Ús dels adverbis aquí i astò.