Anàlisi de 'Jardí vora el mar' de Mercè Rodoreda: Temes i Simbolisme

Anàlisi de Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda

Aquest fragment pertany al llibre Jardí vora el mar (1967) de Mercè Rodoreda, nascuda a Barcelona. És autora d’altres obres molt importants com, per exemple, La plaça del diamant o Mirall trencat. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris.

Podem dir que la seva obra es divideix en tres etapes (joventut, maduresa i bellesa) i que Jardí vora el mar se situa entre la segona i tercera etapa (obra de transició). Aquestes etapes manifesten el misteri, el final tancat (decés i mort)… En aquestes etapes hi ha una recuperació de l’estabilitat personal.

L’autora utilitza un espai idealitzat, el jardí propi o els dels voltants, el «somni»… Tots aquests elements són recurrents a tota la producció novel·lística, ja que ho associa a la infantesa i, també, a la felicitat, en contrast amb l’adolescència, una etapa trasbalsada, plena de dolor. L’avi és l’eix referencial en la formació de l’autora. És una obra molt important a causa d’una creació plena de simbolisme com el jardí i el mar i d’una crítica a la societat.

Temes Clau i Estil

De quin tema tracta? Quina és la idea central o tema del text? De quina manera l'autor suporta la idea central? Com es genera el tema? A partir d'un exemple, una anècdota, una opinió, una situació de comunicació...? La manera de tractar el tema és temporal o atemporal? Quin mena de final té? Obert? Tancat?

Estructura del Text

Quins apartats té el text? Són iguals en extensió? Pot identificar-se amb facilitat la presentació, el nus i el desenllaç? La informació segueix un ordre ascendent (del concret al general) o descendent (del general al concret?

Anàlisi de la Novel·la Psicològica

En aquest llibre hi ha molta descripció de personatges, sobretot psicològica, podem dir que és una novel·la psicològica. També hi té una part important el diàleg, amb pàgines seguides on contínuament hi predomina. Crec que aquesta obra també té una part poètica, ja que a vegades utilitza figures retòriques, comparacions… Hi ha poeticitat i simbolisme, comuns a tota l’escriptura rodorediana. Aquests símbols són, per exemple, jardí, mar i aigua, eucaliptus, roser, ocell i rossinyol… que reapareixen durant el relat. Recorre al servei d’un doble rol estructural (cohesionen el relat), d’una banda; estilístic (expressió figurada dels continguts), de l’altra. Fa una elaboració literària d’un fals registre col·loquial.

Temàtica i Personatges

• La infelicitat, denominador comú dels personatges. Sota la façana sumptuosa, les ruïnes personals de cadascú.
• El materialisme, mòbil de conducta de nombrosos personatges. Els diners, però, no fan la felicitat.
• Ni els matrimonis, fracassats, ni la maternitat (o paternitat) compensen la duresa del viure.
• L’art, expressió subjectiva, no pas reproducció objectiva de la realitat externa. Concebut, doncs, com a cerimònia alliberadora, com a conjur neutralitzador de traumes, encalma el dolor i forneix el repòs imprescindible per a l’assumpció digna de la desgràcia.

Estructura

Títol carregat de simbolisme, el jardí lloc d'infantesa on no hi ha dolor i el mar camí cap a la recerca i la pau. Primera persona narrativa. És testimoni, que conta vides d’altres, en comptes de la pròpia.