Guia de la poesia catalana: autors i poemes essencials

Del segle XVI al XIX: Decadència i Renaixença

Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)

• A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil (Segle XVI): Es tracta d'un cant a una bella dama que el té encisat. Es basa en un dels trets més característics de l’estètica barroca: el contrast.
• Lo mariner: És una de les cançons més populars del cançoner català. El tema és d'amor i narra la història d’una donzella a qui li falta seda per brodar i puja a una nau a buscar-la. El mariner se l'endú mar endins i ella es queixa per la seva desgràcia, però el mariner resulta ser el fill del rei d’Anglaterra.

Bonaventura Carles Aribau

La pàtria (1833): Publicada a la revista El Vapor, té dos temes: un de general, l’evocació de la pàtria, i un d’especial, l’elogi de Gaspar de Remisa. El tema especial determina el moviment del general, i el general cobreix l’especial i l’eleva a la dignitat de símbol.

Teodor Llorente

Vora el barranc dels Algadins: El poema és una exaltació de la vida natural. El mas, els arbres, els ocells i les plantes prenen cos i vida, i protagonitzen una desbordant exaltació del paisatge amb múltiples batecs de la vida.

Jacint Verdaguer

Vora el mar (1883): Poema datat a Caldetes, conté de manera resumida tot el món poètic de Verdaguer, tant el del triomf i la plenitud com el de la crisi del final de la seva vida. Els temes principals són:

• La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's a un mateix.
• L'evocació del passat i la incertesa del futur.
• La persecució d’un món ideal.
• La caducitat i la insaciabilitat del temps.
• La fal·làcia de la creativitat poètica.
• L'anhel d’immortalitat.

Del Modernisme al segle XXI

Miquel Costa i Llobera

Lo pi de Formentor (1885): Amb una primera versió de 1875 i recollit en el volum Poesies, el poema tracta de l’amor i l'admiració del poeta per un arbre singular (el pi). També parla de la divinitat, de l'estima, l'enveja i l'admiració que li professa.

Joan Maragall

Oda a Espanya (1898): Escrit el 6 de juliol de 1898, conté dos temes destacats: la solidaritat amb tots aquells que tenen fills a la guerra i el sentiment diferenciador que el poeta vehicula amb referències a la llengua.

Joan Alcover

La balanguera (1909): Editada en el llibre Cap al tard, Alcover hi desenvolupa un cant al pas del temps i a la fugacitat de la vida.

Josep Carner

Cançoneta incerta (1927): Va ser inclosa a Sons de lira i flabiol i, definitivament, en la revisió de l'Obra completa (1968). El poema és una metàfora a tres bandes: la cançoneta, el camí i la vida. El camí, personificat, exemplifica el que pot ser la vida.

Maria Antònia Salvà

L’encís que fuig (1926): És un cant a la bellesa i a la seva fugacitat, una bellesa observada en el viure de la natura.

Josep Maria Junoy

Oda a Guynemer (1920): Publicat a Poemes i Cal·ligrames, aquest poema explica un acte heroic, l'heroisme de l'aviador Georges Guynemer, i tracta, en definitiva, sobre la immortalitat.

Joan Salvat-Papasseit

Tot l’enyor de demà (1921): Aquest poema forma part de L'irradiador del port i les gavines, subtitulat Poemes d'Avantguarda. El poeta hi vol fondre dos mons: l'imaginat, com a alternativa d’alliberament artístic i personal, i el més íntim, marcat per la malaltia que el corsecava lentament i que el va dur a la mort tres anys després.

Josep M. de Sagarra

Vinyes verdes vora el mar (1923): És el poema més popular de Cançons de rem i vela. El color verd, amb totes les seves gradacions d'intensitat segons el moment del dia i l'estació de l'any, triomfa en la pintura del paisatge vora el blau mariner. El tema principal és el paisatge i la natura.

Carles Riba

Elegies de Bierville (1943): Es tracta d'un conjunt d'elegies redactades a partir de 1939 i publicades al seu retorn a Barcelona. S'inspiren, entre altres coses, en la visió del temple de Súnion, a partir de la qual estableix un paral·lelisme amb la seva situació d'exiliat per pertànyer al bàndol republicà durant la Guerra Civil.

Clementina Arderiu

El pendís (1920): Publicat a L'alta llibertat, el seu tema central és que ésser i sentir és una fortuna rara, és a dir, que poca gent pot gaudir d'aquesta plenitud feliç.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

A Mallorca, durant la guerra civil (1938): Escrit a Barcelona el setembre de 1937 i publicat a Imitació del foc, es tracta d'una elegia en què el paisatge de Mallorca personifica allò perdut, que el poeta fa present en la seva consciència com a objecte desitjat.

Rosa Leveroni

Elegies de la represa, VI (1952): Aquest poema forma part del llibre Presència i record. L'autora hi certifica la intensitat i la indissolubilitat de l’amor que el jo poètic sent per l’home estimat.

Màrius Torres

La ciutat llunyana (1939): En aquest poema, escrit el 5 de març de 1939, Màrius Torres apel·la a la Pàtria perquè protegeixi els seus fills, a qui mai no mentirà ni trairà. També espera que la Pàtria en parli, desitja oblidar la ciutat derrotada i intueix una altra ciutat de futur, per sobre dels avatars del temps presoner que vivien.

Agustí Bartra

Oda a Catalunya des dels tròpics (1940): Poema escrit i datat a la República Dominicana, el seu tema central és l'enyorança de l'exiliat.

J. V. Foix

Sonet inicial de Sol, i de dol (1947): Aquest sonet, que obre el llibre, va ser escrit, com els altres seixanta-nou, entre 1913 i 1927. Es caracteritza per l'ús d’una llengua molt depurada i expressiva que se serveix d’arcaismes i de girs populars, però també de neologismes encunyats pel poeta.

Salvador Espriu

Assaig de càntic en el temple (1954): Forma part de la tercera secció d'El caminant i el mur. Els seus aspectes temàtics s'han d'entendre en el context del franquisme, quan Catalunya era sotmesa a un procés de liquidació lingüística i cultural. Consta de tres parts:

• A la primera, el poeta invoca el seu desig ideal d’anar «nord enllà».
• A la segona, planteja la hipòtesi del que li dirien els germans per haver abandonat la terra.
• A la tercera, el poeta proclama que no emprendrà mai aquest viatge, ja que s'estima més aquesta «pobra» i «dissortada» pàtria.

Pere Quart (Joan Oliver)

Corrandes d’exili (1947): Publicades a Saló de tardor durant l'exili del poeta a Xile, cada corranda desenvolupa un periple del camí de l’exili que el poeta, com tants d’altres, va emprendre el 1939.

Joan Vinyoli

Les boies (1979): Aquest poema pertany al llibre Cercles i és l'exposició de tot un seguit d’adversitats al port, prop del mar.

Gabriel Ferrater

Cambra de la tardor (1960): Aquest poema forma part de Da nuces pueris. Narra una història d’amor, fugaç i intensa, d’una parella en una cambra, molt limitada en el temps.

Joan Brossa

Poema visual (Pistola): Aquest conegut poema visual es basa en el fet d’encaixar la paraula «poema», amb un tipus de lletra de grans dimensions, amb la culata d’una pistola. L'obra reflecteix la compenetració del poeta amb el grup Dau al Set i la descoberta de les avantguardes de la primera meitat del segle passat.

Vicent Andrés Estellés

Els amants (1971): Forma part del Llibre de meravelles. El poema tracta sobre l’acció amorosa en el marc urbà del poeta, descriu la relació intensa amb la seva muller i se centra especialment en el vessant sexual.

Miquel Martí i Pol

L’Elionor (1972): És un dels poemes aplegats sota el títol de La Fàbrica. Narra la història d’una noia que entra a treballar a la fàbrica als catorze anys i que seguirà fil per randa tots els passos de moltes noies que l'han precedida.

Maria-Mercè Marçal

Brida (1979): Forma part de «Foc de pales», la primera secció de Bruixa de dol. El poema és un cant a la llibertat personal.