Anàlisi de "Símbols" i "Cançó d'un Doble Amor" de Josep Carner

Anàlisi de "Símbols" de Josep Carner

El poema "Símbols" es troba dins del llibre D'Auques i ventalls (1914), concretament a la segona edició. És un poema d'ambientació ciutadana, sobre Barcelona.

Estructura i Contingut

El poema es pot dividir en quatre parts:

• Versos 1-4: Compara una noia amb el sol, per la seva bellesa, i ens situa a l'estació del tramvia.
• Versos 5-8: Descriu una dona grassa que espera l'arribada del tramvia, preocupada perquè li costarà pujar a causa del seu sobrepès.
• Versos 9-11: Arriba el tramvia i la preocupació de la dona es fa realitat: no pot pujar sola. Només aconsegueix pujar una cama i necessita l'ajuda d'una minyona i uns quants nois.
• Versos 12-14: S'explica detalladament com han ajudat a la dona i l'esforç que han hagut de fer, exposant tots els detalls per facilitar la comprensió de l'escena.

Mètrica

Són versos alexandrins (12 síl·labes) amb rima consonant (ABBA, ABBA, CCD, DEE). Té una cesura de tipus 6+6. Està format per quatre estrofes: dues de quatre versos i dues de tres versos.

Figures Retòriques

• Hipèrbaton: "com una pell s'encasta", "amb els ulls clucs ja el tasta", "envers la plataforma s'empeny ella mateixa", "són pocs una minyona, un noi i un d'Agramunt".
• Encavallaments: "amb totes dues mans / pren", "són pocs una minyona, un noi i un d'Agramunt / per a lliurar".
• Enumeracions: "baldera, boteruda", "una minyona, un noi i un d'Agramunt".

"Cançó d'un Doble Amor": Anàlisi

"Cançó d'un doble amor" pertany a la primera etapa de Josep Carner, inclòs al llibre Verger de les galanies (1911), representatiu del Noucentisme.

El Joc de l'Amor i l'Hedonisme

Josep Carner, tot i ser noucentista i de moral conservadora, es permet jugar a ser hedonista (buscar el plaer i evitar el dolor) i simular que està entre dues dones. No es tracta de l'amor romàntic, sinó del joc de l'atzar que permet trobar persones i gaudir-ne. El missatge expressa la possibilitat d'estar enamorat de dues persones alhora.

Anàlisi per Estrofes

• 1a estrofa: Parla de l'enamorament de l'amiga blanca i bruna.
• 2a estrofa: Expressa que s'estima les dues alhora.
• 4a estrofa: Se sent envoltat de les noies que vol, i això el fa sentir bé.
• 6a estrofa: Descriu l'atracció sexual que sent en estar a prop d'elles i tocar-les.
• Estrofes 3a, 5a i 7a: Són tornades, es repeteixen.

Mètrica i Rima

És un poema líric, amb rima encadenada. Consta de 7 estrofes de 4 versos octosíl·labs (8 síl·labes). Alterna una rima masculina (versos 1 i 3) amb una femenina (versos 2 i 4), tant a la part repetida com a la nova.

Tòpics Literaris

El tòpic literari més relacionat és el Joc de l'Amor, que es refereix al gaudi sensual o a l'amor com a llibertinatge, com a pura diversió i cerca del plaer.

Conclusió

El títol del poema reflecteix un doble amor cap a dues parelles. Manté una relació amb altres poemes de Josep Carner. Tracta sobre la idea que, amb amor o sense, és important divertir-se, passar-ho bé i viure. L'autor expressa que tot és un joc superficial de simple enamorament, sent aquest poema un dels primers relacionats amb aquesta temàtica.