Fonts històriques sobre el nazisme i la diplomàcia (1924-1939): Mein Kampf, Goebbels i pactes

Mein Kampf (1924)

A. Tipus de font i tema principal

És una font primària documental que explica les idees racistes i nacionalistes d'Adolf Hitler i l'NSDAP.

B. Context històric de la font

1924, durant els anomenats «Feliços anys 20», quan Hitler es troba a la presó després dels intents de cop d’estat fracassats de 1919 i 1922 per part de l’NSDAP.

C. Idees principals

Aquest text és un fragment del llibre de memòries d'Adolf Hitler, Mein Kampf (La meva lluita), en el qual es formulen alguns dels aspectes fonamentals del programa polític del nacionalsocialisme alemany.

• El paper del racisme i l'Estat: Hitler exposa el paper del racisme en la construcció de l'ideari nacionalsocialista. Afirma que: “La ideologia nacional racista veu el valor de la humanitat en els seus elements racials d’origen, ara bé, entenc que per a obtenir aquest objectiu el mitjà imprescindible és “l’estat”.
• La puresa racial: L’Estat ha d’intervenir per garantir la puresa de la raça, considerant el nen com el bé més important. “L’estat ha de començar per fer de la qüestió de la raça el punt central de la vida general, ha de vetllar per la conservació de la seva puresa i ha de considerar al xiquet com el bé més important del seu poble. Està obligat a cuidar que sols els individus sans tinguin descendència”.
• L'expansió territorial (Lebensraum): Per tal d’assolir aquest objectiu racial a través de la intervenció de l’Estat, Hitler considera vital l'expansió: “La unió de tots els alemanys per a construir una gran Alemanya exigeix espai i territori (colònies) per a l'alimentació del nostre i per a establir el nostre excés de població.”

J. Goebbels, "Der Angriff" (1928)

A. Tipus de font i tema principal

És una font primària documental que exposa la decisió de l'NSDAP de participar a les eleccions tot i ser un partit antiparlamentari i antidemocràtic.

B. Context històric de la font

Els anys 20, durant la República de Weimar.

C. Idees principals

El text exposa el canvi d'estratègia que va adoptar el partit nacionalsocialista alemany durant la segona meitat dels anys 20 del segle XX.

• Abandonament de l'estratègia colpista: Aquest canvi suposa l’abandonament de l'estratègia colpista per l'interès de participar en la política electoral, tot i que Joseph Goebbels va afirmar que “Somos un partido antiparlamentario”.
• Rebuig a la democràcia: Goebbels afirma: “Tenemos excelentes razones para rechazar la constitución de Weimar y las instituciones republicanas que ella implica. Somos los adversarios de una democracia desnaturalizada, que pone en la misma bolsa al inteligente y al perezoso”.
• Ús instrumental del Parlament: Tot i el rebuig, consideren que, entrant al parlament (Reichstag), podran “Paralizar la ideología Weimariana con su propio apoyo”. Segons els dirigents nazis, “todo medio es bueno, con tal de que revolucione el estado actual de las cosas”, la qual cosa hauria de suposar la destrucció de la República de Weimar.

El Pacte Anti-Komintern (1936)

A. Tipus de font i tema principal

Font primària de tipus documental que mostra el Pacte Anti-Komintern de 1936.

B. Context històric de la font

1936, en una conjuntura marcada per la Guerra Civil Espanyola i l’inici d’un procés revolucionari en el bàndol republicà.

C. Idees principals

• Acord de defensa anticomunista: El Pacte Anti-Komintern fou, inicialment, un acord polític entre l’Imperi Japonès i l’Alemanya hitleriana de defensa contra una expansió del comunisme soviètic arreu del món capitalista, tant de signe demo-liberal com feixista.
• Cooperació mútua: Les parts signants acorden mantenir-se informades sobre les activitats de la Internacional Comunista i cooperar estretament: “Las altas partes contratantes convienen en que se mantengan recíprocamente acerca de las actividades de la internacionales comunistas, que comentarán las necesarias medidas de defensa y que cooperen estrechamente con vistas a la ejecución de dichas monedas”.
• Invitació a tercers estats: Aquesta intencionalitat política era també de caire militar, ja que Japó i Alemanya entenen que l'expansió de la Komintern i el comunisme suposa l'expansió territorial de l'URSS. L’article 2n deia que: “Las altas partes contratantes invitarán conjuntamente a terceros estados cuya paz interior se encuentre amenazada por las actividades subversivas de la internacional comunista a adoptar medidas de defensa de acuerdo con el espíritu del presente pacto, o bien participar en el mismo”.

Pacte Germanosoviètic (1939)

A. Tipus de font i tema principal

Font primària documental que exposa els articles del pacte de no-agressió germanosoviètic.

B. Context històric de la font

L’any 1939, després del final de la Guerra Civil Espanyola i tot just abans de la invasió de Polònia l’1 de setembre de 1939 pels exèrcits alemanys.

C. Idees principals

El text s’inicia presentant els signants del pacte, el Reich Alemany i l’URSS de Stalin.

• No-agressió mútua: Segons l’article 1, s’obliguen a desistir de qualsevol acte de violència, acció agressiva o atac entre si, individualment o juntament amb altres potències. Això significa que Alemanya no agrediria l’URSS en col·laboració amb el Japó, ni l’URSS a Alemanya en col·laboració amb França o el Regne Unit.
• Neutralitat en cas de guerra: L’article 2 estableix que en el cas que una de les altes parts contractants sigui objecte d’una acció de guerra per part d’un tercer país, l’altra part no donarà suport de cap manera a aquest tercer país. Per exemple, una agressió britànica o francesa contra Alemanya no hauria de tenir el suport de l’URSS, però una agressió del Japó contra l’URSS tampoc hauria de tenir la col·laboració d’Alemanya.