Els Fets del Cu-Cut a Barcelona (1905) i les seves conseqüències

Els Fets del ¡Cu-Cut!

Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. Els militars espanyols havien estat un dels blancs preferits de la revista, atès que l'exèrcit havia esdevingut una institució anacrònica i inoperant que a Barcelona representava el braç executor d'un govern centralista i repressiu. El general Weyler i el paper dels militars espanyols a la recent desfeta de Cuba eren tema recurrent dels humoristes.^[3]

Àpat de la Victòria

Després d'un multitudinari àpat de celebració de la Lliga Regionalista al Frontón Condal de Barcelona amb motiu de la victòria a les eleccions municipals, gran part dels assistents sortiren cantant l'himne Els Segadors i, tot passant per davant un local lerrouxista, alguns manifestats foren ferits de trets.

Assalt a ¡Cu-Cut!

El setmanari ¡Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol de l'àpat, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya.

Reacció i Conseqüències

Després de l'assalt dels militars, el Govern va suspendre'n la publicació. El següent exemplar, el número 205, no va sortir fins al 28 d'abril de l'any següent. Durant aquest temps, l'editor va intentar continuar amb la mateixa revista amb un nom diferent. L'editor Josep Baguñà va aprofitar la revista Garba d'art i literatura on col·laboraven Maragall, Víctor Català o Josep Pijoan entre d'altres i, al seu número 11, la revista va canviar de format amb una capçalera redibuixada per Cornet i amb unes seccions i contingut pràcticament calcades del Cu-cut!. L'estratagema no va passar desapercebut al governador civil de Barcelona que va suspendre immediatament aquesta revista.^[3] Mentre a Catalunya la reacció va provocar la creació de la Solidaritat Catalana, a Espanya el vandalisme dels oficials espanyols va provocar un moviment d'adhesió als assaltants. El govern de Montero Ríos, davant la crisi provocada per l'incident, va adoptar la decisió de castigar els militars. L'oposició del Cap d'Estat, Alfons XIII, a aquesta mesura va motivar la seva dimissió, i pujà Segismundo Moret qui suspengué les garanties constitucionals a Barcelona i, amb el seu ministre de Governació Alvaro de Figueroa y Torres (Comte de Romanones), impulsà la Llei de Jurisdiccions que afavoria els militars. Pressio militars en la vida pública

El Golpe de Estado de Primo de Rivera

La neutralidad española en la primera guerra mundial produjo un aumento exponencial de los beneficios de la industria española debido, no tanto al aumento de la producción, sino al aumento de precios generalizados de los productos en Europa, este aumento en los beneficios empresariales no fue acompañado de una mejora del nivel de vida del español medio, sino más bien al contrario. Es por ello, que se dice que la neutralidad española en este conflicto mundial no la inmunizó de las tendencias económicas perjudiciales de los mercados europeos. •La suspensión de la Mancomunitat, repressio catalanisme, , repressio llengua i cultura, organitzacions i liders catalanistes

Pacte Sant Sebastià

El Pacto de San Sebastián designa la reunión promovida por la Alianza Republicana que tuvo lugar en San Sebastián el 17 de agosto de 1930, a la que asistieron representantes de casi todos los partidos republicanos españoles y en la que se acordó la estrategia para poner fin a la monarquía de Alfonso XIII y proclamar la Segunda República Española. En octubre de 1930 se sumaron al Pacto, en Madrid, las dos organizaciones socialistas, el PSOE y la UGT.¹​

Tras la aceptación por el rey Alfonso XIII en enero de 1930 de la dimisión del general Primo de Rivera, cuya dictadura había regido España desde hacía más de seis años, el rey nombró presidente del gobierno al general Dámaso Berenguer con el propósito de retornar a la «normalidad constitucional», actuando como si la Corona no hubiera estado implicada en la violación de la Constitución de 1876 que se inició con el golpe de Estado de septiembre de 1923 y que la Corona apoyó.²​Los políticos republicanos y los autodesignados «monárquicos sin rey» (como Ángel Ossorio y Gallardo), así como numerosos juristas, denunciaron que la simple vuelta a la «normalidad constitucional» era imposible. El jurista Mariano Gómez González escribía el 12 de octubre de 1930: «España vive sin Constitución». La Dictadura de Primo de Rivera, al violar la Constitución de 1876, había abierto un proceso constituyente, afirmaba Gómez, que sólo la Nación podía cerrar con un retorno a la normalidad conducido por El líder socialistaIndalecio Prieto, en una conferencia pronunciada en el Ateneo de Madrid el 25 de abril de 1930, afirmó que para él «era una hora de definiciones... Hay que estar con el rey o contra el rey». Unos días antes, el exministro monárquico Niceto Alcalá-Zamora, que acaba de pasarse a las filas del republicanismo, afirmó que solo existía un poder legítimo: las Cortes Constituyentes. Así se fue fraguando la confluencia de partidos republicanos, nuevos y viejos, que se reunieron en San Sebastián el 17 de agosto de 1930.

ERC

Expressió de la cultura política catalana local dels ateneus i penyes. Repressió del catalanisme i l’esquerra per part de la Dictadura de Primo de Rivera. Això va fer que aquestes corrents s’afanyessin ajuntar-se. Per exemple, es va dissoldre la Mancomunitat i es va perseguir la llengua catalana. Producte de la diversitat de corrents polítiques catalanistes que es van reunir a la Conferència de les Esquerres Catalanes (obrerisme,“macianisme” i socialdemocràcia). Partit fundat clarament amb la intenció d’acabar amb la monarquia d’Alfons XIII i proclamar la República.

Responien a la voluntat del poble català d’autonomia política,sobirania i independència. Victòria en les eleccions municipals del 12 d’abril i proclamació de la “República” a Barcelona dos dies després. Proclamació de Companys: “Poble de Barcelona! Els homes que triomfarem a les eleccions acabem d’apoderar-nos de l’Ajuntament i en fer-ho, proclamem la República com el règim que havíem promès!” Més tard, Macià proclamà: “l’Estat Català dins la Federació de Repúbliques Ibèriques” Font: pàgina web d’Esquerra Republicana de Catalunya Font: elnacional.cat Arribada de la Generalitat, complert el gran anhel d’autonomia de Catalunya (a canvi de renunciar a la independència). L’any 1932 es constitueix el Parlament. Estatut de Núria de 1932. Estatut redactat per membres d’Esquerra. Tenien al cap una república federal que reconeixes la sobirania de Catalunya. Declarava el català com a llengua. La Generalitat va assumir competències com ensenyament, cultura, policia o ordre públic. Va ser ratificat pel poble català amb un suport del 99%. És retallat i modificat a les Corts espanyoles. Per exemple, a més del català reconeix al castellà com a llengua oficial i moltes de les competències que abans eren exclusives per Catalunya van passar a ser compartides.

Estatut de Nuria

L'Estatut de 1932 Suposa una retallada a les demandes de l'Estatut de Núria TÍTOL I Disposicions generals Article 1. Catalunya es constitueix en regió autònoma dins de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució de la República i el present Estatut. El seu òrgan representatiu és la Generalitat i comprèn el territori de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona en el moment de promulgar-se aquest Estatut. A diferència de l'Estatut de Núria, diu que Catalunya és una regió autònoma dins d'Espanya Modificació substancial del Projecte de Núria Article 2. L’idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya. Per a les relacions oficials de Catalunya amb la resta d’Espanya, així com per a la comunicació de les autoritats de l’Estat amb les de Catalunya, la llengua oficial serà el castellà. A nivell del català és igual que el Projecte de Núria

Fets Sanjurgo

FETS DE CASTILBLANCO (Badajoz) – Mort de Guàrdies Civils – Vaga general – Crítica de Sanjurjo a la gestió del govern republicà ■ FETS D'ARNEDO (La Rioja) – Vaga obrera – tiroteig de la Guàrdia Civil (ordre de Sanjurjo) contra població civil – Destitució com a Director General de la Guàrdia Civil + degradació al Cuerpo de Carabineros consequencies: SENTÈNCIA I REPERCUSIONS POLÍTIQUES – Condemna a mort (24 d'agost de 1932) – Indult (divisió interna) – Posició de Manuel Azaña APROVACIÓ DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA – Acceleració dels tràmits a les Corts – 314 vots a favor + aprovació 9 de setembre de 1932 – Autogovern i Generalitat – Discurs de Manuel Azaña a la plaça de la República de Barcelona ■ APROVACIÓ DE LA LLEI DE REFORMA AGRÀRIA – Aprovació el 9 de setembre de 1932 – Canvis definitius en la propietat de la terra

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. Arran d'aquests fets (i anteriors incidents amb bombes), la ciutat de Barcelona rebé el malnom de «la Rosa de Foc»

Conseqüències

Els afusellaments ocasionaren un ampli rebuig cap a Maura a Espanya i a tot Europa. La resposta unànime de la premsa estrangera rebutjant les execucions posaren entre les cordes el règim espanyol, que veié com davant de les seves ambaixades es convocaven manifestacions, i fins i tot es produïren assalts. El rei Alfons XIII, alarmat per aquestes reaccions tant a l'exterior com a l'interior, va destituir el president conservador Maura i el va substituir pel liberal Segismundo Moret.^[1]

A Catalunya es va generar un debat sobre la tendència incendiària que repetidament es produïa a Barcelona des de la bullanga de 1835. L'escriptor Joan Maragall des de La Veu de Catalunya va fer també aquestes reflexions en una sèrie d'articles queixant-se dels extremismes a banda i banda. Ja el 4 d'agost es mostrava esperançat amb què no hi hagués execucions. Quan el 10 d'octubre es feu pública la sentència contra Ferrer i Guàrdia, Maragall va escriure'n un titulat «La ciutat del perdó», però l'article fou censurat per la Lliga Regionalista, propietària del mitjà de premsa. Aquesta decisió, i la reacció dels conservadors en general, va causar una protesta generalitzada contra aquest partit polític i contra Prat de la Riba. La Lliga va patir un sever càstig electoral del qual no es recuperaria fins al 1912.^[1]

Eleccions novembre 1933:  reforma militar, religiosa educativa, agraria, territorial. Consequencies Ø Eleccions legislatives de 1933 marquen el final del govern d’esquerres i les reformes. Ø Bienni conservador ; cap de govern Alexandre Lerroux presidit per Zamora -Desarticulació de totes les reformes i processos anteriors>> suposa radicalització de les esquerres. -2 revoltes: -R. Astúries: efecte més social -R.Catalunya: proclamació Rep.Catalana Lluís Companys 

Autarquia a catalunya: Baixada PIB en relació amb Espanya ● Importància de la indústria. ● Impacta en forma humana. ● Augment població a la depressió litoral - Prelitoral 

Llei de conreus: Fets d’octubre de 1934→ fruit de la sentència del tribunal, no de la propia llei. ● Llei de Contractes de Conreu→ Catalitzador ○ Fet clau la politització. Problema català→ origen en la fórmula regional. ● Estat Integral en front Estat Regional. ● Xoc d’aspiracions socials i polítiques. Perdua de la autonomía→ augment de les tensions ● Falta de capacitat negociadora i ineficàcia de la Segona República. 

Consequencies fets de maig: Caiguda del govern de Largo Caballero, amb forta presència de la CNT, que es negava a il·legalitzar el POUM. Formació del govern de Negrín (forta presència comunista i sortidadel gabinet de la CNT