Anàlisi de l'Entorn Empresarial: Competència, Barreres i Poder de Negociació

L'Entorn de l'Empresa

L'anàlisi externa té per objectiu identificar els elements que poden constituir una amenaça per a l'empresa, que caldrà afrontar, o bé una oportunitat, que caldrà aprofitar.

Per això, els directius han d'obtenir informació sobre cinc elements de l'entorn:

1. Intensitat de la Competència

La intensitat de la competència serà segons el nombre de competidors d'un sector. Es pot distingir entre dos tipus de sectors:

• Concertat (pocs empreses).
• Fragmentat (moltes empreses).

Com més rivalitat hi hagi en un mercat, més intensa serà la competència i més baixos els beneficis. De lo contrari, els beneficis seran molt alts.

2. Barreres d'Entrada

Són aquells obstacles que dificulten l'accés de les noves empreses, ja que els nous competidors no obtindran els mateixos beneficis. Aquestes barreres protegeixen les empreses existents. Hi ha molts tipus de barreres d'entrada:

Necessitat de Capital Inicial

Això és un gran obstacle, ja que el capital necessari per entrar en un sector és molt elevat.

Política Governamental

Els governs poden establir lleis que protegeixen un determinat sector o mercat, prohibint l'entrada de noves empreses (com, per exemple, les aranzelàries o les farmàcies).

Economia d'Escala

En alguns sectors, per ser eficient cal fabricar grans volums de producte. Les antigues empreses venen grans quantitats a un preu baix i amb una gran quota de mercat. En canvi, una empresa que vol entrar no pot vendre i fabricar tant volum, i això fa que produeixin menys i ho venguin a preus superiors, sent, com a conseqüència, menys competitives.

Accés als Canals de Distribució

Els punts de venda on els clients poden comprar els productes són els canals de distribució. Aquests poden trobar-se ocupats per les empreses existents i els distribuïdors moltes vegades es neguen a tenir en estoc un nou producte, la qual cosa suposa per a les noves empreses un obstacle per vendre els seus productes.

3. Els Productes Substitutius

Són aquells que cobreixen les mateixes funcions des del punt de vista dels clients, però s'han produït en indústries o sectors diferents i amb una tecnologia diferent.

4. Poder Negociador de Proveïdors i Clients

Quan l'empresa negocia amb els proveïdors o clients, sempre hi ha algú que té més força de negociació. S'entén per poder de negociació d'una empresa la capacitat d'aquesta per imposar qualsevol condició de l'operació de compravenda realitzada, ja siguin els preus, els terminis de lliurament, les formes de pagament o cobrament. L'empresa que tingui el poder negociador és la que obtindrà més beneficis, ja sigui l'empresa fabricant, el client o el proveidor.

Els elements que donen força de poder a una empresa són els següents:

• Si són poques empreses que proveeixen les matèries primeres, elles tindran el poder negociador.
• Grau de concentració: Un nombre reduït de grans empreses en un sector dona poder de negociació a les empreses fabricants.
• Volum de transaccions realitzades amb l'empresa: Com més grans siguin les compres d'un client a una empresa, més força tindrà a l'hora de negociar la transacció, ja que suposa la majoria dels ingressos de l'empresa.
• Grau d'informació: Com més informació sobre l'estructura de costos del client o dels proveïdors, millor, ja que es podria forçar millor la baixada de preus.