Sistema Financer: Intermediaris i Funcionament

El Sistema Financer

El sistema financer és l'estructura composta per un conjunt d'intermediaris que, regulats per organismes públics, canalitzen l'estalvi de recursos cap al finançament del consum familiar, la inversió empresarial i la despesa pública.

Intermediaris Financers: Bancaris i No Bancaris

Bancaris:

• Banca privada
• Caixes d'estalvis
• Altres institucions de crèdit

No Bancaris:

• Borsa de valors
• Institut de Crèdit Oficial
• Companyies asseguradores
• Fons de pensions privats
• Societats i fons d'inversió
• Empreses de lísing
• Empreses de facturatge
• Empreses de serveis d'inversió
• Societats de garantia recíproca

Diferència entre Bancs i Caixes d'Estalvi

Les caixes d'estalvi no poden captar fons emetent títols de renda variable i, d'altra banda, reben un tractament fiscal més beneficiós que els bancs perquè fan, en virtut dels seus estatuts, algunes activitats benèfiques.

Renda Fixa

Representen un percentatge del préstec concedit. La seva remuneració és un interès fix pactat des del moment de la seva emissió. S'anomenen bons, pagarés o obligacions segons el termini de venciment.

Renda Variable

Les accions representen un percentatge de propietat sobre el capital d'una societat. Atorguen als seus posseïdors drets de gestió i econòmics, com el dividend.

Índex Borsari

És un indicador de l'evolució d'un mercat en funció del comportament de les cotitzacions dels títols més representatius, escollits segons el grau de liquiditat.

Mercat Primari i Secundari

El mercat primari crea els actius i s'hi canalitza l'estalvi cap a la inversió. El mercat secundari és un mercat de segona mà on es negocia amb valors prèviament emesos. Aquest mercat és el que coneixem com a borsa de valors.

Borsa de Valors i les seves Funcions

La borsa és l'intermediari financer no bancari més popular. Les seves funcions són:

• Determinar el preu i el valor dels títols conforme a les lleis de l'oferta i la demanda.
• Informar sobre els preus, la seva variació i els volums de transacció.
• Assegurar la ràpida execució i liquidació de les diverses operacions de compra i venda.
• Supervisar l'actuació de les societats i agències de valors.

Fonts de Finançament de les Empreses

Finançament Propi (Autofinançament)

Els recursos propis són els més estables de què disposa l'empresa. Estan formats per les aportacions dels propietaris i les reserves.

• Aportacions dels propietaris: Qui compra les accions aporta recursos a l'empresa per finançar les seves activitats. Obté el dret a participar en la gestió de l'empresa i en els beneficis. Com que varien, s'anomenen de renda variable.

• Reserves: L'emissió d'accions per captar recursos només és a l'abast de les grans empreses. L'única manera d'obtenir recursos és autofinançar-se, és a dir, generar elles mateixes el que necessiten. Les reserves són beneficis no repartits que es queden a l'empresa per a l'autofinançament.

Finançament Aliè

Les empreses necessiten més recursos que els que proporciona el finançament propi. Les formes més comunes són el crèdit comercial, els préstecs, els emprèstits i els anomenats fons espontanis.

• Crèdit comercial: És el finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als seus proveïdors. L'empresa pot disposar dels materials o subministraments adquirits i dels diners corresponents, és a dir, disposen d'una disposició de fons gratuïta per a l'empresa durant el temps que triga a pagar les factures.

• Préstecs: Són quantitats de diners que el client sol·licita normalment als intermediaris bancaris per finançar els seus projectes d'inversió, i que se'ls concedeixen perquè els tornin amb uns interessos, unes condicions i uns terminis pactats.