Anàlisi dels Personatges Principals de Hamlet de Shakespeare

Hamlet: Príncep de Dinamarca

Personatge principal de l'obra. Fill de Gertrudis i del rei Hamlet; nebot i fillastre de Claudi. És un personatge que es fa passar per boig per assolir els seus objectius i descobrir la veritat sobre l'assassinat del seu pare.

Es caracteritza per ser:

• Astut, noble, apassionat, crític i sarcàstic.
• Amb desig de les coses bones i moral per naturalesa.
• Propens a la meditació, amb inclinació filosòfica.
• Amant de la poesia i amb odi a la vulgaritat.

Torna al Palau a causa de la mort del seu pare. Mitjançant misterioses aparicions de l'Espectre i posteriors denúncies d'aquest, Hamlet s'assabenta que el seu pare ha estat assassinat per l'actual monarca, Claudi, germà del rei assassinat. Immediatament, el príncep, en companyia dels seus amics més propers, inventa el pla de venjança. Finalment, la majoria dels protagonistes moren víctimes de la gran xarxa d'intrigues que ells mateixos teixeixen.

Claudi: El Rei Usurpador

Germà del rei Hamlet i oncle del príncep Hamlet. Mitjançant estratagemes amb Poloni, el conseller del regne, assassina el seu germà, el rei Hamlet, es casa amb la vídua, la reina Gertrudis, i s'apodera de la corona. Però és denunciat per l'Espectre com l'assassí del seu germà i ha de fer front a les terribles conseqüències.

Aquest personatge es caracteritza per la hipocresia, ja que fingeix ser una persona honrada i justa durant el seu regnat. Claudi enveja el seu germà. La seva enveja és creixent, tan injustes com són les causes que la van provocar i que són conseqüències de la discriminació de què va ser víctima. Aquesta relació entre germans deriva, en l'àmbit personal, al pla dels amors. Així veiem que Claudi s'ha enamorat perdudament de Gertrudis, dona de Hamlet, el seu germà, i desitja per tots els mitjans al seu abast posseir-la.

Gertrudis: Reina de Dinamarca

Reina de Dinamarca i mare de Hamlet. Personatge temorós que viu aïllada de les intrigues que creixen al seu voltant. És un dels personatges més misteriosos que puguem trobar en l'obra, i aquest misteri està donat fonamentalment per la seva ambigüitat i per l'ocultació de la seva acció interna dins de l'obra.

Gertrudis és un personatge típicament carnal, la dona que és arrasada pels seus desitjos. No deixa d'estar assetjada per la presència incriminatòria del seu anterior marit. Lluita contra aquesta culpa i la nega, es cega i s'ensordeix. Gertrudis vol una cosa per sobre de tot: viure i recuperar el temps perdut. Accepta viure amb Claudi, el corona i el fica al seu llit.

És una dona alienada d'una realitat que ella, millor que ningú, coneix i que no la va aturar. La seva satisfacció està per damunt de tot. Més enllà d'ella, és atreta al fangar a consciència que ho fa i li dóna plaer.

Representa la infidelitat, és una persona capaç de casar-se amb qualsevol per tal de conservar el seu lloc com a reina de Dinamarca.

Poloni: Lord Camarlenc i Pare

Lord Camarlenc. Molt lleial al rei i a la reina. Expert en el maneig de les aparences, és l'eix de les intrigues dins de la Cort. Mor víctima dels seus propis embolics. Servicial fins a la seva mort, té família i és la seva família la veritable causa del seu existir.

És vidu i té dos fills, a qui estima i protegeix i als qui voldria veure en millor posició futura. Els ha donat una acurada educació, cortesana encara que no pertanyin a la noblesa. Poloni és acollit a la casa, un acollit d'honor que té molt ben merescuts els seus favors. És un pare obsessiu amb els seus fills, ja que en ells veu la seva transcendència. És coneixedor dels secrets del regne i del poder.

Ofèlia: La Víctima Innocent

Filla de Poloni, acaba tornant-se boja per amor. És la víctima innocent de la història. És la jove desperta que busca la seva felicitat en un món complex, cosa que no li resta innocència, ja que els seus objectius són nobles. Però, com tots, és arrossegada pel vendaval d'interessos mesquins que superen el seu abast i la seva visió del món.

És la filla d'una família acollida, que viu en una casa que no és pròpia, prestada, amb tots els beneficis de la família reial, però només en aparença. Ha estat educada pel seu pare, que està al servei de l'amo de torn i que, per sobre de tot, tracta de garantir el futur dels seus fills.

Ofèlia s'enamora en aquesta casa de Hamlet, el príncep, i no sembla que pogués enamorar-se d'un altre. D'aquesta manera, dóna regnes soltes a la seva necessitat d'estimar i compleix amb la seva condició, que no li dóna el luxe de permetre estimar a qualsevol. És del mateix caràcter meditatiu, somiador, poètic i distingit que Hamlet. Ella també ha format el seu pla de dirigir les seves relacions amb Hamlet, de tal manera que tots dos completin els seus anhels d'amor. Tot en va, ja que els esdeveniments ho disposen d'una altra manera: la bogeria, fingida en Hamlet, en Ofèlia és realitat.

L'Espectre: El Secret Revelat

Fantasma del pare de Hamlet. És qui li explica a Hamlet la veritat del que ha passat i li demana que vengi la seva mort.

Laertes: La Venjança Frustrada

Fill de Poloni. Claudi utilitza aquest personatge per inventar el complot contra el príncep Hamlet. Durant el duel final és ferit de mort. Mentre agonitza, confessa el pla i desemmascara Claudi.

Horaci: Símbol de Lleialtat

Símbol de lleialtat. Gràcies a la puresa de la seva ànima i cor, és el primer personatge visitat per l'Espectre, qui posa en avís de l'assassinat del rei Hamlet. Únic supervivent de la tragèdia.

Rosencrantz i Guildenstern: La Deslleialtat

Suposats amics de Hamlet que acaben traint el seu afecte i confiança. Són morts pel rei d'Anglaterra i víctimes de les seves pròpies intrigues.