Guia Completa de Gramàtica Catalana: Oracions, Fonètica i Morfologia
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 11,18 KB
Tipus d'Oracions en Català
La gramàtica catalana classifica les oracions segons la seva estructura i la relació entre els seus components:
Oracions Juxtaposades
Són més d'una oració unides per un signe de puntuació (coma, punt i coma, dos punts), sense nexe explícit.
Oracions Coordinades
Dues oracions amb la mateixa importància, unides per un nexe coordinant.
Tipus de Coordinades:
- Copulatives: Indiquen suma o addició. Nexes habituals: i, ni.
- Disjuntives: Indiquen exclusió o alternança. Nexes habituals: o, o bé, sinó.
- Adversatives: Expressen contrarietat parcial o total. Els més habituals són però, sinó.
Oracions Subordinades
Una oració és més important que una altra; la subordinada depèn de la principal.
Tipus de Subordinades:
- Substantives: Equivalen a un nom i poden fer de subjecte, complement directe (CD), complement indirecte (CI), complement de règim verbal (CRV), complement del nom (CN), complement de l'adjectiu (C.adj) o complement de l'adverbi (C.adv).
- Adjectives o de Relatiu: Equivalen a un adjectiu i sempre fan de complement del nom (CN). Nexes: on, que (quan equival a el qual, la qual, etc.).
- Adverbials: Equivalen a un adverbi i poden fer de complement circumstancial (CC). Nexes: com, quan.
Tipus de Subordinades Substantives (principals):
Dins les subordinades substantives, n'hem de saber principalment dos tipus:
- Completives: Introduïdes per que + oració, si + oració. Funcions: subjecte, CD, atribut, CRV, CN, C.adj.
- Interrogatives Indirectes: Introduïdes per què, qui, quin, quant, quan, on, com + oració. Funció principal: CD.
La conjunció si introdueix oracions interrogatives indirectes totals o bé oracions dubitatives.
Vocalisme i Consonants en Català
A continuació, es detallen els sons vocàlics i consonàntics del català.
Vocalisme
Els sons vocàlics es classifiquen segons si reben o no la intensitat del mot:
- Vocalisme Tònic: Quan els sons vocàlics reben la intensitat del mot (accent fonètic), diem que són tònics.
- Vocalisme Àton: En el català occidental, les vocals àtones són: a, e, i, o, u. En el català oriental, són: i, u, ə (vocal neutra).
Principals sons vocàlics del català:
- i
- u
- e (tancada)
- o (tancada)
- a
- ɛ (e oberta)
- ɔ (o oberta)
- ə (vocal neutra o schwa)
Sons Consonàntics
Els sons consonàntics es produeixen quan l'aire troba una obstrucció en la seva sortida. Es classifiquen segons diversos criteris:
- La vibració de les cordes vocals:
- Sonors: Si les cordes vocals vibren en sortir l'aire (ex: {d}).
- Sords: Si les cordes vocals no vibren (ex: {t}).
- L'acció del vel del paladar:
- Nasals: Quan l'aire surt per la cavitat nasal (ex: {m}, {n}).
- Orals: Quan l'aire surt per la cavitat bucal.
- El punt d'articulació: Segons els òrgans que entren en contacte en produir el so:
- Bilabial: Contacte dels llavis (ex: {m}).
- Labiodental: Llabi inferior + dents incisives superiors (ex: {f}).
- Dental: Punta de la llengua + cara interior de les dents incisives superiors (ex: {t}).
- Alveolar: Part anterior de la llengua + alvèols (ex: {s}).
- Palatal: Llengua + paladar dur (ex: {ɲ}).
- Velar: Llengua + paladar tou (ex: {k}).
- El mode d'articulació: Segons la manera com se situen els òrgans quan surt l'aire:
- Oclusius: Bloqueig de la sortida d'aire i sortida de cop (ex: {t}).
- Fricatius: L'aire produeix fregament en sortir (ex: {s}).
- Africats: Tancament seguit d'una fricció de l'aire (ex: {ts}).
- Laterals: L'aire surt pels costats del canal bucal (ex: {l}).
- Vibrants: Vibració a causa del contacte entre els òrgans d'articulació (ex: {r}).
Morfologia Verbal: El Verb "Cantar"
Conjugació del verb "cantar" en els modes indicatiu, subjuntiu i imperatiu, així com les seves formes no personals.
Mode Indicatiu
- Present: Jo canto
- Pretèrit indefinit: Jo he cantat
- Pretèrit imperfet: Jo cantava
- Pretèrit plusquamperfet: Jo havia cantat
- Pretèrit perfet simple: Jo cantí, Tu cantares, Ell cantà
- Pretèrit perfet perifràstic: Jo vaig cantar
- Pretèrit anterior d'indicatiu: Haguí cantat, Hagueres cantat, Hagué cantat, Haguérem cantat, Haguéreu cantat, Hagueren cantat
- Pretèrit anterior perifràstic: Jo vaig haver cantat
- Futur simple: Jo cantaré
- Futur compost: Jo hauré cantat
- Condicional simple: Jo cantaria
- Condicional compost: Jo hauria cantat
Mode Subjuntiu
- Present: canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin
- Pretèrit perfet: Jo hagi cantat
- Pretèrit imperfet: cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin
- Pretèrit plusquamperfet: Jo hagués cantat
Mode Imperatiu
- canta, canti, cantem, canteu, cantin
Formes No Personals
- Infinitiu: cantar
- Gerundi: cantant
- Participi: cantat
Els Pronoms en Català
Els pronoms són elements que substitueixen un nom o un sintagma nominal. A continuació, es detallen els pronoms febles, datius, reflexius i adverbials.
Pronoms Personals Febles
- 1a persona singular: me, m', em, 'm
- 1a persona plural: nos, ens, 'ns
- 2a persona singular: te, t', et, 't
- 2a persona plural: vos, us
- 3a persona masculí singular: el, l', 'l
- 3a persona femení singular: la, l'
- 3a persona masculí plural: els, 'ls
- 3a persona femení plural: les
- Neutre: ho
Pronoms Datius
- Singular: li (hi)
- Plural: els, 'ls
Pronoms Reflexius
- Singular i plural: se, s', es, 's
Pronoms Adverbials
- De lloc/quantitat: en, n'
- De lloc/instrument: hi